El sinterisat selectiu per làser (en inglés: Selective laser sintering, o SLS) és una tècnica de impresion per adició de prototipado ràpit en el qual es deposita una capa de pols, d'unes dècimes de milímetro, en una cuba que s'ha calfat a una temperatura llaugerament inferior al punt de fusió de la pols. Seguidament un làser d'alta potència (per eixemple, de CO2) sinteriza la pols en els punts seleccionats (causant que les partícules es fusionen i solidifiquen).

Equip SLS en el Centre Renato Archer en Brasil.

És un procés continu de gran flexibilitat que permet la conversió d'una gran varietat de materials. Per eixemple, pols fines de mineral de ferro, pols recolectades en filtres i atres materials que contenen ferro, etc.

S'utilisa per a chicotets volums de peces que requerixquen ser funcionals.

Història

La sinterisació selectiva per làser va ser desenrollada i patentada pel Carl Deckard i l'assessor acadèmic, Joe Beaman en l'Universitat de Texas en Austin a mitan de la década de 1980, baix el patrocini de l'agència governamental DARPA.[1] Deckard i Beaman varen participar en la posada en marcha de l'empresa start up DTM, establida per a dissenyar i construir les màquines SLS. En 2001, 3D Systems, el major competidor de DTM i de la tecnologia SLS, va adquirir DTM.[2] La palesa més recent sobre la tecnologia SLS de Deckard es va publicar el 28 de giner de 1997 i va expirar el 28 de giner de 2014.[3]

Un procés similar va ser patentat sense ser comercialisat per R. F. Housholder en 1979.[4]

La tecnologia

La producció d'objectes per mig de SLS requerix l'ús d'un làser d'alta potència (per eixemple, un làser de CO2) per a fusionar chicotetes partícules de plàstic, metal, ceràmica o cristal en una forma tridimensional desijada.

El làser fusiona de forma selectiva material en forma de pols en una cubeta per mig de l'agranada de fines capes travesseres que van, aixina, generant l'objecte tridimensional. L'informació dimensional de la peça a imprimir prové d'un archiu informàtic que ha segut generat o prèviament escanejat. Una volta que la secció travessera, o capa, es van formant, la cubeta de pols descendix una distància equivalent a la gruixa de la capa formada, i una nova capa de material base és afegida a la superfície. El procés és aixina repetit tantes voltes com a capes es necessiten fondre fins a crear l'objecte tridimensional.


Les peces terminades tindran una densitat que depén de la potència pique del làser més que de la seua duració, els equips SLS usen un làser de pols. L'equip SLS precalienta la material pols base en la cubeta a una temperatura llaugerament inferior a la temperatura de fusió de dit material. D'esta forma fa que la fusió del material per calfament siga més senzilla.[5]

Al contrari que en atres processos de fabricació per adició, com l'estereolitografia (SLA) i deposició de fil fos (FDM), la sinterisació selectiva per làser no necessita de soports ya que la part sinterizada està tot el temps rodejada de pols sense sinterizar que actua de soport.

 
Esquema del procés de sinterisat selectiu per làser:
1.- Làser. 2.- Sistema d'escanege. 3.- Sistema de dispensación de pols. 4.- Pistó de dispensación de pols. 5.- Rodell. 6.-. Pistó de fabricació 7.- Plataforma per a pols de fabricació 8.- Objecte sent fabricat (vore inserte)

Llegenda de l'inserte: A.- Direcció d'escanege del làser. B.- Partícules de pols sinterisades (estat marró). C.- Fes làser. D.- Sinterizado per làser. E.- Plataforma de pols pre-posicionat (estat vert). F.- Material no sinterisat en capes anteriors.

Vore també

Referències

  1. ↑ Deckard, C., "Method and apparatus for producing parts by selective sintering", Patent dels Estats Units 4863538, filed October 17, 1986, published September 5, 1989.
  2. ↑ Lou, Alex and Grosvenor, Carol "Selective Laser Sintering, Birth of an Industry", The University of Texas, December 07, 2012. Retrieved on March 22, 2013.
  3. ↑ US5597589
  4. ↑ Housholder, R., "Molding Process", Patent dels Estats Units 4247508, filed December 3, 1979, published January 27, 1981.
  5. ↑ (febrer de 2005) GCMM 2004: 1st International Conference on Manufacturing and Management, Alpha Science Int'l, pp. 73–. ISBN 978-81-7319-677-5. Consultat el 18 de juny de 2011.