Sortidor de combustible
El sortidor de combustible és una màquina d'una gasolinera que s'utilisa per a posar la gasolina en coches. El sortidor de combustible també se li coneix com a bomba de gas o dispensador de la gasolina.
Un dispensador de combustible es compon de dos parts principals: la "unitat de control electrònica", que conté un sistema embegut per a controlar l'acció de la bomba i que es comunica en el sistema del mostrador en l'interior de la tenda, i en segon lloc, una secció mecànica que conté una bomba elèctrica i unes vàlvules per a bombejar físicament el combustible.
DissenyeEditar
Els sortidors antics tenien un contador del volum de gasolina dispensat, en les sifres sobre unes rodes giratòries (una per cada dígit), que estaven conectades físicament en una turbina que media el fluix de combustible.
Hui en dia el fluix del combustible es medix per mig d'uns álabes que fan girar uns codificadors rotatoris que generen impulsos elèctrics. En alguns casos la bomba impulsora es pot sagellar i sumergir-se dins del depòsit de gasolina, en este cas es coneix com bomba sumergible.
El combustible és una substància perillosa i ya que els sortidors de combustible són el punt focal de distribució al públic general, deuen ser conformes en uns rigorosos requisits sobre seguritat i exactitut. Els detalls exactes varien entre països diferents i poden dependre fins a cert punt dels polítics. Per eixemple, en els països que lluiten contra la corrupció, els sortidors de combustible poden ser supervisats per funcionaris per a detectar tentatives de defraudar als clients.
Normalment, els sortidors abans de poder operar, deuen ser certificats individualment despuix de l'instalació per part d'un inspector de l'"Oficina de pesos i mesures" del govern, que comprove que el dispensador mostra la mateixa cantitat que suministra realment.
Hi ha vàries companyies que fabriquen sortidors de combustible en tot lo món. Tres de les més grans són: Tokheim, Gilbarco Veeder-Root i Wayne.
Les bombes de gasolina modernes tenen un sistema de tancament automàtic que deté el fluix de gasolina quan el depòsit està ple. Açò es fa en un segon tubo, el "tubo de detecció", que discorre a lo llarc de l'interior del tubo del filtre fins a una Bomba Venturi en el mànec de la bomba. Una vàlvula mecànica conectada a una membrana sensora detecta este canvi de pressió i dispara el gatell de la bomba, impedint el fluix de combustible.[1][2].
La vàlvula de tancament automàtic va ser inventada en Olean, Nova York en 1939 per Richard C. Corson. En un moll de càrrega en la Socony-Vacuum Oil Company, Corson va observar a un treballador omplint un barril de gasolina i va pensar que era ineficaç. Més tart el sò d'un vàter (en buidar l'aigua de la cisterna) li va donar l'idea d'una "vàlvula de palometa". Despuix de desenrollar un prototip en el seu assistent, Paul Wenke, Corson va fer la sugerència a la companyia que més tart va presentar una patent en el seu nom. L'intenció inicial de l'equip era la de "permetre a una persona omplir més d'un barril [de gasolina], al mateix temps".[3] Este mecanismo se convirtió poco después en la bomba de gasolina moderna con válvula de corte automàtico.[4]
NotaEditar
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sortidor de combustible.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Surtidor de combustible de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.