Anar al contingut

Sistema de l'arbre del coneiximent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
45px|link=
Este artículo o sección tiene referencias, pero necesita más para complementar su verificabilidad.
Plantilla:Busca fuentes
Este aviso fue puesto el 26 de octubre de 2018.
[[Categoria:Wikipedia:Artículos que necesitan referencias adicionales| Plantilla:Problemas artículo/validar]]
Archiu:ToK Simple.jpg
Gregg Henriques. Representació del Sistema de l'arbre del Coneiximent
Archiu:Caps block 0 Skinner at Harvard circa 1950.jpg
B.F. Skinner en Harvard circa 1950

El sistema de l'arbre del coneiximent (de l'anglés Tree of knowledge, ToK) és un enfocament teòric per a l'unificació de la psicologia desenrollat per Gregg Henriques, professor associat i director del Programa de Doctorat Integrat Combinat en Clínica i Psicologia Escolar de l'Universitat James Madison.[1]

Publicació

[editar | editar còdic]
Archiu:Sigmund Freud, by Max Halberstadt (cropped).jpg
Sigmund Freud, per Max Halberstadt

L'esquema del sistema va ser publicat en 2003 en la Revista de Psicologia General.[2] Dos edicions especials de la Revista de Psicologia Clínica en decembre de 2004[3] i en giner de 2005[4] es varen dedicar a l'elaboració i evaluació del model. L'última evaluació d'este model va aparéixer en un informe de decembre de 2008 en un número especial de Teoria i Psicologia''.[5]

El lloc web oficial en l'arbre del sistema de coneiximent afirma que el ToK és

"una nova teoria unificada del coneiximent que mapea les peces del rompecabezas científic d'una manera nova que conecta la Mecànica Quàntica en els processos sociològics i tot lo que està en mig en un tot coherent. L'aspecte més nou del ToK és la seua representació visuo-espacial del coneiximent que consta de quatre dimensions de complexitat (Matèria, Vida, Ment i Cultura) que corresponen al comportament de quatre classes d'objectes (objectes materials, organismes, animals i humans), i quatre classes de ciència (física, biològica, sicològica i social)."[6]

El "problema de la psicologia"

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 5 WilsonCntr.jpg
I O Wilson

Henriques argumenta que el problema més difícil en la psicologia com a disciplina és que, si be existix una diversitat increible oferida pels diferents enfocaments de la psicologia, no existix un model de consens de lo que realment és la psicologia.[2][7]

Segons el sistema de ToK, el "problema de la psicologia", (com ho expressa Henriques), és que una definició clara, un tema acordat i un marc conceptual coherent han eludit als seus estudiants en tota la seua història. Ademés, argumenta que la tendència palesa de la psicologia ha segut cap a la fragmentació teòrica i substancial i l'aument de l'insularitat entre les "especialitats". En atres paraules, la disciplina s'ha fragmentat en diferents escoles de pensament i metodologia, sense un marc general per a interpretar i integrar l'investigació de diferents àrees. En el seu millor moment, els diferents enfocaments són una fortalea de la psicologia; diferents enfocaments conduïxen a idees noves i eviten que els sicòlecs s'aferren a un paradigma que no explica un fenomen. En el pijor dels casos, els partidaris d'una escola en particular s'aferren a les seues creències sobre l'importància relativa de la seua investigació i desconeixen o ignoren els diferents enfocaments. En la majoria dels casos, els sicòlecs individuals tenen que determinar per sí mateixos quins elements de quina perspectiva aplicar i cóm integrar-los en la seua comprensió general.

El motiu de la fragmentació de la psicologia, segons el ToK, és que no hi ha hagut un marc fique-teòric que permeta als acadèmics posar-se d'acort sobre les preguntes bàsiques que deuen abordar-se. Com a tals, les diferents escoles de pensament en psicologia són com els cegos que agarren una part de l'elefant i proclamen que han descobert la seua verdadera naturalea. En la seua nova representació de les dimensions evolutives de la complexitat, el ToK permet als estudiosos vore finalment l'elefant. En el seu artícul de la Revista de Psicologia General de 2003,[2]" Henriques va usar el sistema de ToK en l'intent d'aclarir i alinear les opinions de B.F. Skinner i Sigmund Freud. Estes luminarias varen ser elegides perque quan un considera la seua influència i oposició històrica, es pot argumentar fàcilment que representen dos escoles de pensament que són les més difícils d'integrar. Henriques va utilisar la fique-perspectiva oferida pel ToK per a argumentar cóm es poden retindre les idees clau de cada escola de pensament, identificar errors i punts de confusió, i integrar les idees en un tot coherent.

El sicòlec cultural i de la personalitat, Michael Katzko, no obstant critica la posició de Henriques sobre "el problema de la psicologia":

   "Hi ha una molt bona raó per a l'escepticisme sobre les afirmacions repetides de que l'únic problema de la psicologia, aplicable en tota la disciplina, ha segut identificat i que el Sistema de ToK ho resol. La raó està donada pel detall en el que s'han desenrollat les alternatives, ya siguen estudis històrics de desenroll institucional o comentaris crítics sobre l'estructura retòrica de la lliteratura de la psicologia."[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «The Tree of Knowledge System». psychweb.chbs.jmu.edu. Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2017. Consultat el 15 d'octubre de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Henriques, G.R.(2003).Review of General Psychology.7(2)
    150–182..ISSN 1089-2680.doi:10.1037/1089-2680.7.2.150.Consultat el 15 d'octubre de 2018.
  3. ↑ Journal of Clinical Psychology. (December 2004). Special Issue: Defining Psychology: Articles and Commentaries on a New Unified Theory (Part 1) Issue Edited by Gregg R. Henriques. Volume 60 Issue 12, Pages 1203 – 1315
  4. ↑ Journal of Clinical Psychology. (January 2005). Special Issue: Defining Psychology: Articles and Commentaries on a New Unified Theory (Part 2) Issue Edited by Gregg R. Henriques. Volume 61 Issue 1, Pages 1 – 139
  5. ↑ Theory & Psychology. (December 2008). Volume 18, No. 6
  6. ↑ «The Tree of Knowledge System». psychweb.chbs.jmu.edu. Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2017. Consultat el 15 d'octubre de 2018.
  7. ↑ Journal of Clinical Psychology.60(12)
    1207–1221 B.ISSN 0021-9762.doi:10.1002/jclp.20061.Consultat el 15 d'octubre de 2018.
  8. ↑ Theory & Psychology.18(6)
    817–828.ISSN 0959-3543.doi:10.1177/0959354308097259.Consultat el 15 d'octubre de 2018.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Nota. L'indicació: Full text, al final de cada publicació significa que el text és accessible des de la pàgina wiki d'este artícul en anglés.

  • Anchin, J.C. (2008). The critical role of the dialectic in viable metatheory: A commentary on Henriques' Tree of Knowledge System for integrating human knowledge. Theory & Psychology, 18, 801–816. Full text
  • Calhoun, L.G. (2004). The unification of psychology: A noble quest. Journal of Clinical Psychology, 60, 1283–1289. Abstract
  • Geary, D. C. (2005). The motivation to control and the origin of mind: Exploring the life-mind joint point in the tree of knowledge. Journal of Clinical Psychology, 61, 21–46. Full text
  • Gilbert, P. (2004). A much needed macro level view: A commentary on Henriques’ psychology defined. Journal of Clinical Psychology, 60, 1223–1226. Full text
  • Goertzen, J.R. (2008). On the possibility of unification: The reality and nature of the crisis in psychology. Theory & Psychology, 18, 829–852. Full text
  • Haaga, D.A.F. (2004). Defining psychology: What ca it do for us? Journal of Clinical Psychology, 60, 1227–1230. Full text
  • Hayes, S.C. (2004). Taxonomy as a contextualist views it. Journal of Clinical Psychology, 60, 1231–1236. Full text
  • Henriques, G.R. (2008). The problem of psychology and the integration of human knowledge: Contrasting Wilson's Consilience with the Tree of Knowledge System. Theory & Psychology, 18, 731–755. Full text
  • Henriques, G.R. (2005). A new vision for the field: Introduction to the second special issue on the unified theory. Journal of Clinical Psychology, 61, 3–6. Full text
  • Henriques, G.R. (2005). Toward a useful mass movement. Journal of Clinical Psychology, 61, 121–139. Full text
  • Henriques, G.R. (2004). Psychology Defined. Journal of Clinical Psychology, 60, 1207–1221. Full text
  • Henriques, G.R. (2004). The development of the unified theory and the future of psychotherapy. Psychotherapy Bulletin, 39, 16–21. Final draft
  • Henriques, G.R., & Cobb, H.C. (2004). Introduction to the special issues on the unified theory. Journal of Clinical Psychology, 60, 1203–1205. Full text
  • Henriques, G.R., & Sternberg, R. J. (2004). Unified professional psychology: Implications for combined-integrated doctoral training programs. Journal of Clinical Psychology, 60, 1051–1063. Full text
  • Henriques, G.R. (2003). The Tree of Knowledge System and the Theoretical Unification of Psychology. Review of General Psychology, 7, 150–182. Full text.
  • Henriques, G.R. (2002). The harmful dysfunction analysis and the differentiation between mental disorder and disease. Scientific Review of Mental Health Practice, 1, 157–173. Full text
  • Henriques, G.R. (2000). Depression: Disease or behavioral shutdown mechanism? Journal of Science and Health Policy, 1, 152–165. Full text
  • Jones, R. (2005). From that dirty little science grows a Tree of Knowledge. The Madison, 1, 36–45. Full text
  • Katzko, M.W. (2008). Pruning the Tree of Knowledge. Theory & Psychology, 18, 817–828. Full text
  • Katzko, M.W. (2004). Psychology's dilemma: An institutional neurosis? Journal of Clinical Psychology, 60, 1237–1242. Full text
  • Kihlstrom, J.F. (2004). Unity within psychology, and unity between science and practice. Journal of Clinical Psychology, 60, 1243–1247. Full text
  • Lilienfeld, S.O. (2004). Defining psychology: Is it worth the trouble? Journal of Clinical Psychology, 60, 1249–1253. Full text
  • Mayer, J.D. (2004). How does psychotherapy influence personality? A theoretical integration. Journal of Clinical Psychology, 60, 1291–1315. Full text
  • Presbury, J. (2004). Rooting the tree of knowledge: A response to Henriques’ psychology defined. Journal of Clinical Psychology, 60, 1255–1258. Full text
  • Quackenbush, S.W. (2008). Theoretical unification as a practical project: Kant and the Tree of Knowledge System. Theory & Psychology, 18, 757–777. Full text
  • Quackenbush, S.W. (2005). Remythologizing culture: Narrativity, justification, and the politics of personalization. Journal of Clinical Psychology, 61, 67–80. Full text
  • Rand, K.L., & Ilardi, S.S. (2005). Toward a consilient science of psychology. Journal of Clinical Psychology, 61, 7–20. Full text
  • Shaffer, L.S. (2008). Religion as a large-scale justification system: Does the Justification Hypothesis explain animistic attribution? Theory & Psychology, 18, 779–799. Full text
  • Shaffer, L.S. (2006). Durkheim's aphorism, the Justification Hypothesis, and the nature of social facts. Sociological Viewpoints, fall issue, 57–70. Full text
  • Shaffer, L.S. (2005). From mirror self-recognition to the looking glass self: Exploring the justification hypothesis. Journal of Clinical Psychology, 61, 47–65. Full text
  • Shealy, C.N. (2005). Justifying the justification hypothesis: Scientific-humanism, Equilintegration (EI) Theory, and the Beliefs, Events, and Values Inventory (BEVI). Journal of Clinical Psychology, 61, 81–106. Full text
  • Slife, B. (2005). Testing the limits of Henriques' proposal: Wittgensteinian lessons and hermenuetic dialogue. Journal of Clinical Psychology, 61, 107–120. Full text
  • Stam, H.J. (2004). Unifying psychology: Epistemological act or disciplinary maneuver? Journal of Clinical Psychology, 60, 1259–1262. Full text
  • Stanovich, K.E. (2004). Metarepresentation and the great cognitive dividix: A commentary on Henriques' "Psychology Defined". Journal of Clinical Psychology, 60, 1263–1266. Full text
  • Stricker, G. (2004). The unification of psychology and psychological organizations. Journal of Clinical Psychology, 60, 1267–1269. Full text
  • Vazire, S., & Robins, R.W. (2004). Beyond the Justification Hypothesis: A Broader Theory of the Evolution of Self-Consciousness. Journal of Clinical Psychology, 60, 1271–1273. Full text
  • Viney, W. (2004). Pluralism in the sciences is not easily dismissed. Journal of Clinical Psychology, 60, 1275–1278. Full text
  • Yanchar, S.C. (2004). Some discontents with theoretical unification. Journal of Clinical Psychology, 60, 1279–1281. Full text


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sistema_de_l%27arbre_del_coneiximent&oldid=830046»