Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a Valéncia i Tarragona

La Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a Valéncia i Tarragona (AVT) va ser una companyia ferroviària espanyola que va existir durant la segona mitat de el XIX, fins que va desaparéixer despuix de ser anexionada per la Companyia dels Camins de Ferro del Nort d'Espanya. Va tindre el seu àmbit d'actuació en la zona del Alce espanyol.

Història

Orígens i naiximent de la companyia

El 12 de juliol de 1845, es dona la concessió d'un ferrocarril de Valéncia a Madrit per Albacete, Almansa, Xàtiva i Alzira al britànic Wole, vingut a promoure l'idea del ferrocarril en Espanya en alguns dels seus compatriotes. Poc despuix, creen la Societat del Ferrocarril de Madrit a Valéncia, en un capital de 240 millons de reals. És una societat efímera: en acabant de haver realisat alguns treballs, es convoca una assamblea general dels accionistes en 1847 per a la dissolució de la companyia. Els pocs treballs realisats i els drets de concessió se cedixen a l'espanyol Pròsper Volney, pero el nou conveni ya no es referix més que al tram de Grao de Valéncia a Xàtiva (que duya en eixe moment el nom de Sant Felipe de Xàtiva). A principis de 1851, Volney cedix els seus drets a l'empresari valencià José Camp Pérez. És ell el que construirà la llínea i establirà una verdadera ret. Abans de finals d'any, funda la Companyia del Ferrocarril de Xàtiva al Grao de Valéncia. La primera secció de Valéncia al Grao s'obri en 1852 i dos anys despuix el ferrocarril alcança Xàtiva, motiu de grans celebracions.

Quan José Camp crea la seua primera companyia, ningú sap encara a quin port del Mediterràneu va a aplegar la llínea llavors en construcció de Madrit a Aranjuez. Pot llògicament esperar una simple conexió en la seua llínea, lo que permetria desembocar en Valéncia. Pero està en competència en José de Salamanca que té les seues pròpies idees sobre la qüestió i demana al Govern, el 21 de juny de 1851, prolongar la llínea d'Aranjuez fins a Alacant. El Ministeri està indecís. Inicialment, només concedix a José de Salamanca una prolongació d'Aranjuez a Almansa, lo que deixa la via oberta a totes les possibilitats: eixida cap a la mar per Valéncia, per Alacant, o inclús per Cartagena, una solució favorida pels militars. Finalment, a José Camp se li escapa la conexió des de Madrit, ya que es favorix l'opció d'Alacant. Obté, no obstant, la concessió del tram Almansa-Xàtiva per decret del 26 d'agost de 1852.

Proyectes d'ampliació

Havent obtingut la concessió d'una primera prolongació, José Camp es llimita inicialment a acabar la llínea de Xàtiva. És necessari mencionar que l'anteproyecte elegit pel Govern per a la prolongació cap a Almansa no li agrada massa i que desija modificar-ho. La seua nova proposta de traçat és aprovada per mig d'una llei de 6 de febrer de 1856. La societat pren llavors el nom de Companyia del Ferrocarril del Grao de Valéncia a Almansa. Els treballs comencen immediatament, en carrils montats en travessers metàlics. Almansa s'alcançarà en 1859.

Un any abans, el 15 de març de 1858, la companyia MZA alcançava Alacant, permetent la primera conexió ferroviària entre Madrit i el Mediterràneu. Esta potent companyia ya pensa en estendre's i ha posat les seues mires obertament sobre l'empresa de José Camp, en qui obri negociacions en la finalitat d'una fusió. Una operació que seria tant més sucosa quant que una llei del 5 de juliol de 1856 havia concedit a José Camp una llínea de Valéncia a Tarragona. En tot, José de Salamanca té dubtes. La llínea d'Almansa sembla haver segut construïda de forma llaugera, Varis ponts són de fusta i Valéncia només dispon d'una estació de ferrocarril provisional i, en general, queda molt per fer. Abans de decidir-se per una fusió, la MZA desija examinar la llínea en els seus menors detalls. La negociació es prolonga. Per un atre costat, la societat valenciana té dificultats financeres i el 15 de febrer de 1859, MZA li concedix un crèdit de 12 millons de reals, lo que li dona una opció per a la fusió. Un compromís en José de Salamanca semblava haver-se alcançat el 20 d'abril de 1859, pero José Camp desija compensació. S'entrevista en el baró de Rothschild en París en successives ocasions en 1860 sense aplegar a un acort. Cada companyia conservarà la seua independència. En 1861, la societat canvia de nou de nom. Es tracta ara de la Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a Xàtiva i al Grao de Valéncia.

Quan la llínea de Tarragona es concedix a José Camp, este conta en el respal financer de la Societat General Catalana de Crèdit i la Societat Valenciana de Foment. La crisis econòmica de 1857 causa molts problemes al banc català, que cedix tots els seus drets a José Camp. Un real decret de 21 de març de 1861 regularisa esta situació, concedint ya la concessió només a José Camp i al banc valencià. El 5 de març de 1862, la companyia pren oficialment el nom de Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a Valéncia i Tarragona (AVT). Afegint els 279 km d'esta llínea que encara deuen ser construïts, per algun temps la companyia AVT es convertirà en la tercera d'Espanya en importància despuix de Nort i MZA.

Al principi, els treballs alvancen ràpidament. S'alcança Castelló de la Plana a finals de 1862, pero la crisis que va a afectar a la Societat Valenciana de Foment a partir de 1864 va a retardar fortament els treballs. És necessari mencionar que estos alcancen un àrea especialment difícil. El major obstàcul és el pas del ric Ebre prop de la seua desembocadura, que serà estudiat a partir de 1859 i que deu permetre el pas dels bucs fins al port de Tortosa. L'eixèrcit exigix que el pont tinga una llum de 17 metros. Ademés és necessari tindre en conte també les riuades sempre imprevisibles del riu. Un real decret del 10 de juliol de 1865 crea una comissió encarregada de trobar el millor punt per a creuar el riu. En 1866, el Govern fixa definitivament este punt en Tortosa. El pont s'inaugura finalment el 21 de juny de 1868, garantisant la continuïtat del traçat de Valéncia a Barcelona.

Últims proyectes

Pont ferroviari de Filtre, entre Mogente i Entancada, destruït pels carlistas a finals de 1873.

La crisis econòmica de 1866 causa sérios problemes financers a la companyia, pero sobretot a la Societat Valenciana de Crèdit. Encara que Camp es va negar a liquidar-la, es va vore obligat a admetre un important grup de financers catalans. Estos desenrollen una guerra larvada contra els métodos amprats per l'entorn de Camp, aplegant fins a llançar greus acusacions de corrupció. La celebració d'un acort en els acreedors de la companyia, en 1872, permet consolidar la posició financera de la companyia. Camp pot llavors examinar l'extensió de la seua ret. A principis dels anys 1880, adquirix dos companyies en llínees en via mètrica. La "Companyia Anònima del Tram-way de Carcaixent a Denia" acaba d'obtindre l'autorisació d'utilisar la tracció de vapor. Poc interessats en l'inversió necessària per a la conversió, els seus propietaris (la família Trénor) cedixen la concessió a José de Camp el 23 de setembre de 1880. És ell que equipa la llínea per a la tracció vapor, el primer tren circulant el 28 de novembre de 1881. La llínea es transferix oficialment al AVT el 15 d'agost de 1883. La segona llínea pertany a la "Companyia Anònima del Tram-way de Carcaixent a Gandia", llavors en grans dificultats financeres i José de Camp obté la seua concessió el 19 de giner de 1881. De Camp també obté per a esta llínea l'autorisació d'utilisar la tracció vapor. Este tram es transferirà oficialment al AVT l'1 d'agost de 1889.

Molt ràpidament, esta chicoteta ret, que dona servici a una rica regió agrícola per a la que transporta taronges i distintes mercaderies, va a convertir-se en un dels pulmons econòmics de la companyia. Aixina l'any 1890 aporta 47.301 tonellades de mercaderies i 246.630 viagers a la ret de AVT. Al mateix temps, José Camp pensa en construir un ramal de Sagunt a Segorbe, i a llançar un atre, d'un punt de la llínea Xàtiva - Almansa, cap a Múrcia. En 1887, demana la concessió d'una llínea Xàtiva-Alcoy sense subvenció. La construcció d'esta llínea de difícil traçat va a ser retardada per les inclemències meteorològiques. José Camp mai vorà el final, ya que fallix en agost de 1889. Sense la seua energia i en l'acumulació dels problemes financers, la seua Companyia desapareix en ell. El 25 de maig de 1891, es firma un contracte en la Companyia dels Camins de Ferro del Nort d'Espanya per a la cessió de el AVT. La cessió és ratificada per mig d'una llei de 30 de juliol. És "Nort" qui s'encarregarà de finalisar la llínea Xàtiva-Alcoy.

Ret

Ample ibèric

Data	Secció	Llongitut (km)
22 de març de 1852	Valéncia-El Grao de Valéncia	4,189
24 d'octubre de 1852	Valéncia-Cadira	12,356
8 de decembre de 1852	Cadira-Benifayó	8,907
9 d'abril de 1853	Carcaixent-Alzira	3,631
1 de maig de 1853	Alzira-Benifayó	14,701
1 de juliol de 1854	Carcaixent-Manuel	8,962
20 de decembre de 1854	Manuel-Xàtiva	7,196
19 de novembre de 1857	Xàtiva-Alcudia de Crespins	6,469
19 de novembre de 1858	Alcudia de Crespins-Mogente	18,832
19 de novembre de 1859	Mogente-Almansa	49,952
20 d'abril de 1862	Valéncia- Sagunt	28,486
25 d'agost de 1862	Sagunt-Nules	21,441
26 de decembre de 1862	Nules-Castelló de la Plana	17,936
16 de novembre de 1863	Castelló de la Plana-Benicasim	12,175
12 de març de 1865	Benicasim-Ulldecona	80,562
12 de març de 1865	Amposta-Tarragona	69,155
19 de març de 1867	Ulldecona-Tortosa	29,278
8 de maig de 1867	Tortosa-Amposta	13,037

Ample mètric

Data	Secció	Llongitut (km)
8 de febrer de 1864	Carcaixent-Gandia	?
1 d'abril de 1884	Gandia-Denia	?