Cárter
El cárter és l'element del Motor de combustió interna que tanca el bloc per la part inferior de forma estanca. Complix les funcions de protegir el motor i d'actuar com a depòsit per a l'oli del motor, lo que ademés contribuïx al refredat del mateix, ya que cedix calor a l'exterior. Habitualment té forma de caixa metàlica, i estaja parcialment elements de mecanismes operatius del motor com el cigonyal.
Normalment, el cárter es fabrica per estampació a partir de chapa d'acer. La seua forma cóncava aporta la capacitat d'almagasenage d'oli necessària per a cada motor, cantitat que es comprova verificant el nivell per mig d'una vareta o sonda en les seues corresponents marques. En l'objecte d'evitar que l'oli s'estage en una sola zona, se solen dispondre en el cárter chapes que frenen el desplaçament del mateix, especialment en el sentit de la marcha.[1]
El cárter també es fabrica en aleacions llaugeres d'alumini i plàstic que, sense aportar massa pes i per la seua bona conductibilidad tèrmica, dissipen una gran cantitat de calor, a lo que contribuïx en molts casos la presència d'aletes de refrigeració. L'ocupació d'este material presenta la ventaja afegida de que disminuïx el nivell acústic del motor.
El cárter està fixat al bloc motor per mig de tornells en interposició d'una junta de estanqueidad, i en la part inferior del mateix està situat el tapó roscado que permet el seu drenage. Les juntes de estanqueidad es fabriquen de corcho o materials sintètics, pero existix una tendència a l'aplicació de juntes líquides o masillas sellantes que polimerizan en poc temps en contacte en l'aire. Este tipo de juntes exigixen una adequada neteja abans de la seua aplicació.
En ocasions, el cárter s'entornella conjuntament al bloc motor i a la caixa de canvis, lo que aporta una rigidea suplementària al conjunt caixa-motor.
Orige
[editar | editar còdic]L'idea d'utilisar un compartimento metàlic contenint oli per a lubricar permanentment un mecanisme, va ser desenrollada pel britànic J. Harrison Carter (1816-1896; d'a on procedix el nom del dispositiu).[2] El sistema va ser aplicat per primera volta per a lubricar la cadena de les bicicletes de la marca Sunbeam en la década de 1890.
Motor alternatiu
[editar | editar còdic]En este cas la paraula cárter s'usa per a diferenciar-ho del bloc del motor, que és l'element essencial del motor. El cárter estaja el cigonyal, pistón, i biela, tanca el bloc per la part del cigonyal, l'oposta a la culata, i tradicionalment la seua funció és, ademés de tancar el bloc i aïllar-ho de l'exterior (encara que teòricament podria funcionar sense ell), complir en l'importantíssima missió d'albergar l'oli de lubricación del motor.[3]
En certs dissenys, a l'objecte d'aumentar la rigidea del motor, evitant vibracions (diésel potents o motors en el bloc d'aleació d'alumini) i al mateix temps reduir el pes del mateix, la fabricació del cárter es realisa en aleacions d'alumini o magnesi. En tal cas, els respals del cigonyal van integrats en ell. En este cas, el cárter d'oli com s'ha indicat en el paràgraf anterior, es fixa a este "cárter de bancada".
De tal modo que el cárter en este tipo constructiu, pot estar format per 2 parts diferents:
- Cárter superior, cárter intermig o cárter del cigonyal: part del cárter, que és estructural en el bloc i que està en contacte directe en el mateix, i més concretament, en el conjunt cilindres-cigonyal. A esta peça s'unix el bloc dels cilindres, i du integrats els cojinetes de bancada o respals del cigonyal que són d'acer integrats en l'alumini, sobre els que gira el cigonyal, que queda subjecte més rígidamente que en el cas anterior.
- Esta peça rep, per tant, tota la força dels cilindres i a la seua volta, la força del cigonyal, que transforma el moviment rectilíneo dels cilindres en giratori. De la rigidea del cárter superior, depén l'eficàcia del motor. Per a garantisar esta rigidea, els nous dissenys tendixen a considerar una sola peça estructural el bloc de cilindres, els respals del cigonyal i el cárter d'oli.
- Cárter inferior o cárter d'oli: part no estructural, i com el seu propi nom indica, és la part inferior de la carcassa del cárter, i es troba fixada per mig de tornells especials al cárter superior. Actua a modo de font a on cau l'oli. I és que el cárter inferior té una funció primordial: contindre l'oli per a la lubricación del motor, i conseguir el seu òptim funcionament.[4] El lubrificant es deposita en el cárter inferior, i des d'allí és aspirat per la bomba de lubricación, per a ser directament bombejat de nou a totes les peces del motor que requerixen engrase a pressió, especialment els respals del cigonyal (este sistema, per contraposició al cárter sec que es descriu a continuació, sol denominar-se cárter humit). En atres casos el cárter és molt més reduït, i l'oli s'arreplega per mig de succió a un chicotet depòsit independent, des d'a on es bombeja igualment al motor. Esta última modalitat es denomina cárter sec, evitant en els casos de forces d'inèrcia elevades (motors de competició, motors d'aviació) que la bomba de lubricación es quede sense acebar, posant en perill la lubricación.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ BMJ.2(2750)
- 682–683.ISSN 0959-8138.doi:10.1136/bmj.2.2750.682-a.Consultat el 2023-09-15.
- ↑ (en anglés) Page Sunbeam sur li site du Musée dones industries Wolverhampton (Londres) [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «How Two-stroke Engines Work» (en en-us). HowStuffWorks. Consultat el 2023-09-15.
- ↑ «How Car Engines Work» (en en-us). HowStuffWorks. Consultat el 2023-09-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cárter» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.