Sinti
Sinti o sinta (masc. sing.: sinto; fem. sing.: sintisa) és el nom d'una de les poblacions gitanes en Europa,[1] que ocupaven preferentment Europa central, Itàlia, França i part d'Escandinavia. Tradicionalment els sinti eren nómades, encara que hui tan sol un chicotet percentage d'ells ho és. En temps passats, solien viure en les afores de comunitats, generalment en la misèria.
Els sinti parlen un dialecte del idioma romaní cridat Romanes, Sintenghero Tschib(en), que té un vocabulari primari romaní, pero algunes diferències gramaticals, en una acusada influència del alemà.
Etimologia
L'orige del nom "sinti/sinte" és incert. Pot haver segut adoptat en el XVIII i possiblement a partir d'un llenguage secret basat en l'alemà. Sol comparar-se en el nom de l'ètnia sindhi, del suroest de Pakistan, opinió estesa entre la població sinti, pero sense cap evidència fins a la data.[2]
Història
Es creu que els antepassats dels sinti varen deure anar-se com a refugiats de guerra pels atacs omeyas al regne sindhi en 711-713 i la mort de Raja Dahir. La seua presència en Hongria està documentada des de finals del XIV i en Europa Central des de principis del XV (1407, Hildesheim, Alemània). L'idioma dels sinti indica que són clarament la diàspora índia més antiga que ha emigrat a Europa. Els antepassats de Sinti i Kalé eren Kshatriya Sindhiens, “sinto” prové de la paraula “sindho” que significa “habitant de Sindh” (actual Pakistan). L'investigació portada a terme per Louis de Gouyon Matignon mostra que el 50 % del sintikes, l'idioma sinti, prové de l'idioma hindi. És un dialecte germanizado (en el nort) i italianizado (en el sur).
Els sinti varen aplegar a Alemània i Àustria en l'Edat Mija, dividits en dos grups: Eftavagarja (els de les sèt caravanes) i Estraxarja (els d'Àustria). Estos dos grups es varen expandir: els Eftavagarja a França, a on se'ls crida Manouches, i els Estraxarja a Itàlia (regió del Piemont) i Europa de l'Est, principalment cap a Croàcia, Hongria, Romania, República Checa i Eslovàquia, adoptant noms distints en cada lloc.
Atres teories
Una atra teoria sosté que els romaníes diferixen dels sinti, que els primers es varen convertir al Islam durant la dinastia selyúcida (ss. XI-XIII), lo que els va permetre adquirir la ciutadania i escapar de l'esclavitut. Els sinti rebujarien convertir-se a l'islam i es varen mantindre com a esclaus.[3]
Referències
- ↑ Martha Verdorfer: Sinti & Roma (en alemà)
- ↑ Yaron Matras, 'The Role of Language in Mystifying and Demystifying Gypsy Identity' in: Nicholas Saul, Susan Tebbutt, The Role of the Romanies: Images and Counter-images of "Gypsies"/Romanies in European Cultures, Liverpool University Press (2004), ISBN 978-0-85323-679-5, p. 70.
- ↑ Marque D. Knudsen. «Roma Frühgeschichte (1000–1400). Freedom by joining the Islam». RomaHistory. com. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2008. Consultat el 14 de juny de 2007.
Bibliografia
- Walter Winter, Struan Robertson (Translator) Winter Clave: Memoirs of a German who Survived Auschwitz Hertfordshire Publications, (2004), ISBN 1-902806-38-7
- Reviewed by Emma Brockes "We had the same pain" in The Guardian November 29, 2004
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.