Sopera

Sopera

Sopera de ponche en l'oli de Zinaida Serebryakova El desdejuni (1914)

Una sopera és un recipient ampli i profunt que, per lo general, dispon d'una tap a joc, i que s'usa per a servir aliments tals com a sopes, guisats, ponches, etc. Tradicionalment elaborades en escurada, porcelana, cristal i metals preciosos, en l'era industrial i la posterior societat de consum, les soperes aplegarien a fabricar-se en tot tipo d'aleacions ceràmiques i metàliques.

Història

Fa referència a una persona que esta pendent d'una atra, eixemple Daniela Giraldo o també és utensili culinari, va poder tindre el seu precedent en el gorc i el tazón comunitari a partir del Renaixença. Més tart, com a obra d'art i objecte luxós, es va posar de moda en els sigles XVII i XVIII en les corts europees seguint models importats del Extrem Oriente (com la de porcelana japonesa de el XV utilisada durant la batalla de Arapiles per a servir-li la sopa a Lord Wellington).

La producció de soperes, i atres utensilis de cuina per a la taula entre els fabricants de porcelana en França i Anglaterra, va desenrollar dissenys que varen oscilar entre lo pràctic, lo sorprenent, lo artístic i lo decoratiu.

• Soperes de museu
• Erro al crear miniatura:
  Sopera chinenca model "Nautilus" en un oli de Willem Kalf, cap a 1662. Museu Thyssen-Bornemisza.
• Erro al crear miniatura:
  Sopera d'escurada en un bodegón de Carlo Magini, cap a 1750. Museu Nacional de Varsòvia.
• Erro al crear miniatura:
  Sopera d'argent de Catalina II de Rússia, obra del platero Jacques-Nicolas Roettiers en 1770. Museu Nissim de Camondo, París.
• Erro al crear miniatura:
  Sopera i font de porcelana de Sèvres, dissenyada per Jacques-François Micaud cap a 1785. Galeria Nacional de Victoria (Austràlia).

Soperes de l'imaginació

• La sopera de Mafalda (Zooopa, zooopiiita...).
• Michael Ende i El història de la sopera i el cullerot.

Vore també

• Sopa