Sideritis pusilla
Syderitis pusilla és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les labiadas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta sufrútice que alcança un tamany de 17-42 cm d'altura, sense estolones. Té els tallos pardos o verdosos, pelosos en totes les cares. Fulls de 8-17 × 3-5 mm, lanceoladas o elíptiques, d'àpiç mucronado, en 1-3 dents amples a cada costat. Inflorescència de 5-35 × 1-1,5 cm, formada per 3-11 verticilastros separats en 6 flors cada u, no globosos. Bràctees 5-10 × 8-10 mm, anchamente ovadas. Corola de 8-9 mm, concolor, color crema, a voltes blanc. Núculas de 2 × 1,5-1,7 mm, subtrígonas, ± planes, lluentes, color castany obscuro. 2n = 22, 26; n = 11, 13.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una labiada de distribució iberoafricana que habita sobre tomillares, xares, en substrat calizo, margoso o yesoso.
En Espanya s'estén per les províncies d'Alacant, Almeria, Granada, Còrdova, Màlaga i la Regió de Múrcia.[2][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Sideritis pusilla va ser descrita per (Lange) Pau i publicat en Species Plantarum 2: 574. 1753.[4]
- Citologia
Número de cromosomas de Sideritis pusilla (Fam. Labiatae) i táxones infraespecíficos: 2n=22, 22+7B[5]
- Etimologia
Sideritis: nom genèric que deriva del grec "sideritis" i que pot ser traduït lliteralment com "el que és o té ferro". La planta era coneguda pels antics grecs, específicament Dioscórides i Teofrasto.[6] A pesar de que Dioscórides descriu tres espècies, solament una (provablement S. scordioides) es creu que es referix a sideritis. En l'antiguetat sideritis era una referència genèrica per a plantes capaces de la curació de ferides causades per armes de ferro en les batalles. No obstant uns atres sostenen que el nom es deriva de la forma del sépal que s'assembla a la punta d'una llança.[7][8]
pusilla: epítet llatío que significa "molt menuda".[9]
- Subespecies
Flora Ibèrica reconeix tres subespecies en Espanya i una més en el nort d'Àfrica.
Per a Espanya, les subespecies serien:
- Sideritis pusilla subsp. pusilla
- Sideritis pusilla subsp. granatensis
- ¡¡Sideritis pusilla subsp. alhamillensis
- Sinonímia
La publicació Flora Ibèrica no reconeix els tàxons Sideritis marminorensis ni Sideritis pusilla subsp. carthaginensis. En la Regió de Múrcia, este últim tàxon apareix protegit en la categoria d'interés especial.[10]
- Sideritis almeriensis Pau
- Sideritis briquetiana Font Quer & Pau
- Sideritis debeauxii Font Quer
- Sideritis foucauldiana Sennen & Maurici
- Sideritis granatensis (Pau) Alcaraz & al.
- Sideritis granatensis subsp. briquetiana (Font Quer & Pau) Recobre & Arrebola
- Sideritis hirsuta var. granatensis Pau
- Sideritis kebdanensis Sennen
- Sideritis pusilla subsp. alhamillensis Obón & D.Rivera
- Sideritis pusilla subsp. briquetiana (Font Quer & Pau) D.Rivera & Obón
- Sideritis pusilla var. carthaginensis Font Quer
- Sideritis pusilla subsp. granatensis (Pau) D.Rivera & Obón
- Sideritis scordioides var. pusilla Lange[11]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: garranchuelo (9), jajareña (2), jereña (2), rabogato (3), zahareña de la serra, zajareña.(el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sideritis pusilla en Flora Vascular
- ↑ Joyes botàniques de la província d'Almeria. Sideritis pusilla subs.alhamillensis
- ↑ Flora vascular: Sideritis pusilla
- ↑ «Sideritis pusilla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de febrer de 2015.
- ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 129-133. Fernández Peralta, A. M. & J. González Aguilera (1981) Anals Jard. Bot. Madrit 38(1): 281-284
- ↑ «οικολογια ασπροποταμος». Aspropotamos.org. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 30 de novembre de 2013.
- ↑ https://www.iama.gr/ethno/sideritis/tsai_tou_vounou_files/tsai_tou_vounou_lora%20Prokou%20_%20Eleni_Skaltsa.pdf
- ↑ «Evolution of Endemic Sideritis (Lamiaceae) in Macaronesia: Insights from a Chloroplast DNA Restriction Site Analysis».Systematic Botany.25(4)
- 633.doi:10.2307/2666725.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Flora protegida Sideritis pusilla subsp. carthaginensis
- ↑ «Sideritis pusilla». The Plant List. Consultat el 5 de febrer de 2015.
- ↑ «Sideritis pusilla». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 5 de febrer de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sideritis pusilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.