Anar al contingut

Stanley Hoffmann

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Stanley Hoffmann (27 de novembre de 1928 – 13 de setembre de 2015)[1] fon un politòlec francés i professor universitari Paul i Catherine Buttenwieser en l'Universitat de Harvard, especialisat en la política i la societat franceses, la política europea, la política exterior d'Estats Units i les relacions internacionals.[2]

Biografia

[editar | editar còdic]

Hoffmann naixqué a Viena en 1928 i es traslladà a França en la seua família l'any següent.[3] Era fill d'un pare nortamericà distant i d'una mare austríaca. Els nazis classificaren a Hoffmann i a la seua mare com a judeus, lo que els va obligar a fugir de París en 1940. Es varen refugiar en el poble de Lamalou-els-Bains, en el sur de França, a on varen passar la guerra ocultant-se de la Gestapo.[4] Ciutadà francés des de 1947, Hoffmann passà la seua infància entre París i Niça abans d'estudiar en Sciences Po, a on es graduà com el millor de la seua promoció en 1948. També obtingué el doctorat en la Facultat de Dret de París en 1953.[5]

En 1955, Hoffmann es convertí en instructor en el Departament de Govern de Harvard. Despuix d'alguns anys, obtingué la titularitat. Fon nomenat professor C. Douglas Dillon de la Civilisació Francesa. En 1964 fon elegit membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Ciències.[6] Fundà el Centre d'Estudis Europeus de Harvard en 1969 (posteriorment denominat Centre d'Estudis Europeus Minda de Gunzburg).[4] En 1978, participà com a professor invitat en el Seminari d'Idees Polítiques i Història de Sciences Po, dirigit pel professor Raoul Girardet i dedicat als orígens intelectuals del fascisme.[7] Les seues principals àrees d'especialisació varen ser la política i la societat franceses, la política europea, la política exterior d'Estats Units i les relacions internacionals. Fon elegit membre de la Societat Filosòfica Nortamericana en 1981.[8] En 1997, Hoffmann fon nomenat professor universitari Paul i Catherine Buttenwieser.[4] Ademés de la seua llabor docent i la seua prolífica producció escrita, Hoffmann també participà com a expert en la película The World According to Bush, que tracta sobre les vicissituts de l'administració Bush despuix de les eleccions presidencials de 2000. En 1996, va rebre el Premi Balzan de Ciència Política: Relacions Internacionals Contemporànees de la Fundació Internacional Balzan d'Itàlia i Suïssa.[9] El 13 de setembre de 2015, Hoffmann va fallir en Cambridge, Massachusetts, als 86 anys.

Publicacions principals

[editar | editar còdic]

Com autor únic

[editar | editar còdic]
  • Le Mouvement Poujade, (Paris, Armand Collin, 1956)
  • The State of War: Essays on the Theory and Practice of International Politics (Praeger, 1965).
  • Gulliver's Troubles: or, the Setting of American Foreign Policy (McGraw-Hill, 1968).
  • "International Organization and the International System," International Organization, Vol. 24 No. 3, Summer 1970.
  • Decline or Renewal? France since the 1930s (Viking Press, 1974).
  • Primacy or World Order: American Foreign Policy since the Cold War (McGraw-Hill, 1978).
  • Duties beyond Borders: On the Limits and Possibilities of Ethical International Politics (Syracuse University Press, 1981).
  • Dead Ends: American Foreign Policy in the New Cold War (Ballinger Publishing, 1983).
  • Janus and Minerva: Essays in the Theory and Practice of International Politics (Westview Press, 1987).
  • The European Sisyphus: Essays on Europe, 1964-1994 (Westview Press, 1995).
  • World Disorders: Troubled Peace in the Post-Cold War Era (Rowman & Littlefield, 1998).
  • World Disorders: Troubled Peace in the Post-Cold War Era Updated ed.,(Rowman & Littlefield, 2000).

Treballs colaboratius

[editar | editar còdic]
  • In Search of France, ab Charles Kindleberger, Laurence Wylie, Jesse Pitts, Jean-Baptiste Duroselle i François Goguel (Harvard University Press, 1963; Harper Torchbook ed., 1965).
  • The Ethics and Politics of Humanitarian Intervention, ab Robert C. Johansen, James P. Sterba i Raimo Vayrynen (University of Notre Dame Press, 1996).
  • Gulliver Unbound: America's Imperial Temptation and the War in Iraq, ab Frédéric Bozo (Rowman & Littlefield, 2004).

Com editor únic

[editar | editar còdic]
  • Contemporary Theory in International Relations (Prentice-Hall, 1960).

Com coeditor

[editar | editar còdic]
  • The Relevance of International Law: Essays in honor of Leo Gross, coeditat ab Karl W. Deutsch (Schenkman Publishing, 1968).
  • Culture and Society in Contemporary Europe: A Casebook, coeditat ab Paschalis Kitromilides (Allen & Unwin, 1981).
  • The Impact of the Fifth Republic on France, coeditat ab William G. Andrews (State University of New York Press, 1981).
  • The Marshall Plan: A Retrospective, coeditat ab Charles Maier (Westview Press, 1984).
  • The Rise of the Nazi Regime: Historical Reassessments, coeditat ab Charles S. Maier i Andrew Gould (Westview Press, 1986).
  • The Mitterrand Experiment: Continuity and Change in Modern France, coeditat ab George Ross i Sylvia Malzacher (Polity, 1987).
  • Rousseau on International Relations, coeditat ab David P. Fidler (Oxford University Press, 1991).
  • The New European Community: Decisionmaking and Institutional Change, coeditat ab Robert O. Keohane (Westview Press, 1991).
  • After the Cold War: International Institutions and State Strategies in Europe, 1989-1991, coeditat ab Robert O. Keohane i Joseph S. Nye (Harvard University Press, 1993).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Center for European Studies Communications (14 September 2015). "Stanley Hoffmann, Harvard professor and scholar, 86". Harvard Gazette. Archived from the original on 5 October 2017.
  2. Grimes, William (2015-09-13). "Stanley Hoffmann, Who Brought Passion to Foreign Policy Analysis, Dies at 86". The New York Times. ISSN 0362-4331. Retrieved 2023-02-03.
  3. "Stanley Hoffmann Named First Buttenwieser University Professor". news.harvard.edu. Archived from the original on 1999-11-04.
  4. 4,0 4,1 4,2 "Stanley Hoffmann, 86". Harvard Gazette. 2016-04-15. Retrieved 2019-04-11.
  5. "Stanley Hoffmann - Prix Balzan science politique" "licence de la Faculté de droit en 1948; doctorat en 1953".
  6. "Stanley Harry Hoffmann". American Academy of Arts & Sciences. Retrieved 2022-06-13.
  7. Memòries, entre uns atres, d'Olivier Cazeaux, Patrick Poelle, Denis Sureau i Manfredogna (qui aplegà a ser professor en Itàlia), conservades en la biblioteca de Sciences Po París.
  8. "APS Member History". search.amphilsoc.org. Retrieved 2022-06-13.
  9. "Professor Honored with Swiss-Italian Foundation's Prize," Harvard Gazette, December 1996.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]