Siganus sutor
Siganus sutor és una espècie de peixos marins de la família Siganidae, orde Perciformes, suborden Acanthuroidei.
El seu nom comú és sigano sabater.[1] És una espècie comercialisada per a consum humà, i, ocasionalment venenosa.[2]
Morfologia
El cos dels sigánidos és mijanament alt, molt comprimit lateralment. Vist de perfil recorda una elipse. La boca és terminal, molt menuda, en mandíbules no protráctiles. Tenen una lengüeta en la fossa nassal anterior, que es reduïx en tamany en l'increment de l'edat.
La coloració base del cap, el cos i les aletes és verdoso a marró arena. La pancha és més pàlit. No obstant, la coloració és altament variable, depenent tant de l'humor de l'animal, com del color del substrat a on es trobe.[3]
Conten en 13 espines i 10 radis blans dorsals, precedits per una espina curta eixint, a voltes llaugerament sobreixent, i unes atres totalment amagada. L'aleta anal conta en 7 fortes espines i 9 radis blans. Les aletes pèlviques tenen 2 espines, en 3 radis blans entre elles, característica única i distintiva d'esta família. Les espines de les aletes tenen dos buits laterals que contenen glándulas venenoses.[3]
El tamany màxim de llongitut és de 45 cm,[3] encara que el tamany normal d'adult és de 30 cm.[4]
Reproducció
Encara que no es posseïxen senyes específiques sobre la seua reproducció, com a components del gènero Siganus, són ovípars i de fertilisació externa. Els ous són adhesius. El desove es produïx en enfosquir, en els mesos calorosos, coincidint en el cicle llunar.
Posseïxen un estat larval planctònic d'uns 24 dies de duració. Desenrollen un estat postlarval, característic de el suborden Acanthuroidei, cridat acronurus, en el que els individus són transparents, i es mantenen en estat pelágic durant un periodo estés abans d'establir-se en l'hàbitat definitiu, i adoptar llavors la forma i color de jovenils.
Referències
- ↑ http://www.fishbase.org/comnames/CommonNamesList.php?ID=4615&GenusName=Siganus&SpeciesName=sutor&StockCode=4802 FishBase: Noms comuns de S. sutor. Consultat el 29 de juny de 2015.
- ↑ Robins, C. R., R. M. Bailey, C. I. Bond, J. R. Brooker, I. A. Lachner, R. N. Lligga and W. B. Scott, (1991) World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Woodland, D. J., (1990) (en anglés) Revision of the fish family Siganidae with descriptions of two new species and comments on distribution and biology. Indo-Pac. Fish. (19):136 p
- ↑ Bianchi, G., (1985) (en anglés) FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzània. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
Bibliografia
- Debelius, Helmut i Baensch, Hans A. (1997) Atles Marí. 3ª edició. Mergus. 1216 pp.
- Allen, G. R. & Erdmann, M. V. (2012) (en anglés) Reef fishes of the East Indies. Perth : Tropical Reef Research 3 vols, 1260 pp.
- Fox, R. J., T. L. Sunderland, A. S. Hoey & D. R. Bellwood (2009) (en anglés) Estimating ecosystem function: contrasting rols of closely related herbivorous rabbitfishes (Siganidae) on coral reefs. Marine Ecology Progress Séries 385: 261-260.
- Kuiter, R. H. & Debelius, H. (2001) (en anglés) Surgeonfishes, Rabbitfishes and Their Relatives. A comprehensive guide to Acanthuroidei. Chorleywood, O. K. : TMC Publishing 208 pp.
- Randall, J. I., Allen, G. R. & Steene, R. (1997) (en anglés) Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Siga. Bathurst : Crawford House Press 557 pp. figs.
- Woodland, D. J. (2001) (en anglés) Siganidae. pp. 3627-3650 in Carpenter, K. I. & Niem, T. H. (eds). The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO Species Identification Guide for Fisheries Purposes. Roma : FAO Vol. 6 pp. 3381-4218.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siganus sutor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.