Smilisca dentata

Smilisca dentata —també conegut com a granota d'arbre de terres altes, granota de cau o sapo pinte— és una espècie d'amfibi anur de la família Hylidae. És endèmic de Mèxic a on té una distribució fragmentada en el sur d'Aguascalientes i el nort de Jalisco. L'espècie esta amenaçada per destrucció d'hàbitat.

Característiques generals

És un amfibi de tamany mijà. Els mascles medixen en promig 6.0 cm de llongitut corporal i la femella 5.8 cm aproximadament. Els eixemplars jóvens medixen aproximadament 3.11 cm i els taperots fins a 2.9 cm.

El cap dels adults és d'aparència huesuda, puix la pell dorsal del cràneu es troba osificada (pegada al cràneu) i el seu morro és redonejat. En les extremitats, els discs adhesius en la punta dels dits estan molt poc desenrollats. La pell de la superfície dorsal del tronc en llaugerament granular, en les extremitats és plana i en la pancha presenta un granulado molt notori. El color de l'esquena sol ser verda lluenta o una mescla de vert i café, generalment en taques allargades, redonejades o elíptiques. El color de les taques és café de tons variables, totes elles sempre delimitades per una vora de color café molt obscur, casi negre. Este patró de taques també es presenta en el cap, mentres que la pancha és blanquecino o crema.

Distribució i història natural

Smilisca dentata habita en zones cobertes per pasturages i arbusts o una combinació d'abdós. Esta espècie és endèmica de Mèxic en una molt llimitada distribució cap al sur i l'est de l'estat d'Aguascalientes i a l'extrem noreste de l'estat de Jalisco en l'altiplà mexicà, sent una espècie nativa de Aguascalientes i Jalisco.

A pesar de que els hàbits generals de la família Hylidae són arborícolas, Smilisca dentata s'ha adaptat a dur hàbits cavadores en un entorn semiárido. Es protegix de la dessecació vivint baix terra en túnels que elles mateixes construïxen. Com a adaptacions fisiològiques presenten la capacitat d'almagasenar grans cantitats d'aigua en la seua bufa i per a evitar la pèrdua d'aigua es cobrixen en temporada de sequia en un capoll format per capes de pell endurida, que les envolen completament.

En les primeres pluges a finals de la primavera i inicis de l'estiu els eixemplars d'esta espècie solen vore's actives únicament de nit (hàbits nocturns). Es reproduïx únicament quan la temporada de pluja és intensa, lo que permet l'inundació dels pasturages. L'estació d'crío pot durar unes quantes hores o un parell de nits a l'any; inclús pot aplegar a repetir-se si les condicions són favorables. Quan les condicions són desfavorables l'espècie no es reproduïx. Les femelles produïxen un promig de 2,500 a 2,800 ous, els que són lliberats directament en l'aigua, al mateix temps que el mascle els fertiliza. Una volta terminada la temporada de pluges este amfibi retorna a les seues galeries baix el sol, i solament ix si les condicions d'humitat són majors a 38% en una temperatura major als 16 °C.

Smilisca dentata s'enfronta a una gran cantitat de depredadors com les culebras d'aigua Thamnophis eques i Thamnophis cyrtopsis i taràntules com Aphonopelma serratum. Davant estos depredadors, Smilisca dentata mostra varis tipos de comportament defensiu: com a primera resposta pot utilisar el seu cap huesuda per a bloquejar el pas d'atres organismes a l'interior del seu cau. Si se sent amenaçada intenta aparentar una talla major al inflar considerablement el cos i si açò no resulta es tendix sobre el sol i alça les quatre extremitats, cobrint els seus ulls en les extremitats davanteres.

Conservació

En Aguascalientes es va implementar un àrea natural protegida, no obstant, a l'any 2014, en dita zona s'han construït diversos proyectes que vulneren la viabilitat de l'espècie, com una pista NASCAR, la planta Nissan 2 i la consegüent infraestructura com a hotels i zones industrials aledaño.

La granota de cau es troba enlistada segons la norma oficial mexicana NOM-059-SEMARNAT-2001 com una espècie “amenaçada” i en la llista roja d'espècies The World Conservation Union (IUCN) com “endangered”. La major problemàtica que enfronta esta espècie és la destrucció de l'hàbitat la distribució del qual es llimita a menys de 500 km², que en conjunt en l'alteració i la fragmentació de l'hàbitat ha provocat la disminució de la població en la localitat Buenavista de Peñuelas, municipi Aguascalientes.

Com una resposta a la conservació d'espècies de fauna i flora, en Mèxic una de les principals estratègies és la creació d'àrees naturals protegides. Desafortunadament, moltes espècies mexicanes queden fòra d'estes àrees protegides, moltes d'elles sent espècies endèmiques, lo que dificulta encara més la seua protecció. No obstant, durant el treball de camp es varen establir vàries mides de mitigació per a la població de granota de cau propenc a Buenavista de Peñuelas. Com a eixemple, podem mencionar l'elaboració d'una barrera artificial (sege de desviació) que oferix seguritat als individus de la població ya que en Buenavista de Peñuelas les zones de reproducció d'esta espècie es troben pròximes al Boulevard a l'Aeroport. Açò va ser causa d'una gran cantitat de atropellamientos en la temporada de pluges en els últims cinc anys. Per a evitar açò s'ha construït un mur de concret i s'ha elaborat com una estratègia alternativa varis ponts de fauna, que unixen les diferents zones en a on habita la granota, evitant aixina el perill de ser atropellada. Adicionalment en algunes zones de reproducció importants es varen instalar més de 2 km de malla ciclònica. Una de les millors estratègies va consistir en el canvi del sistema d'allumenament, canviant les antigues llànties de vapor de sodi per llànties tipo “leds”, una tecnologia ambientalment responsable. També es va portar a terme la colocació de #senyalament per a que els conductors baixen la velocitat quan circulen per esta via.

El grup Conservació de la Biodiversitat del Centre de Mèxic A. C. (BIODIVERSITAT A. C.) són els encarregats de portar a terme estes i moltes atres estratègies de conservació, en ajuda de l'Universitat Autònoma de Aguascalientes, la qual finança i proporciona les instalacions per als estudis, la Societat Herpetologica Mexicana i l'Ajuntament de Aguascalientes entre moltes atres.

Varis proyectes es troben actualment en procés, com la solicitut de convertir la zona en la que viu l'espècie en un lloc “RAMSAR” el qual té com a objectiu la conservació i us racional dels chapulls per mig d'accions locals, regionals i nacionals. També es conta en un molt nou programa de reproducció en captiveri, el qual és molt prometedor ya que permetrà conéixer millor els hàbits d'esta espècie i donarà la possibilitat de recuperar les poblacions naturals.

No obstant, a pesar de tota l'informació generada sobre este interessant organisme, Smilisca dentata encara es troba en risc de desaparéixer i es necessita redoblar el treball per a conéixer el verdader impacte que té la població humana sobre les seues poblacions, pero gràcies a les diverses institucions i a totes les persones que s'han esforçat per protegir-la el seu futur és halagador.

Bibliografia

• Quintero D. G. I., J. Vázquez D. 2009. Història Natural d'una Granota molt Mexicana. Universitat Autònoma de Aguascalientes. Aguascalientes, Mèxic. 169 pp.
• Vázquez D. J., G. I. Quintero D. 2005. Amfibis i Reptils de Aguascalientes. CONABIO. Aguascalientes, Mèxic. pp. 74 -77.
• Norma Oficial Mexicana. 2001. NOM-059-SEMARNAT-2001. Protecció Ambiental. Espècies Natives de Mèxic de Flora i Fauna Selvades. Categories de Risc. Categories per a la seua Inclusió, Exclusió o Canvi. Llista d'Espècies en Risc. 153 pp.
• Quintero D. G. I., J. Vázquez D., A. Encarnación L., H. Àvila V. 2007. Una Granota Arborícola que Viu en Túnels. Espècies. Vol. 17. No 2. pp. 26-28.