Anar al contingut

Sistema IBM de gran porte (mainframe)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Sistema IBM 7090 en 1961.
Erro al crear miniatura:
Un home i una dòna treballant en la màquina de processament de senyes IBM 704, utilisada per a fer càlculs en l'àrea de l'investigació aeronàutica. La IBM 704 va ser la primera computadora produïda en massa en hardware basat en la cridada aritmètica de menge flotant (o aritmètica de punt flotant), i introduïda per IBM en abril de 1954.

Un sistema IBM de gran porte o simplement un sistema IBM mainframe va ser una computadora central o macrocomputadora central (en anglés: mainframe) fabricada per l'empresa IBM, i comercialisada en dit sagell o marca. Segons siguen les fonts consultades, el terme sistema en certa freqüència pot trobar-se substituït o alternativament referit pel terme processador; en realitat abdós térmens no són sinònims, ya que un sistema informàtic fa referència a la totalitat de l'equipament capaç de complir en el processament de senyes, mentres que processador aludix a un component de dit equipament, al que en freqüència se li crida "cervell del sistema".[1][2][3][4][5][6]

Primera i segona generació

[editar | editar còdic]

Des de 1952 fins a finals de la década de 1960, IBM va fabricar i va comercialisar varis models informàtics de gran tamany, genèricament coneguts com a série IBM 700/7000.

La primera generació (série IBM 700) va utilisar tubos de buit com a components electrònics bàsics, mentres que la segona generació (série IBM 7000) ya va usar transistorés. Estes màquines varen permetre establir i consolidar el domini de IBM en el cridat processament electrònic de senyes. IBM va fabricar dos categories de models: una de dites categories (models 701, 704, 709, 7090, 7040) per a atendre aplicacions en l'àrea científica i en l'ingenieria, i l'atra categoria (models 702, 705, 705-II, 705-III, 7080, 7070, 7010) per a aplicacions típiques en matèria d'administració i en el camp comercial (facturació, sòus, atenció a clients, etc). Estes dos categories (científica i comercial) generalment utilisaven el mateix tipo de perifèrics, encara que diferien en el joc d'instruccions de que disponien, i en certs casos, dins d'una mateixa categoria inclús es plantejaven incompatibilitats sobre les pròpies instruccions de màquina que s'usaven.

Llectures recomanades

[editar | editar còdic]


  • [Baccelli-2001] Vittorio Baccelli, Mainframe, Prospettiva Editrice, 2001, 130 pàgines.[7]
  • [Barceló-2008] Miquel Barceló, Una història de l'informàtica, Editorial UOC, 2008, 164 pàgines.[8]
  • [Ceruzzi-2003] Paul E. Ceruzzi, A History of Modern Computing, MIT Press, 2003, 445 pàgines.[9]
  • [Díaz-2012] Josep Curto Díaz, Introducció al Business Intelligence, Editorial UOC, 2012, 238 pàgines.[10]
  • [Ebbera-2012] Mike Ebbers, John Kettner, Wayne O'Brien, Bill Ogden, Introduction to the New Mainframe: z/OS Basics, IBM Redbooks, 2012, 792 pàgines.[11]
  • [Font-1970] Jean Marc Font, Jean Claude Quiniou, Les computadores: mits i realitats, Temps Nou, 1970, 172 pàgines.[12]
  • [Langenbach-1976] Robert G. Langenbach, Introducció a el proceso, Reverte, 1976, 277 pàgines.[13]


  • [Miller-2009] Frederic P. Miller, Agnes F. Vandome, John McBrewster, History of IBM Mainframe Operating Systems, Alphascript Publishing, 2009, 156 pàgines.[14]
  • [Namakforoosh-2000] Mohammad Naghi Namakforoosh, Metodologia de l'investigació, Editorial Limusa, 2000, 525 pàgines.[15]
  • [Prasad-1989] Nallur S. Prasad, IBM Mainframes: Architecture and Design, Intertext Publications, 1989, 331 pàgines.[16]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ El processador de la computadora, lloc digital 'Informàtica-hui' (versió en anglés: Computer processor [1] archivat en Wayback Machine.).
  2. ↑ Definició: computador, ra, lloc digital 'Diccionari de la Llengua Espanyola (DLE)'.
  3. ↑ Definició: computadora, lloc digital 'Definició ABC'.
  4. ↑ Definició: processador, lloc digital 'Definició ABC'.
  5. ↑ Origine du mot ordinateur: Saviez-vous que li terme ordinateur était d’origine divine?, lloc digital 'Culture générale'.
  6. ↑ ¿D'on va sorgir la paraula “computadora”?, lloc digital 'BBC Món', 7 de febrer de 2016.
  7. ↑ Vittorio Baccelli, Mainframe, Prospettiva Editrice, 2001, ISBN 8887926581 i 9788887926583, 130 pàgines.
  8. ↑ Miquel Barceló, Una història de l'informàtica, Editorial UOC, 2008, ISBN 8497887093 i 9788497887090, 164 pàgines (text parcial en llínea).
  9. ↑ Paul E. Ceruzzi, A History of Modern Computing, MIT Press, 2003, ISBN 0262532034 i 9780262532037, 445 pàgines (text parcial en llínea).
  10. ↑ Josep Curto Díaz, el_Business_Intelligence.html?aneu=iU3RAXYQXMkC&redir_esc=i Introducció al Business Intelligence, Editorial UOC, 2012, ISBN 8497889797 i 9788497889797, 238 pàgines (text parcial en llínea).
  11. ↑ Mike Ebbers, John Kettner, Wayne O'Brien, Bill Ogden, Introduction to the New Mainframe: z/OS Basics, IBM Redbooks, 2012, ISBN 0738435341 i 9780738435343, 792 pàgines (text parcial en llínea).
  12. ↑ Jean Marc Font, Jean Claude Quiniou, Les computadores: mits i realitats, Temps Nou, 1970, 172 pàgines.
  13. ↑ Robert G. Langenbach, el_procés_de_senyes.html?aneu=rTDGSrRjs_MC&redir_esc=i Introducció a el proceso, Reverte, 1976, ISBN 8471461749 i 9788471461742, 277 pàgines (text parcial en llínea).
  14. ↑ Frederic P. Miller, Agnes F. Vandome, John McBrewster, History of IBM Mainframe Operating Systems, Alphascript Publishing, 2009, ISBN 6130042493 i 9786130042493, 156 pàgines.
  15. ↑ Mohammad Naghi Namakforoosh, Metodologia de l'investigació, Editorial Limusa, 2000, ISBN , 525 pàgines (text parcial en llínea).
  16. ↑ Nallur S. Prasad, IBM Mainframes: Architecture and Design, Intertext Publications, 1989, ISBN 0070506868 i 9780070506862, 331 pàgines.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sistema_IBM_de_gran_porte_(mainframe)&oldid=982593»