Spinetto Shopping

El Spinetto Shopping és un centre comercial que es troba en el carrer Matheu 240, barri de Balvanera, en la Ciutat de Buenos Aires, Argentina.

Història

Funciona en l'estructura de l'antic Mercat Ciutat de Buenos Aires, més conegut com a Mercat Spinetto. Aquell havia segut fundat per David Spinetto en 1894, i el seu edifici —proyectat per l'arquitecte Juan Antonio Buschiazzo— ocupava tota la poma delimitada pels carrers Matheu, Adolfo Alsina, Pichincha i Moreno. En 1899 es va transformar en societat anònima. En 1918 va ser construït un edifici anexe per a diversos usos (almagasens, depòsits i venda d'aus i ous), a l'atre costat del carrer Matheu.

El Spinetto va ser el mercat majoriste de frutes, verdures i atres productes més important de Buenos Aires després del Abast; i va sobreviure als canvis culturals del XX, permaneixent fins a mediats de la década de 1980. En 1986, la cooperativa La Llar Obrera va adquirir l'edifici i va encarar un pla de remodelació total per a transformar-ho en lo que seria un dels primers centres comercials que tindria Buenos Aires, concorde a les pautes de consum del moment.

Es va donar lloc a una polèmica, ya que els treballadors i puesteros del mercat varen ser desestajats i en molts casos es varen quedar sense sostre. Tota l'estructura interna del vell edifici va ser demolida, pero varen permanéixer en peu les quatre fronteres. Finalment, el "Centre Integral de Consum Spinetto", proyectat per l'arquitecte Alfredo Iglésies, va ser inaugurat el 10 de novembre de 1988, en un gran festeig al com va assistir inclús el president Raúl Alfonsín. El nou "Shopping Spinetto", com va començar a cridar-li-ho, contava en numerosos locals comercials distribuïts en dos plantes, un pati de menjars en el pis superior, i un hipermercat Supercoop (pertanyent a la Llar Obrera). Ademés, dos nivells d'estacionament per a vehículs.

La cooperativa també havia adquirit l'edifici del decadent Mercat d'Abast, pero va entrar en fallida en març de 1991 pel confiscatorio pla Bonex decretat pel president Carlos Menem, per lo que la Llar Obrera va perdre 70% de la seua solvència, després de 84 anys d'existència. El Spinetto va canviar de mans i l'empresa Silvino Senzillea i Fills S. A. va adquirir la propietat i la va renovar ampliant la seua capacitat locataria. Senzillea, família pionera del supermercadisme argentí, va instalar la seua marca "Sum" en l'espai que estajava a l'hipermercat. Este se sumava a atres 50 sucursals que tenia el grup empresari des de la ciutat de Buenos Aires fins a l'Argent. En 1995, el 50% de les accions del centre comercial va ser adquirit per Vedat, una atra empresa familiar en gran creiximent.

Després de la crisis econòmica de 2001, el Spinetto va entrar en una etapa de decadència progressiva. Vedat també es va fer càrrec del pati de menjars i la zona de jocs infantils. En l'actualitat, casi tots dels seus locals estan sense ocupar, i moltes de les grans marques que alguna volta varen tindre allí sucursals, varen ser deixant el lloc progressivament.^{cita requerida}

Al mateix temps, el barri circumdant al centre comercial va sofrir a la parell una caiguda del valor del sol. Els seus veïns tradicionals es varen traslladar cap a atres zones, i el nivell de la zona va baixar. En numeroses oportunitats s'ha comentat en els diaris la situació del lloc, en particular quan es va formar un assentament precari d'indigents front al shopping.

Dissenye

El proyecte original del Shopping Spinetto priorisava la conservació de l'estructura original, pero l'alvançada deterioració de l'estructura metàlica va conduir a la decisió de demolir els interiors i deixar en peu solament la frontera i murs perimetrals.

En total, el proyecte definitiu va tindre 45.400 m² de superfície coberta (21.600 m² d'àrea comercial, i 23.800 m² d'estacionament vehicular). Es va definir l'accés peatonal pels cantons del centre comercial, duent a un anell de locals comercials que rodegen l'espai central de la poma, ocupat per l'hipermercat. En un primer moment, "La Llar Obrera" va destinar part d'estos comerços als vells locataris del Mercat Spinetto.

Un dels detalls més interessants de la planta superior va ser l'ubicació d'un balcó en el sector del pati de menjars, que a través d'un gran finestral mira des de dalt la totalitat de l'espai de l'hipermercat. El proyecte original contemplava també la construcció d'una passarela peatonal que passaria sobre el carrer Matheu, conectant en un dels vells anexos del Mercat que seria transformat en un centre de convencions. Finalment, l'idea no es va concretar.