Sistema nuclear de potència auxiliar
El SNAP (sigles corresponents a Systems for Nuclear Auxiliary Power, en espanyol: Sistema nuclear de potència auxiliar) són varis sistemes nuclears que s'encarreguen del suministrament d'energia elèctrica a diversos satèlits, sondes espacials, o llocs aïllats del nostre planeta.
Va ser desenrollat en Estats Units per la Comissió d'Energia Atòmica, que actualment es denomina Comissió Nuclear Reguladora, i la NASA.
La majoria de les unitats SNAP posseïxen dispositius termoelèctrics a l'objecte de generar un voltage elèctric. Estos dispositius es posen en funcionament quan són calfats, sent en este cas un isòtop en desintegració el que produïx la calor necessària.
S'han utilisat SNAPs en sondes espacials per a missions com les Apolo (Lluna), Viking (Mart), o Pioneer i Voyager (sistema solar exterior). Eixemples de la seua utilisació dins del nostre planeta són les estacions d'investigació oceànica, climàtica, o balizas de navegació.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema nuclear de potencia auxiliar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.