Stenocercus pectinatus
La lagartija espinosa[1] (Stenocercus pectinatus) és una espècie de fardacho del gènero Stenocercus. Este saurio habita en el centre de l'Argentina.
Distribució
[editar | editar còdic]És un saurio endèmic de l'Argentina, a on es distribuïx en les províncies de: Buenos Aires, Còrdova,[2] La Pampa, Riu Negre, San Luis i Santa Fe. Registres publicats anteriorment per a atres províncies (Mendoza, Santa Creu i Chubut) són molt dubtosos, ademés, tampoc conten en eixemplars en cap museu d'eixos orígens ni de Brasil.[3] Tampoc hi ha registres del Uruguay.
Hàbitat i hàbits
[editar | editar còdic]Habita en variats ambients: lomas asoleadas cobertes de pastura curta i trossos de tosca en ambients de vizcacherales, en ambients de médanos fixats en pasturages ralos, en serres, en biòtops rocosos entre les pedres i prop de arbustos i mates de yerba de la perdiu —els que ampra per a ocultar-se en cas de perill—.[4]
És un saurio diürn i de dieta insectívora, citant-se tucuras. És predada pel rabosot gris, lechucitas de les vizcacheras, caranchos, chimangos, bandurrias, etc.[4]
La seua reproducció és ovípara. Per al més de novembre posa ous blancs, de 17 mm de llarc per 9 mm d'ample.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Stenocercus pectinatus va ser descrita originalment en l'any 1835 pels zoólogos francesos André Marie Constant Duméril i Gabriel Bibron.[5]
- Eixemplar tipo
L'eixemplar holotip és l'assignat en el còdic ANSP 8546, amprat per a la descripció de Proctotretus splendidus. Els eixemplars sintipos són: MNHN 6868 i 6868ª.
- Localitat tipo
La localitat tipo segons els descriptores és: “Chili”, coleccionada per Claudio Gai i Alcide d'Orbigny, #lo que sembla ser un error. En 1843 Thomas Bell la senyala para Port Desijat i para prop de l'actual Baïa Blanca, segons les captures de Charles Darwin.[6]
Característiques
[editar | editar còdic]Stenocercus pectinatus és un fardacho menut, els machos medixen fins a 130 mm i les femelles fins a 158 mm. Les escamas dorsals són fortament aquilladas i terminen en una espina; com a contrast, les ventrales són planes. La coa és ampla, aprimant-se bruscament en el sector final. El seu patró cromàtic és característic: posseïx una tonalitat general verdosa que voreja les grans taques obscures dorsals ordenades en 3 rencs, entre llínees llongitudinals clares. Presenta taques verdes en la concavidad anterior de les dorsals, de la mateixa manera que en el cap —encara que difusas—. Els machos jóvens posseïxen una gola alguna cosa bronceada, la que passa a fortament taronja en la adultez, mentres que les femelles de totes les edats la tenen de color clar.[4]
Conservació
[editar | editar còdic]En una classificació de l'any 2012 esta lagartija va ser categorizada com "No Amenaçada",[7] si ben poblacions d'algunes regions sofrixen #reculada numèriques importants, per eixemple les que habiten en la cordonera de dunes costeres bonaerenses.[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kacoliris, Federico Pablo & Jorge Daniel Williams (2013). Menuts habitants de les dunes pampeanas. Revista Museu. Fundació Museu de l'Argent “Francisco P. Moreno” Novembre 2013. Nº 26. ISSN 1853-4414.
- ↑ Genise, J. F. (1985). La presència de Proctotretus pectinatus (Sauria, Iguanidae) en el nort de Còrdova. Bol. Asoc. Herp. Argentina 2 (1-3): 18.
- ↑ Torres-Carvajal, O. (2005). A new species of Stenocercus (Squamata, Iguania) from central-western Brazil with a key to Brazilian Stenocercus. Phyllomedusa 4 (2): 123-132.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gallardo, J. M. (1977). Reptils de les afores de Buenos Aires. Editorial EUDEBA. Buenos Aires. Argentina. pp 1-213.
- ↑ Duméril, A. & Bibron, G. (1835). Erpétologie Générale ou Histoire Naturelle Complète dones Reptils, vol. 2. Librairie Encyclopédique de Roret, Paris, p. 1-680.
- ↑ Bell, T. (1843). Zoology of the voyage of the HMS Beagle, under the command of Captain Fitzroy, RN, during the years 1832 to 1836. Edited and superintended by Charles Darwin, naturalist to the expedition. Pt. 5. Reptils. 51 pp. +20 láms.
- ↑ Abdala, C. S., Acosta, J. L., Acosta, J. C., Álvarez, B. B., Arias, F., Avila, L. J., ... & Zalba, S. M. (2012). Categorisació de l'estat de conservació de les lagartijas i anfisbenas de la República Argentina. Quaderns de herpetología, 26.
- ↑ Vega, L. (1999). Ecologia d'saurio arenícolas de les dunes costeres bonaerenses. Tesis Doctoral, Universitat Nacional de Mar de l'Argent, Facultat de Ciències Exactes i Naturals. Mar de l'Argent, Argentina.
- ↑ Kacoliris, F., Horlent, N., & Williams, J. (2006). Herpetofauna, Coastal Dunes, Buenos Aires Province, Argentina. Check List, 2(3), 15-21.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Stenocercus pectinatus.
Wikispecies té un artícul sobre Stenocercus pectinatus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Stenocercus pectinatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.