Anar al contingut

Sitana ponticeriana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
S. ponticeriana (Sitana ponticeriana)

El fardacho ventilador de colors o fardacho avente de colors (Sitana ponticeriana) és una espècie de la família dels agámidos i del gènero Sitana.

És pròpia del sur d'Àsia.

Per a fugir, a voltes ampra la locomoció bípeda.

Morfologia

[editar | editar còdic]

L'esquena és de color marró, en pintes en forma de rombo més obscures dispostes a lo llarc de la regió espinal, i solcades per una fina franja clara; la pinta més obscura de totes és la situada a l'altura de la creu. A cada costat de la série de pintes, hi ha una franja blanquecina.[1][2]

En l'estació reproductiva, presenta un sac gular de coloració blava, negra i roja.[1] Fòra d'eixa estació, el sac està menys desenrollat, i, en la majoria dels eixemplars, no té eixa coloració.[2] A voltes, només és de color blanc.

Les pates davanteres són més be curtes. Tant estes com les atrasseres són fines i en dits llarcs proveïts de garras.


La llongitut de les pates varia molt d'uns eixemplars a uns atres, sobretot la corresponent a les atrasseres. Si es coloca un eixemplar adult en postura supina i s'estén la pata davantera en direcció a la cloaca, es comprova que no aplega fins a ella. Colocats uns eixemplars en postura prona, la pata atrassera no aplega fins a la regió orbital; en el cas d'uns atres, sí aplega; i en el d'uns atres, aplega fins a la nariu, o inclús molt més allà. La cuixa atrassera és prou més curt que el peu de la mateixa pata, considerat el peu des del taló fins a la punta del dit més llarc. La llongitut del peu és d'aproximadament tres quartes parts de la distància entre el muscle i la articulació de la cadera.[1]

La coa és redonejada, d'una llongitut des de 3/2 fins al doble de la corresponent al cap més el tronc, i està coberta d'escamas uniformemente puntagudes.[2]

S. ponticeriana pot alcançar els 20 cm de llongitut; la major part d'ella correspon a la coa: uns 5/8. El tamany total varia d'unes poblacions a unes atres. Des del morro fins a la cloaca, medix de 76 a 127 mm.

Les escamas superiors del cap són menudes i de quillas agudes. Les dorsals són majors que les ventrales, i també són de quillas agudes i formen franges dretes llongitudinals. Les costales són menudes i uniformes, o be en algunes hipertrofiadas intercaladas. Les de les pates davanteres són molt agudes.[1]

M. A. Smith considera dos formes principals de S. ponticeriana sobre tamany, de les que les atres serien intermiges:

  • Una forma gran, de 70 a 80 mm des del morro fins a la cloaca, en una coa de 2/3 al doble de llongitut que la corresponent al cap més el tronc, sense que l'extremitat inferior aplegue més allà del morro; les escamas laterals són homogénees; no presenta escamas hipertrofiadas en la regió occipital. Esta forma sembla circumscrita a la zona de Bombay, i podria correspondre a S. ponticeriana deccanensis Jerdon.
  • Una forma menuda, de 40 a 50 mm des del morro fins a la cloaca, en una coa del doble al triple de llongitut que la corresponent al cap més el tronc; la pata atrassera aplega fins a més allà del morro; presenta algunes escamas hipertrofiadas intercaladas en les regions lateral i occipital. Esta forma s'estén pel restant de la Índia i per Ceilan. El tipo nomenclatural correspon a Puducherry, de manera que S. ponticeriana minor Günther, de Madrás, és el seu sinònim.[3]

Biologia

[editar | editar còdic]

J. Ebanasar ha estudiat la histomorfología de la glándula tiroidea de S. ponticeriana i el seu funció en eixemplars jovenils i en adults dels dos sexes; en el cas de les femelles, en diferents estadis de maduració ovàrica.[4]

També senyala el ovoviviparismo presentat per femelles de les zones de Madurai i Virudhunagar (Tamil Nadu).[4]


Distribució

[editar | editar còdic]

La zona de distribució d'esta espècie comprén Ceilan més la Índia des del Veta Comorin fins al peu dels Himalayas, ya en el Nepal, i des de l'occident de Bengala fins a Kutch i el Punjab.[5][6]

Segons Daniel, no ha segut citada en l'Índia oriental dellà el Ganges.[5][7]

Schleich i Kästle no l'incorporen en la seua llista de reptils del Nepal, i senyalen que es tracta d'una espècie « trobada solament en l'Índia ».[5][8]

Segons comunicació personal de Raju V. Vyas citada en el lloc de la Llista Roja de la UICN, tal volta habite en part del Pakistan, si ben la seua presència en el Nepal es pot considerar incerta en el millor dels casos.[5]

Hàbitat i ecologia

[editar | editar còdic]

En principi és de vida terrestre, pero es pot trobar en els arbres.[5]

Habita en zones costeres moderadament humides de xara, d'arenal i de roquedo, i en espais oberts de bosc i xara secs.[5][9]

En Ceilan, està confinada en els terrenys càlits de baixa altitut, i és més abundant en les zones costeres més seques.[5] Manamendra-Arachchi i Liyanage consideren que esta espècie és « capaç d'adaptar-se a entorns antropizados com boscs secundaris, plantacions, etc.»[5][10]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Manamendra-Arachchi i Liyanage varen considerar en 1994 que esta espècie no estava en perill.[5][10]

El seu estat de conservació es considera de preocupació menor per tindre una zona de distribució molt àmplia, per ser molt abundant i per presentar, a lo manco aparentment, tolerància als mijos antropizados.

Es considera que no hi ha amenaces importants per a la conservació d'esta espècie.[5]

No s'han pres mides per a la seua conservació. No obstant, part de la seua distribució coincidix en àrees protegides.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 C.L.A. Günther : The Reptils of British Índia. Pp. 134 - 136. 1864.
  2. 2,0 2,1 2,2 G. A. Boulenger: The Fauna of British Índia. Including Ceylon and Burma. Reptilia and Batrachia (Fauna de la Índia Britànica. Compresos Ceilan i Birmània. Reptils i batracios). Pp. 114 i 115. 1890.
  3. M. A. Smith: Fauna of British Índia, Ceylon and Burma. Reptilia and Amphibia (Fauna de la Índia Britànica, de Ceilan i de Birmània. Reptils i amfibis). Vol. 2. Pp. 144 - 146. Ed. de 1935.
  4. 4,0 4,1 J. Ebanasar: Histomorphology of thyroid gland in a ground lizard Sitana ponticeriana (Histomorfología de la glándula tiroidea en Sitana ponticeriana). Dissertació de mestrage en ciències presentada en la Universitat Kamaraj de Madurai [1] archivat en Wayback Machine.. 1989.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada redlist
  6. Sitana ponticeriana en el lloc d'Enciclopèdia de la vida.
  7. J.C. Daniel: The Book of Indian Reptils and Amphibians. Societat d'Història Natural de Bombay. Bombay. 2002.
  8. H. Hermann Schleich i Werner Kästle (edd.): Amphibian and Reptils of Nepal: Biology, Systematics, Field Guide. 2002. A.R.G. Gantner Verlag, Ruggell (Liechtenstein). Distribuït per Koeltz Scientific Books.
  9. R. C. Sharma: Fauna of Índia and the adjacent countries. Reptilia. Vol. II, (Sauria). Zoological Survey of Índia. Calcuta.
  10. 10,0 10,1 K. Manamendra-Arachchi i S. Liyanage (1994): Conservation and distributions of the agamid lizards of Sri Lanka with illustrations of the extant species (Conservació i zones de distribució dels fardachos agámidos de Ceilan, en ilustracions de les espècies actuals). Journal of South Asian Natural History 1: 77–96.


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

  • [enllaç trencat]. Taprobanica. Vol. 3, n. 1. Abril del 2011. Pp. 31 - 37. Text en PDF.