Solza

Solza és una localitat italiana situada en la província de Bérgamo, en la Llombardia. En l'actualitat conta en una població de 1429 habitants. En Solza va nàixer Bartolomeo Colleoni, i en ella es conserven encara restants del castell que va pertànyer a la seua família.

Història

Els primers assentaments estables de cert tamany presents en el terme municipal es remonten a l'época romana, quan en els voltants es localisava una important via de comunicació, utilisada tant en l'àmbit militar com en el comercial.

En els sigles que varen precedir a la caiguda de Roma, el territori va ser absorbit pels francos en el Sacro Imperio Romano Germánico, els governants del qual varen instaurar el feudalismo.

Es creu que el topònim es va originar en eixos anys i pot derivar directament de la família Solza, de linaje germànic i descendent de l'emperador. Atres teories, menys acreditades, volgueren derivar el nom de solsa i solsole, indicant un territori en presència d'aigües en un alt grau de salinitat.

No obstant, el primer document que certifique en certea l'existència del poble es localisa en 1068, quan Solza, mencionada com castrum, va ser confiada inicialment a la gestió del bisbe de Bérgamo.

Posteriorment, es va vore afectat per les lluites entre les faccions güelfas i gibelinas, que es varen estendre per tota la província de Bérgamo.

Va haver numerosos atacs externs, principalment per la proximitat a la fortalea de Trezzo sull'Adda. En este sentit, va ser impressionant la devastación portada a terme per Bernabò Visconti en 1377, que també va afectar al propenc poble de Medolago, matant a xixanta persones i provocant un incendi de grans proporcions, en el que també va ser destruïda l'iglésia parroquial de Sant Giorgio. A conseqüència d'això, es varen construir numeroses fortificacions defensives en el territori municipal, inclós un castell, propietat de la família Colleoni.

La localitat va tornar a la tranquilitat a partir de 1427 quan, junt en el restant de la província de Bérgamo, va ser posada baix el domini de la República de Venecia, que va dictar una série de mides encaminades a millorar la situació social i econòmica. Ademés, el poble va ser novament enfeudado per la Serenissima a la família Colleoni, que va mantindre allí la seua residència durant molt temps.

A partir d'eixe moment va haver pocs fets reseñables per a la vila, que va seguir la sòrt del restant de la província, passant a ser part de la República Cisalpina en 1797, al Reino Lombardo-Vèneto en 1815, i finalment al recent naixcut Reino de Italia en 1859.

Esta autonomia va ser revocada en 1927 quan es va fusionar en el propenc municipi de Medolago, formant el municipi de Riviera d'Adda, en capçalera municipal en la localitat. Des de 1970 els dos pobles varen recuperar l'autonomia.

Puntos de interés

El lloc més important de Solza és el castell de la família Colleoni, provablement edificat entre els sigles X i XI. En el mateix va nàixer el famós condotiero Bartolomeo Colleoni, tal i com indica una placa en l'interior de la fortalea. Utilisat durant molt temps com a casa rural, en els últims anys ha segut intervingut per a portar a terme la seua restauració. Actualment el seu us està destinat a biblioteca, ademés d'un centre per a vells, una cafeteria i una sala d'exposicions.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	483	528	571	617	670	660	812	771	925	922	969	1064	1258	1429

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Solza.