Sistema de Malles Globals i Discretes

El DGGS (Discrete Global Grid System) o Sistema de Malles Globals i Discretes és un estàndart desenrollat pel OGC l'objectiu del qual és millorar la manera en la que es georreferencia senyes geogràfiques sense tindre que manejar sistemes de coordenades proyectades. La norma tesela la Terra en una seqüència jerarquizada i piramidal de hexàgons d'igual superfície que cobrixen tota la superfície esfèrica en una resolució creixent.

Característiques

Este sistema redefinix la clàssica malla de referència per a complir millor en la geometria esfèrica del planeta. Substituïx la cuadrícula tradicional, formada per una matriu de rectànguls, per un sistema discret de reixetes en forma de hexàgons a modo de malla i en una resolució cada volta més precisa a mida que aumentem l'escala.

El método que subyacer dins d'este nou sistema intenta minimisar les alteracions en la forma de la cuadrícula que es produïxen segons l'escala, constituint-se com un nou paradigma en la georreferenciaació al marge els clàssics Sistemes de Referència per Coordenades.

Les Malles Globals i Discretes s'utilisen com a base geomètrica per a la creació d'estructures de senyes geoespaciales. Cada combinació de regió/punt en la cuadrícula es denomina "cela" i, depenent de l'aplicació, els objectes de senyes o valors poden estar associats en les pròpies celes o be en les regions de celes. S'han propost el DGG per al seu us en una àmplia gama d'aplicacions geoespaciales, incloent representació de vectores i rasterizaació, fusió de senyes i bases de senyes espacials.

La ventaja del Sistemes de Malles Globals i Discretes és que permet fàcilment definir un procediment d'identificadors únics per a cada cela i que es troba associat a un conjunt d'algoritmes que faciliten l'anàlisis espacial eficient d'un enorme número de celes, estant especialment disposts per a ser paralelizados.

Història

Les cuadrículas globals discretes en regions de celes definides per paralels i meridianos de latitut/llongitut s'han utilisat des dels primers dies de la computació geoespacial. Les primeres referències publicades a sistemes DGGS geodèsics són sistemes desenrollats per a la modelació atmosfèrica i publicats en 1968. Estos sistemes tenen regions de celes hexagonals creades en la superfície d'un icosaedre esfèric.

Mentres que desenrolls específics d'estes reixetes han estat en us durant décades, els térmens Discrete Global Grids i Discrete Global Grid Systems varen ser falcats per investigadors de l'Universitat Estatal d'Oregó en 1997 per a descriure el conjunt de tots estos tipos d'entitats.