L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Solid (proyecte de descentralisació web)

Solid (acrònim de l'anglés Social Linked Data) és un proyecte de descentralisació de senyes en la web dirigit per Tim Berners-Lee (l'inventor de la web semàntica) desenrollat en l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).[1] L'objectiu principal del proyecte és canviar de forma radical la manera en la que les aplicacions web funcionen hui en dia, sent l'usuari qui decidix on almagasenar les seues senyes, millorant d'esta forma la privacitat.[2] Els usuaris poden decidir on almagasenar les seues senyes, incloent el control d'accés que estimen oportú. Per a fomentar el desenroll i utilisació d'esta nova forma d'us de la web, Tim Berners-Lee va fundar una companyia anomenada Inrupt.

En paraules de Berners-Lee: «És la forma en que evolucionem la web per a restablir l'equilibri, donant-nos a cada u de nosatres el control total de les senyes, personals o no, d'una manera revolucionària».

Història

editar

Dos décades en acabant de que inventara la ret informàtica mundial en 1989, Berners-Lee va resumir, en un borrador que va escriure per al Consorci WWW, els errors de disseny de lo que més vesprada es convertiria en el proyecte Solid.[3] Berners-Lee estava cada volta més decepcionat del mal us del seu proyecte, en casos com les acusacions d'interferència russa en les eleccions presidencials d'Estats Units de 2016, quan l'escàndal del cas Facebook-Cambridge Analytica es va fer públic, quan Facebook va portar a terme experiments sicològics en casi 700,000 usuaris en secret en 2012, o quan Google i Amazon varen solicitar palesos en dispositius que percebien canvis emocionals en les veus de les persones.[4]

Berners-Lee va sentir que Internet estava en una situació deplorable, per lo que va crear el proyecte Solid a modo de primer pas per a reparar-ho, per a permetre als usuaris individuals tindre control total sobre l'us de les seues senyes.[5] El proyecte Solid està disponible para tot aquell que vullga unir-se i contribuir, encara que Berners-Lee aconsella a la gent que no tinga coneiximents de programació que defenga públicament canviar Internet en el seu lloc.[6]


En 2015, MIT va rebre un milló de dólars de Mastercard per a recolzar el desenroll de Solid. L'equip d'investigació de Berners-Lee va colaborar en l'Institut d'Investigació Informàtica de Tastar i l'Universitat d'Oxford en Solid.[7]

En 2018, Berners-Lee es va prendre un any sabàtic en MIT per a fundar Inrupt. La missió d'esta empresa és "proporcionar energia comercial i un ecosistema per a ajudar a protegir l'integritat i calitat de la nova ret creada en Solid."[8]

Arquitectura i disseny

editar

Hi ha un número de reptes tècnics que cal superar per a portar a terme el proyecte de descentralisació de senyes en les aplicacions web, segons la visió de Berners-Lee.[9] Més que simplement utilisar el paradigma distribuït spoke-hub, esta nova forma de tractar en la web permet a l'usuari (de la mateixa manera que ocorre en el protocol P2P) decidir on estajar l'informació i en quí compartir-la. No obstant, sempre treballa sobre el protocol HTTP i utilisant una estructura descentralisada, no punt a punt com BitTorrent. Atres objectius perseguits pel sistema són: ser fàcil d'utilisar, ser ràpit, i permetre desenrollar aplicacions d'una forma senzilla.

El foc central del proyecte Solid radica en permetre el descobriment i compartición d'informació d'una forma que mantinga la privacitat. Un usuari almagasena les seues senyes en un POD, de l'anglés Personal Online Datastore (es podria traduir per almagasenament personal de senyes), estajats en el servidor que l'usuari considere més oportú, sent generalment algun oferit per una companyia, encara que també és possible que l'usuari utilise el seu propi servidor. Les aplicacions que utilisen Solid tenen permés tractar l'informació de l'usuari sempre que este es trobe autenticado i haja donat permís a la mateixa. Un usuari pot distribuir informació personal entre un o varis pods; per eixemple, els diferents pods podrien contindre informació del perfil de l'usuari, informació de contacte, senyes bancàries, informació de salut, viages o una atra informació. D'esta forma l'usuari podria permetre a una determinada aplicació web l'accés al pod que estime oportú tenint sempre el control i propietat de les senyes estajades en el pod.[10]

Característiques principals

editar

Entrant en més detall, el proyecte Solid té les següents característiques:[11]


  • Està format per una colecció organisada d'estàndarts, formats de senyes i vocabularis que proporcionen les mateixes capacitats que les actuals aplicacions socials oferixen, com a identitat, autenticació, inici de sessió, llistes de permissos, administració de contactes, mensageria, subscripcions, comentaris, discussions, i uns atres.
  • Les especificacions i el disseny es basen en el protocol HTTP, servicis REST i HTML, lo que permet un 100% de compatibilitat en l'estructura de la web existent aumentant les seues capacitats.[12] Este fet també facilita la tasca a desenrolladors d'aplicacions i administradors de servidors.
  • Un entorn per a testear i validar les implementacions de Solid.
  • Un ecosistema d'aplicacions socials, proveïdors d'identitat, i biblioteques d'ajuda que funcionen en la plataforma de Solid.
  • Una àmplia comunitat que proporciona documentació, discussions, tutoriales, i presentacions, ademés de diferents events per a fomentar i mostrar la capacitat d'esta nova forma de treballar en aplicacions web.

Un servidor es pot habilitar per a funcionar dins de l'ecosistema Solid estajant pods per mig de NodeJS d'una forma senzilla.[13]

Una atra de les ventages que té el proyecte, ademés del d'aumentar la privacitat, és el de donar una major comoditat a l'usuari, facilitant l'interoperabilidad de les senyes.[14] Açò permet utilisar un mateix pod per a identificar-se en diferents aplicacions web i que estes, basant-se en diversos esquemes de noms, accedixquen a les senyes de perfil de manera que no es tinga que repetir el procés en cada aplicació que l'usuari vullga utilisar. Actualment es troben fixats tres espais de noms: rdf, ldp i solid.[15][16]

Entre el llistat de convencions que el proyecte Solid utilisa estan: WebID-OIDC, WebID-TLS, Web Access Control.[15][16] WebID-OIDC s'utilisa com un atre método d'autenticació primari que està basat en els protocols OAuth2/OpenID. WebID-TLS constituïx un atre mecanisme d'autenticació primari utilisant certificats criptogràfics en lloc de contrasenyes. Web Access Control permet l'accés restringit a persones i grups estant identificats per mig d'URI.

RDF és el llenguage d'almagasenament de senyes utilisat en el proyecte Solid. Permet accedir a l'informació d'una forma més "natural", facilitant la tasca dels desenrolladors i permetent la interoperabilidad mencionada anteriorment.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. ↑ David Weinberber. «How the father of the World Wide Web plans to reclaim it from Facebook and Google». Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2018. Consultat el 30 de juliol de 2018.
  2. ↑ «Web del proyecte Solid». Institut Tecnològic de Massachusetts. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2018. Consultat el 30 de juliol de 2018.
  3. ↑ «Socially aware cloud storage - Design Issues». www.w3.org. Consultat el 22 de decembre de 2019.
  4. ↑ «"La web va fallar en lloc de servir a la humanitat": Tim Berners-Lee» (en és). Vanguarda. Consultat el 22 de decembre de 2019.
  5. ↑ «[1]». Consultat el 22 de decembre de 2019 (en en-GB).
  6. ↑ «The creator of the web realizes his invention has gone way wrong» (en en). theweek.com. Consultat el 22 de decembre de 2019.
  7. ↑ «Web inventor Tim Berners-Llig's next project: a platform that gives users control of their data | MIT CSAIL». www.csail.mit.edu. Consultat el 22 de decembre de 2019.
  8. ↑ «seu-evolucion-world-wide-web-ha-aplegat-a-punt-inflexion-necessita-canvi-poderós Tim Berners-Lee presenta la seua evolució de la World Wide Web: "ha aplegat a un punt d'inflexió i necessita un canvi poderós"» (en és). Xataka. Consultat el 22 de decembre de 2019.
  9. ↑ John Leonard. «Decentralising the web: OmiseGO on the importance of user experience for new platforms». Computing. Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2018. Consultat el 30 de juliol de 2018.
  10. ↑ David Weinberber. «How the father of the World Wide Web plans to reclaim it from Facebook and Google». Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2018. Consultat el 30 de juliol de 2018.
  11. ↑ «Sobre Solid». GitHub. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2018. Consultat el 30 de juliol de 2018.
  12. ↑ «Introduction to the Solid Specification | Solid». solid.inrupt.com. Consultat el 8 de decembre de 2019.
  13. ↑ «Installing and running Node Solid Server | Solid». solid.inrupt.com. Consultat el 8 de decembre de 2019.
  14. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  15. ↑ 15,0 15,1 «The Solid Ecosystem». solid.github.io. Consultat el 8 de decembre de 2019.
  16. ↑ 16,0 16,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències

editar


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Solid_(proyecte_de_descentralisació_web)&oldid=1169329»