Sinchisita-(Ce)
-189497.jpg){kind=link}
La sinchisita-(Ce) és un mineral, de composició ideal carbonat de ceri en flúor, pero que conté atres elements del grup de les terres rares, sempre en en Ce com catión dominant. El mineral va ser descobert i descrit per Gustav Flink,[1] qui li va donar el seu nom derivat del grec synchis, que confon, ya que els eixemplars s'havien considerat fins a llavors un atre mineral, la parisita. Els eixemplars utilisats procedien de la pegmatita de Narssârssuk, en Igaliku, Kujalleq (Groenlàndia), que conseqüentment és la localitat tipo. El sufix Ce es va afegir posteriorment.[2]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La sinchisita-(Ce) és un mineral relativament freqüent, coneixent-se en al voltant d'unes 500 localitats en el món, encara que sempre apareix disseminat en cantitats menudes, habitualment com microcristales, molt apreciats pels coleccionistes de minerals.[3] Els cristals, que pertanyen al sistema monoclínic solen aparéixer com tabletas i prismes de contorn hexagonal, en la cara basal plana i el restant estriadas, i poden alcançar un tamany de varis centímetros, encara que generalment són milimétricos.
La sinchisita-(Ce) és l'anàlec de ceri de la sinchisita-(I) i de la sinchisita-(Nd). És també l'anàlec en calcio de la huanghoita-(Ce) i el terme en flúor dominant sobre el hidroxilo de la hidroxilsinchisita-(Ce). La composició química sol ser molt complexa, en continguts diversos dels distints elements de les terres rares.[4]Forma creiximents orientats en la bastnäsita-(Ce).
Jaciments
[editar | editar còdic]La sinchisita-(Ce) és freqüent en pegmatita granítiques complexes i en carbonatitas, i es troba ocasionalment en filons hidrotermales de cuarzo, els coneguts com a venes alpines. Els millors eixemplars coneguts, en cristals que poden alcançar un tamany de varis centímetros, procedixen de les venes alpines encaixades en gneis granítics en la montanya Zagi, en el districte de Peshawar (Pakistan).[5]En Espanya s'ha trobat també cristals de fins a 2 cm en venes del mateix tipo encaixades en pissarres, en Llavorsí (Lleida). En les pedreres de granit de Porriño (Pontevedra) s'han trobat eixemplars en cristals formats per intercrecimiento sintaxial de sinchisita-(Ce) i bastnäsita-(Ce).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bulletin of the Geological Instution of the University of Upsala, 5, 81-87..
- ↑ American Mineralogist, 72, 1031-1042.
- ↑ «Synchysite-Ce. Mindat».
- ↑ Antony, J.W., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, M.C. (2003). Handbook of Mineralogy Vol. V. Borates, Carbonates, Sulfates., Mineral Data Publishing, p. 681.
- ↑ «Zagi Mountain. Mindat».
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2012). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. V. Carbonat i Nitrat. Borat., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 611-612.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinchisita-(Ce)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.