Stagonolepis
Stagonolepis és un gènero extint de reptils arcosaurios pertanyent a l'orde dels etosaurios. Tenia prop de 3 m de llarc.
Era un animal cuadrúpedo cobert d'una grossa armadura òssea que corria a lo llarc de la llongitut del seu cos. Sent un ramoneador de llent moviment, va deure haver usat la seua pesada armadura per a repelir els atacs dels arcosaurios carnívors contemporàneus. Stagonolepis tenia un cap molt menut per al seu tamany; esta solament media uns 25 centímetros de llarc, lo que constituïx solament el 10% de la llongitut corporal total. No tenia dents en el front del seu quijada, en lloc de la qual cosa tenia un pico que el seu extrem s'estovava cap a dalt, permetent-li arrancar plantes de manera similar a cóm un porc utilisa el seu hocico, incloent equisetos, falagueres, i les recentment aparegudes cícadas.[1]
Espècies
[editar | editar còdic]
Els restants fòssils de S. robertsoni han segut trobats en l'Arenisca Lossiemouth d'Escòcia, mentres que S. olenkae és conegut de depòsits prop de Krasiejów, Polònia. S. olenkae és estratigráficamente més recent que l'espècie tipo de Stagonolepis, S. robertsoni.[2] El gènero Aetosauroides de Suramérica ha segut considerat com sinònim més modern de Stagonolepis per alguns paleontòlecs. Dos espècies de Aetosauroides varen ser nomenades, A. scagliai i A. subsulcatus. En 2002, Andrew B. Heckert i Spencer G. Lucas varen propondre que els espècimen menors d'abdós espècies pertanyien a Stagonolepis robertsoni, i els majors a S. wellesi.[3]
El propi S. wellesi va ser originalment nomenat Calyptosuchus, un estagonolepídido del Grup Dockum del Triásico Superior d'Estats Units, el qual va ser considerat unes espècies de Stagonolepis per Murray & Long en 1989. No obstant, molts dels estudis posteriors han conclós que tant Aetosauroides com Calyptosuchus són vàlits i són gèneros monotípicos, el primer és propi de Suramérica i l'atre és endèmic d'Estats Units. Stagonolepis es restringix al pis Carniense d'Escòcia i Polònia.[4][5][6][7]
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, Londres: Marshall Editions, p. 96. ISBN 1-84028-152-9.
- ↑ (2010).Zoological Journal of the Linnean Society.158(4)
- 860–881.doi:10.1111/j.1096-3642.2009.00566.x.
- ↑ (2002).Journal of Paleontology.76(5)
- 852–863.doi:10.1666/0022-3360(2002)076<0852:SAOOTA>2.0.CO;2.
- ↑ (2007).Journal of Systematic Palaeontology.5
- 41–68.doi:10.1017/S1477201906001994.
- ↑ (2008).Journal of Vertebrate Paleontology.28(2)
- 692–701.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2008)28[692:ANDAAS]2.0.CO;2.
- ↑ (2011).Journal of Vertebrate Paleontology.31(3)
- 596–609.doi:10.1080/02724634.2011.572936.
- ↑ Julia B. Desojo, Martin D. Ezcurra and Edio E. Kischlat(2012).Zootaxa.3166
- 1–33.ISSN 1175-5334.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stagonolepis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.