Sistema nortamericà de manufactura

El sistema nortamericà de manufactura és la denominació que se li dona al método de produir moltes peças idèntiques i el seu respectiu ensamblage en productes terminats.

A sovint se li atribuïx a Eli Whitney la creació d'este procediment, pero les ideas ya havien aparegut abans en Europa i varen escomençar a practicar-se en les fàbricas d'armament dels Estats Units. Mentres Marc Brunel treballava per al Almirantazgo Britànic (1802–1808), va idear una tècnica per a produir blocs de roldanas de fusta per mig d'operacions mecanisades consecutives, baix la qual 10 hòmens podien fabricar 160,000 blocs de roldanas per any, en lloc de les 110 persones que es necessitaven anteriorment per a obtindre els mateixos resultats.

No va ser fins a 1851, durant la Gran Exposició de Londres realisada pels ingeniers britànics, que es varen poder exhibir en Europa les màquinas usades en Estats Units per a produir peces intercanviables, començant aixina, en l'aplicació del sistema en eixe continent. En un determini de 25 anys, el sistema nortamericà de manufactura va ser usat àmpliament en l'elaboració d'una multitut del producte industrial