Siida
Un siida és una comunitat local sami que existix des de temps inmemoriales.[1] Un siida (en diferents idiomes sami cearru, siida, sítia, kite), o un "districte de pastors de renos", és un àrea de pastoreig de renos sami, un grup de pastoreig de raberes de renos i una corporació que treballa en benefici econòmic dels seus membres. El siida de pastoreig de renos s'ha format com una adaptació dels antics principis siida al pastoreig nómada de renos a gran escala.[1] Es denomina sameby ("llogaret sami") en la llei sueca, reinbeitesdistrikt ("districte de pastures de renos") en la llei noruega, i paliskunta en la llei finlandesa. L'organisació pastoralista diferix llaugerament entre països, llevat en Rússia, a on el koljós ha reemplaçat a estes organisacions anteriors.
En Suècia, l'afiliació en un siida es llimita a individus d'ascendència sami. Els drets inclouen la caça i la peixca en fins de lucre. Hi ha 33 montanyes siidas, 10 boscs siidas i 8 concessions siidas, dividits per extensió històrica, us de pastures d'estiu i hivern, etc. Es requerix l'afiliació per a practicar els drets de pastoreig. També és necessària per a la propietat dels renos, llevat en concessions siidas, a on inclús els que no són membres poden ser propietaris de "renos servidors", atesos per membres de siida que reben una concessió a les terres de pastoreig en pagament. Esta costum s'origina en les convencions més antigues quan els renos eren utilisats per les poblacions locals establides en la vida quotidiana. L'activitat econòmica en les actuals siidas es llimita als beneficis dels drets dels pastors. Ademés de la naturalea geogràfica i econòmica del siida, també unix als membres de forma cultural i social.
Les siidas en Suècia han separat a les persones pertanyents al poble sami en dos grups. L'afiliació es llimita essencialment a aquells els antepassats dels quals eren nómades abans de 1886, lo que impedix que la majoria dels sami suecs siguen membres d'un siida.
En Noruega, l'activitat de pastoreig requerix l'inscripció en una unitat (driftsenhet), que correspon a una manada de renos. Els drets per a conduir el pastoreig es basen en l'estatut de llimitacions i es llimiten a individus d'ascendència sami.
Aixina i tot, el siida sami no havia segut reconegut llegalment fins fa poc (2007) per les autoritats nacionals noruegues. En canvi, les autoritats varen mantindre la seua pròpia construcció de districtes de pastoreig de renos. El siida, i el seu us del coneiximent de pastoreig tradicional sami, per un atre costat, ha estat convivint i a sovint en conflicte en les decisions oficials. El reconeiximent llegal recentment conseguit de siida en Noruega deu donar com resultat el reconeiximent dels seus processos autònoms de coneiximent, aixina com el reconeiximent dels seus drets a la terra.[1]
En Finlàndia i Rússia, l'activitat de pastoreig no es llimita a l'ètnia sami. En Finlàndia, els finlandesos (no sami) també practiquen el pastoreig de renos. Hi ha 56 paliskuntas, de les quals 13 situades en l'extrem nort de Laponia constituïxen l'àrea dels sami. No obstant, el pastoreig de renos té un paper econòmic més prominent en les comunitats locals del nort. Els siidas es rigen com a societats anònimes, a on els posseïdors de renos elegixen un consell d'administració i un director general (poroisäntä, "mestre de renos") cada tres anys, votant en tants vots com renos.[2] En l'àrtic rus, els pobles varen ser traslladats a la força per l'estat a koljoses (comunitats colectives) entre 1927 i 1940. Els sami varen ser traslladats a koljoses en el territori de Kamensky, Lokangsky, Kildinsky, Lovozersky i Voronensky.[3]
Hi ha molts atres aspectes de l'institució tradicional de siida i el sistema siida més allà dels temes principals dels drets de la terra i la gestió dels recursos. Un d'estos aspectes és el tipo de coneiximent incorporat en les pràctiques de siida i els tractes quotidians del siida en l'entorn local. L'us, i per lo tant la protecció, de les pràctiques i el coneiximent tradicionals de crío de renos sami estan estretament relacionats en la viabilitat del sistema siida. Els principis de siida són d'orige antic. Els principals elements del siida són els individus (en sami siidda olbmot); les unitats de crío (baikedoalut); l'unitat colectiva i de pastoreig (siidadoallu); el territori, els recursos i l'infraestructura de siida (orohagat / siidavuoddu); i l'estil de vida seminómada o nómada d'acort en el fluix de les estacions (johtaladdan) [4]
Les comunitats sami de hui en Suècia
[editar | editar còdic]Els pobles sami de montanya: Könkämä, Lainiovuoma, Saarivuoma, Talma, Gabna, Leavas, Girjas, Báste, Unna Tjerusj, Sirges, Jåkkåkaskatjiellde, Tuorpon, Luokta Mavas, Semisjaur-Njarg, Svaipa, Grans, Rans, Ubmeje tjeälddie, Vapstens, Vilhelmina norra, Vilhelmina södra, Frostvikens norra, Ohredahke, Raedtievaerie, Jiingevaerie, Jovnevaerie, Njaarke, Kall, Handölsdalens, Tåssåsens, Mittådalens, Ruvhten sijte, Idre
Pobles sami del bosc: Vittangi, Gällivare, Serri, Udtja, Ståkke, Maskaur, Västra Kikke jaur, Östra Kikkejaur, Mausjaur, Malå
Concessió de llogarets sami: Muonio, Sattajärvi, Tärendö, Korju, Pirttijärvi, Ängeså, Kalix, Liehittäjä[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Korpijaakko-Mikkel, Sara. Siida and traditional Sami reindeer herding knowledge, Northern Review. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «Korpijaakko-Mikkel March 22, 2009» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ INARIN PALISKUNNAT - Poronhoidon organisaatio [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «[2]», Cultural almanac ASTES number 5. Consultat el 15 d'agost de 2018.
- ↑ «[3]», Northern Review. Consultat el 15 d'agost de 2018.
- ↑ List of Sami communities in Sweden - Wikipedia (en suec)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.