Sistema de ventilació de gasos del cárter (PCV)
El sistema de ventilació de gasos del cárter (PCV) és una solució ideada per a l'evacuació i posterior recirculación dels gasos que s'acumulen en el cárter d'un motor de combustió en funcionament. La seua instalació obedix a tres motius principals: preservar l'integritat de l'oli del motor, evitar sobrepresión en el cárter i controlar els gasos contaminants.
Descripció
[editar | editar còdic]Durant el cicle de funcionament d'un motor de combustió interna es produïxen diversos gasos. Entre estos, els que s'acumulen en el cárter són especialment nocius per la pressió interna que generen —la qual podria ocasionar fugues d'oli en juntes i retén— i la seua capacitat de contaminar l'oli, fent que perga la seua propietats. Els vapors del lubrificant es mesclen en els gasos de la combustió i els vapors del combustible, que passen al cárter com a conseqüència de l'imperfecte sagellat dels segments (fenomen conegut com blowby en anglés). Per a conseguir la seua evacuació i recirculación —impedint l'emissió de contaminants a l'atmòsfera— es va idear el sistema de ventilació de gasos del cárter. Es tracta d'un conducte pel que escapen dits gasos, que són reconduïts fins als colectors d'admissió en el propòsit de cremar-los en la cámara.[1] Este conducte té una vàlvula —vàlvula PCV— que s'encarrega de que el fluix vaja en un sol sentit. També dispon d'un decantador d'oli per a evitar que este contamine el filtre d'aire durant la recirculación dels gasos del cárter.
En els motors més antics, el sistema era obert, caria del mecanisme de reciclage de gasos i estos eren directament expulsats a l'atmòsfera sense ser degudament depurats, causant els greus problemes de contaminació que cal imaginar.
Vàlvula PCV
[editar | editar còdic]La vàlvula PCV és un element que regula l'equilibri de sistema de respiració dels gasos del cárter. Estos deuen ser evacuats al mateix temps que entren. Bàsicament, la vàlvula està composta per un moll, un émbolo i els orificis pels que passen els gasos.[2]
El règim del motor determina el grau d'obertura de la vàlvula. Al ralentí, el buit en el colector d'admissió contrau el moll fent que el émbolo tanque l'orifici d'eixida dels gasos —escassos a eixe règim— del cárter. En canvi, en revolucionar el motor, el buit en el colector és menor, el moll s'estén i el émbolo retrocedix, deixant d'eixe modo passe lliure als gasos en direcció al colector d'admissió, a on es mesclen en aire fresc.
En freqüència, la vàlvula PCV va acoplada a la tapa de balancines, també cridada tapa de vàlvules, i els gasos circulen fins al colector per mig de mànegues externes. Pero estes també poden trobar-se dins del bloc del motor, la qual cosa reduïx el risc de que s'escapen gasos nocius. Quan els motors es conceben per al seu us en climes molt frets, és normal que la vàlvula PCV o les mànegues que se li adapten duguen algun tipo de calfador per a evitar que l'aigua que a voltes es mescla en els gasos es congele i danye el motor.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de ventilación de gases del cárter (PCV)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.