Simon de Rojas Clemente
Simon de Rojas Clemente i Rubio, (Titagües, Valéncia, 27 de setembre de 1777 - † Madrit, 27 de febrer de 1827) va ser un gran botànic, discípul de Antoni Cavanilles.
Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botànica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a Marià Lagasca, pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.
Publicà numerosos treballs sobre les varietats de cotó , vinya, olivera, llimera, fraula, creïlla, pimentó, forment...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparéixer en l'any 1864, casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en l'any 1827.
Referències[editar | editar còdic]
- Annal. Naturh. Hofmus. Wien ix. 1894 352 (IK)
- Elench. Pl. Nov. 69 1838 (IK)
- Folia Geobot. Phytotax. 7(3): 315. 1972 (IK)
- Rubio, Clemente. Simón de Rojas (2000). Fernando Martín Polo, ed. Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas. Valéncia: PUV
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Colmeiro, Miguel. La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana: estudios bibliográficos y biográficos, Madrid: Imprenta y Estereotípa de M. Rivadeneyra, 1858
- Martín Polo, Simón de Rojas Clemente, Valéncia: PUV, 2016, 606 p
- Piqueras, Juan. Gesta y vida de un insigne botánico. Reseña biográfica de Simón de Rojas Clemente, en Mètode, núm. 34 (2002)