Sistema de votació
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Un sistema de votació és una forma d'elegir entre vàries opcions basant-se en la decisió dels votants. L'acte de votar té el seu us més conegut en les eleccions polítiques, en les que s'elegix d'entre els candidats a càrrecs públics. Les votacions poden amprar-se també per a concedir premis, elegir entre diferents plans d'acció o, per mig d'un programa informàtic, determinar la solució a problemes complexos.
Un sistema de votació consistix en la série de regles que rigen cóm poden expressar els seus desijos els votants i com s'agreguen estos desijos per a aplegar a un resultat final. El camp que estudia els sistemes de votació es diu teoria de votacions, un subcampo de les ciències polítiques i les matemàtiques. La teoria de votacions va escomençar a desenrollar-se en el sigle XVIII i ha produït moltes propostes de sistemes de votació.
La regla de la majoria diu que si més de la mitat dels votants es decanten per una de les opcions, esta deu ser el resultat únic de l'elecció. Este es pot considerar com el sistema de votació més senzill. Pero moltes votacions requerixen regles més complexes, especialment si hi ha més de dos resultats possibles.
Aspectes
[editar | editar còdic]Un sistema de votació especifica la forma de la votació, el ranc de vots possibles i el método de conte, un algoritme per a determinar el resultat. Este resultat pot ser un guanyador simple o varis guanyadors, com succeïx en les eleccions d'una llegislatura. El sistema de votació pot especificar també cóm es distribuïx el poder entre els votants, i cóm es dividixen els votants en circumscripcions els resultats de les quals es prenen en conte independentment.
Les realisacions de les eleccions en el món real normalment no es consideren part dels sistemes de votació. Per eixemple, mentres que un sistema de votació especifica la votació de forma abstracta, no especifica cóm serà el vot físicament; si tindrà la forma d'un tros de paper, una targeta perforada, una mà alçada o si serà un vot electrònic. Un sistema de votació tampoc especifica de quina manera els vots es mantenen en secret—o si no ho fan—, cóm verificar que els vots es conten correctament o quí deu poder votar. Estos aspectes són part del camp de les eleccions i els sistemes electorals.
Els diferents sistemes de votació tenen diferents formes de permetre als individus expressar els seus vots.[1] En els sistemes de votació preferencial, com la segon regrés instantàneu, el método Broda o el método Condorcet, els votants ordenen la llista d'opcions de més preferit a menys preferit.[2]
Atenent a la regla de la pluralitat els votants seleccionen una única opció, mentres que en la regla d'aprovació poden elegir tantes com vullguen. En els sistemes de vots que permeten acumulació, com la regla acumulativa, els votants poden votar pel mateix candidat vàries voltes.
Alguns sistemes de votació inclouen eleccions adicionals en el vot, com escriure el nom del candidat o l'opció «cap dels anteriors».
Pes dels vots
[editar | editar còdic]Moltes eleccions es realisen seguint el lema «una persona, un vot», que ve a dir que els vots de cada votant deuen valdre lo mateix. No obstant, açò no es complix en tots els sistemes. En les votacions de l'entorn empresarial, normalment, el pes de cada vot es correspon en la cantitat accions que té cada votant, lo que convertix el lema en “una acció, un vot”.
Els vots poden tindre distints pesos per atres raons, com puga ser pel diferent ranc dels votants. Un cas especial d'esta situació és quan a un votant se li dona el privilegi de resoldre els empats. El votant que eixercix este privilegi pot o no tindre capacitat per a emetre un vot ordinari. Si no pot emetre un vot ordinari, el seu és un vot menys important que el restant. Els desempats electorals poden resoldre's per mig d'atres métodos, com llançar una moneda.
Votació interactiva
[editar | editar còdic]La votació interactiva permet a importants grups de persones votar sobre un tema o respondre a una pregunta. Cada persona té un control remot en el que es pot fer seleccions. Cada control comunica a distància en un ordenador a través de receptors situats al voltant de la sala o a través d'un únic receptor conectat a l'ordenador del ponent en un conector USB. Despuix d'una hora –o quan tots els participants hagen respost– el sistema termina la votació per a eixa pregunta en particular i marca els resultats. Per lo general, els resultats són immediatament posats a disposició dels participants a través d'un gràfic de barres que apareix en el proyector.
En situacions en les que es requerix el seguiment, el número de série de cada mando s'introduïx prèviament en la base de senyes de l'ordenador. D'esta manera, la resposta de cada persona es pot identificar més vesprada.
Ademés de l'ordenador, del speaker i del proyector, el sistema de votació interactiva típic té els següents components:
- un receptor
- mandos inalàmbrics (un per a cada participant)
- el software del sistema
Aplicacions
[editar | editar còdic]El sistema de votació electrònic s'utilisa en una àmplia gama d'indústries i organisacions. Alguns eixemples inclouen:[3]
Educació Formació empresarial Congressos Investigació de mercat Soporte a la decisió Jocs televisius tipo «¿Quí vol ser millonari?» Conferències i events Educació mèdica contínua Mida i evaluació de el ROI
Beneficis de la votació interactiva
[editar | editar còdic]Alguns dels beneficis potencials dels sistemes de votació interactiva són:[4]
- Millorar l'atenció
- Aumentar la retenció del coneiximent
- Enquesta anònima
- Seguir les respostes individuals
- Vore els resultats de votació de colp i repent
- Crear un ambient d'aprenentage interactiu i divertit
- Confirmar l'enteniment públic dels punts clau de colp i repent
Recopilar senyes para reportes i anàlisis
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sistema de Votació». ACE Proyecte.
- ↑ «Types of Voting Systems» (en en). FairVote.
- ↑ «Votació interactiva». Geyseco.
- ↑ «La votació interactiva: Usos i beneficis». Bazar del Cineista.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de votación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.