Spinalonga

Spinalonga

L'illa de Spinalonga (en griego: Σπιναλόγκα), oficialment denominada en grec Kalydon (Καλυδών), es troba ubicada en el golf de Elounda en el noreste de Creta, en Lasithi, prop del poble d'Elounda, Grècia. L'illa es troba assignada a la zona de Kalydon. Es troba prop de la península de Spinalonga, lo que a sovint causa confusió ya que el mateix nom identifica a abdós accidents geogràfics.

Durant el govern veneciano, s'extrea sal de l'illa. L'illa també ha segut utilisada com una colónia de leprosos. Spinalonga ha segut mencionada en noveles, séries de televisió i una película breu.

Orige del nom

Mapa de Elounda, Spinalonga i zones adjacents.

Segons documents veneciano, el nom de l'illa prové de l'expressió grega στην Ελούντα stin Elounda (que significa "a Elounda"). Els venecians no varen conseguir comprendre l'expressió per lo que la varen adaptar al seu idioma, i la varen denominar spina "espina" lunga "llarga", un nom que va ser adoptat pels locals. Els venecians es varen inspirar en el nom d'una illa propenca a Venècia que posseïx dit nom i que en l'actualitat és denominada l'illa de Giudecca.

Història

Vincenzo Coronelli, un cartógrafo veneciano, explica que Spinalonga no sempre va ser una illa, sino que antigament formava part de la Península de Spinalonga. Coronelli menciona que, en 1526, els venecians varen tallar un tros de la península i d'esta manera varen crear l'illa. A causa de l'ubicació de l'illa la mateixa va ser fortificada de forma de protegir l'ingrés a l'antic port d'Olous.

Atacs àraps

A mitan de el VII la població de Olous, i la seua zona d'influència pràcticament va desaparéixer a causa dels raídes de pirates àraps en el Mediterràneu. Olous va permanéixer desert fins que en el XV els venecians varen començar a construir piletones per a recolecció de sal en les aigües poc profundes i salobres del golf, en lo que la regió va adquirir valor comercial i va ser habitada novament. Açò, sumat a la creixent amenaça turca, especialment després de la Caiguda de Constantinopla en 1453, i els freqüents raídes de pirates, varen convéncer als venecians sobre la necessitat de fortificar l'illa.

Govern veneciano

Vista de les fortificacions veneciano.

Illa de Spinalonga.

Archiu:Spinalonga, Crete - no audio.webm En 1578 els veneciano varen encarregar a l'ingenier Genese Bressani planificar les fortificacions de l'illa. Bressani va construir places fortes en els punts més elevats en els costats nort i sur de l'illa, junt en un anell de fortificacions a lo llarc de la costa que eliminava la possibilitat d'un desembarc hostil. En 1579, el Provveditore Generale de Creta, Luca Michiel, va colocar la pedra fundacional de les fortificacions, les que es varen construir sobre les ruïnes d'una acrópolis. Existixen dos registres d'este event, un en el transom de la porta principal del castell i l'atra en la base del rampart en el costat nort del castell. En 1584, els venecians, en donar-se conte de que les fortificacions costeres eren fàcils de conquistar per enemics que atacaren des dels tossals veïns, varen decidir reforçar el seu defensa construint construccions adicionals en el cim del tossal. D'esta manera el poder de fòc veneciano tindria un alcanç major, fent de Spinalonga una fortalea marina inexpugnable, una de les més importants de la conca del Mediterràneu.

Spinalonga, junt en Gramvousa fins a 1691 i Souda, varen permanéixer en poder dels venecians encara luego que el restant de Creta va caure davant els otomans durant la guerra de Creta (1645–1669) i fins a 1715, quan va ser doblegada pels otomans durant l'última guerra otomana-veneciana. Estos tres forts defenien les rutes comercials veneciano i eren bases disponibles en el cas d'una nova guerra veneciano-turca per Creta. Molts cristians es varen refugiar en estes fortalees per a escapar de les persecucions dels turcs otomans.

Govern otomà

En 1715, els turcs otomans varen capturar Spinalonga prenent el control de la fortalea veneciano i eliminant l'últim traç de presència militar italiana de l'illa de Creta.

Tumult de Creta

A finals de l'ocupació turca de l'illa, junt en el fort d'Ierapetra, Spinalonga va ser refugi de numeroses famílies otomanes que tenien por de la venjança dels cristians. Després de la revolució de 1866 atres famílies otomanes varen aplegar a l'illa des de la regió de Mirabello. Durant el tumult cretense de 1878, únicament Spinalonga i la fortalea de Ierapetra no varen ser capturades pels insurgents cristians de Creta. En 1881 els 1112 otomans varen formar una comunitat pròpia i posteriorment en 1903, els últims turcs varen abandonar l'illa.

Colónia de leprosos durant el XX

Posteriorment l'illa va ser utilisada com colónia de leprosos des de 1903 fins a 1957. Va ser una de les últimes colónies de leprosos que varen funcionar en Europa. L'últim habitant va ser un sacerdot, qui va partir de l'illa en 1962. Ell va mantindre aixina la tradició religiosa de l'iglésia ortodoxa grega, segons la qual una persona després de sepultada deu ser commemorada als 40 dies; 6 mesos; 1 any; 3 anys; i 5 anys, després del seu decés. Atres colónies de leprosos que han sobrevixcut en Europa són Tichileştu en l'est de Romania, Fontilles en Espanya i Talsi en Letònia.

Bibliografia

• Maltezou, Chrysas A. (1988). «Η Κρήτη κατα τη Βενετοκρατία ("Crete under Venetian rule")», Crete, History and Civilization (en grec), Vikelea Library, Association of Regional Associations of Regional Municipalities, pp. 105–162.
• Detorakis, Theocharis (1988). «Η Τουρκοκρατία στην Κρήτη ("Turkish rule in Crete")», Crete, History and Civilization (en grec), Vikelea Library, Association of Regional Associations of Regional Municipalities, pp. 333–436.
• Hislop, Victoria (2008). L'Illa, Espanya: Nabla Edicions. ISBN 978-84-92461-00-4.
• Zorbas, Victor. Spinalonga, The Isle Of The Damned.
• Spinalonga-Paradise or Purgatory? (1986) by Beryl Darby. The Star, 46,1,6–16.

Enllaços externs

• Spinalonga
• Documental de Werner Herzog's sobre un home de Spinalonga
• Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Spinalonga (en grec)