Sigle asiàtic

Plantilla:PA El sigle asiàtic descriu la possibilitat del domini polític, cultural i econòmic d'Àsia durant el XXI, assumint que les actuals tendències demogràfiques i econòmiques persistixquen. El concepte del sigle asiàtic deu comparar-se en la dominació del Imperi britànic en el XIX i la dels Estats Units durant el XX. Esta noció va aparéixer per primera volta en el nom de «era del Pacífic» per Karl Haushofer en 1924 sobre els desenrolls de Japó, China i Índia. Esta noció es va tornar més coneguda a mitan de la década de 1980 en la trobada entre el primer ministre d'Índia Rajiv Gandhi i el president de China Deng Xiaoping, qui va dir: «un XXI asiàtic és possible solament si Índia i China s'unixen». Hui esta expressió és molt popular en els mijos.

Pero el desenroll dels països asiàtics no està garantisat i necessita superar una série d'obstàculs. El creiximent de la desigualtat entre els països a on la riquea i les oportunitats estan a voltes cercats per a les persones que no formen part de la classe dominant. Això és un risc per a la cohesió social i l'estabilitat. Molts països com Índia o Pakistan poden no estar en capacitat d'invertir suficient en infraestructura i educació per a evitar la trampa de la renda mija. La competència entre els països d'Àsia per als recursos com a aigua, menjar o petròleu s'intensifica mentres que atres països aspiren a millors nivells de vida. El canvi climàtic pot amenaçar la producció agrícola i molts centres urbans, especialment els situats en la costa. La corrupció endèmica de molts governs asiàtics. L'envelliment de la població pot tindre un efecte negatiu sobre la continuïtat del desenroll econòmic dels països asiàtics. Açò inclou per eixemple la disminució de la força laboral, el canvi dels comportaments de consum i la pressió sobre la facenda pública.