Dins del mormonisme, el terme "Sión" s'utilisa a sovint per a referir-se a una associació de persones justes. Esta associació practicava una forma d'economia comunitària, cridada Orde Unida, l'objectiu de la qual era garantisar que tots els membres mantingueren una calitat de vida acceptable, es minimisaven les distincions de classe i es conseguia l'unitat del grup.

Encara que a sovint, s'ha vinculat a Sión en la teocràcia, el concepte de Sión no requeria teòricament tal sistema governamental. D'esta manera, Sión deu distinguir-se del sistema polític ideal cridat "teodemocracia", que els mormones creïen que s'adoptaria despuix de la Segona Vinguda de Crist. No obstant, "Sión" manté varis significats possibles dins del lèxic dels mormones.

Els mormones també creuen en la construcció d'una Nova Jerusalem en el continent americà, també coneguda com Sión. Ells creuen que la Nova Jerusalem serà construïda en el Comtat de Jackson (Misuri), per un remanente de la "Casa de José", en l'ajuda de gentils arrepenedits.

Us del terme "Sión" per part dels Mormones

editar

Segons el context, el terme "Sión" pot tindre múltiples significats entre els mormones. Alguns eixemples són:

  1. Sión conserva el seu significat bíblic i es referix a Jerusalem; (Vore Sion)
  2. Sión és el nom d'una ciutat física fundada pel profeta Enoc, també coneguda com la Ciutat de Enoc;
  3. Sión es referix a la Nova Jerusalem, una ciutat física milenarista que s'espera que es construïxca en Independence, Comtat de Jackson (Misuri);
  4. Sión es referix metafòricament a qualsevol grup de persones que estan unides i són “pures de cor”. La ciutat de Enoc és un eixemple de “un poble de Sión”, i el poble descrit en el Quarto Nefi (un dels quinze llibres que componen el Llibre de Mormón) és un atre. Per a que Sión es realise plenament, la societat deu estar disposta a viure la Llei de la Consagració basada en sentiments mutus de caritat, que és l'amor pur de Crist;
  5. Sión és el lloc físic central en el que s'han reunit els Sants dels Últims Dies. El terme s'ha aplicat a: Kirtland (Ohio); el Comtat de Jackson (Misuri); Nauvoo (Illinois); i el Valle del Llac Salat;
  6. Sión és també, segons Joseph Smith, la totalitat de les Américas. Smith va afirmar que "la totalitat d'Amèrica és Sión mateixa, de nort a sur";
  7. Sión és una metàfora d'una societat unificada de mormones, reunits metafòricament com a membres de l'Iglésia de Crist. En este sentit, qualsevol estaca de l'Iglésia pot ser considerada com una "estaca de Sión".[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 53 

Discussió

editar

En una interpretació, Sión es referix a un lloc específic en el que els membres de l'iglésia milenària deuen reunir-se per a viure. Segons lo que els mormones creuen, que és la revelació de Joseph Smith (D. i C. 57:1–5, ed. de l'Iglésia SUD), este lloc serà construït en Independence (Misuri), en el Comtat de Jackson (Misuri). En 1833, els mormones varen ser expulsats del Comtat de Jackson.

Fins a huy en dia, la regió de l'Àrea Metropolitana de Kansas City seguix sent important en la doctrina de l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies (Iglésia SUD), en la Comunitat de Crist, aixina com en moltes branques més chicotetes i ramificacions del moviment dels Sants dels Últims Dies, els qui ho consideren com un lloc que té un paper crucial que eixercitar en el seu teologia cristiana milenarista.


En el seu sentit més ampli, els mormones consideren a Sión com una associació dels "purs de cor".[2] Un element central dels fonaments filosòfics de Sión era un sentit de cohesió i unitat comunitària, un concepte que semblava estar desmoronándose en el món de la democràcia jacksoniana. Smith ensenyava que el poble de Sión tindria totes les coses en comuna (vore: Orde Unida) i no permetria que atres membres de la seua comunitat sofriren pels principis d'amor, altruisme i treball pel ben comú que es imbuirían en els individus capaços de mantindre una societat aixina. Per lo tant, Sión contrasta en la proverbial Babilonia, a on prevalen la maldat, la desunió i la pobrea.

En el Llibre de Mormón, la paraula “Sión” apareix 53 voltes, lo que demostra l'importància de l'expressió en la doctrina mormona. Ademés, en la versió de "Doctrina i Convenis" de l'Iglésia SUD, la paraula s'utilisa 268 voltes. Despuix de les desilusió i els conflictes que varen tindre lloc en Misuri, durant els intents inicials d'establir una “Ciutat dels Sants” en la regió, el concepte de "Sión" va evolucionar per a comprendre una idea menys específica geogràficament, és dir, ha evolucionat cap a alguna cosa similar al concepte de cristià ortodox de la “ekklesia” o comunitat de creents independentment de l'ubicació. Este concepte s'insinua en passages de les Escritures com el següent: “Per tant, de cert, aixina diu el Senyor: Regocíjese Sión, perque esta és Sión: LOS LIMPIOS DE CORAZÓN; per tant, regocíjese Sión, mentres tots els malvats llamentaran”.[3]

Esotéricamente considerat, "Sión" com s'usa en este context és un terme dualista que connota un grup santificado de persones que viuen d'acort en els manaments i ordenances que els varen ser revelats. Els mormones usen el nom per a significar un grup de seguidors de Deu, o qualsevol lloc relacionat en el lloc a on viuen. Ademés de significar un grup i un lloc, també s'aplica a més d'una situació i pot complir-se en més d'una ocasió. Per lo tant, "Sión" té vàries aplicacions relacionades, pero no necessàriament sinònimes. Estes aplicacions fan referència a lo següent:

  1. La Jerusalem de Judá;
  2. La Nova Jerusalem en Amèrica; i
  3. El poble del Senyor i els seus llocs de reunió al voltant del món.

En térmens exotéricos (mundans), un lloc de reunió en el context organisatiu modern dels mormones es referix unitats congregacionales locals, grups de vàries unitats congregacionales locals (estacas) i llars o comunitats a on els creents s'esforcen per viure lo que es coneix com "la plenitut del evangeli" en rectitud. És un moviment mundial en el que els fidels treballen per a convertir-se en un poble pur, dispost a servir a Deu. A la comunitat d'eixos fidels membres de l'Iglésia se'ls crida metonímicament "els purs de cor" en les seues escritures.

L'antic poble d'Enoc ho resumix dient: "El Senyor va cridar al seu poble Sión, perque eren d'un sol cor i una sola ment, i vivien en rectitud; i no hi havia pobres entre ells".[4]


Entre els fonamentalistes mormones, se sosté en més força una interpretació més lliteral de Sión com una ubicació geogràfica específica i es fa major recalcament en els requisits d'estil de vida individual i comunitari que es consideren prerrequisitos necessaris per a establir dita comunitat. Estos requisits es denominen a sovint "la plenitut del evangeli" i "ordenances", manaments específics que des de fa molt temps han diferenciat a este moviment del cristianisme convencional. Els dos requisits que es mencionen en més freqüència són l'Orde Unida (una forma de comunalisme agrari) i el matrimoni plural, abdós dels quals es desestimen en l'Iglésia mormona convencional i, en el cas del matrimoni plural, es prohibixen i denuncien expressament.

Ogden Kraut, un defensor modern del moviment fonamentaliste mormón, va resumir la posició fonamentaliste/dissident sobre "Sión" de la següent manera:

Els sants no varen viure les lleis superiors en la congregació central de Sión en Misuri, per lo que varen ser expulsats. Durant els quatre anys que varen estar en Nauvoo, ni tan sols es va intentar viure l'Orde Unida, per eixemple, per lo que varen ser expulsats novament. Varen aplegar a ser com els fills d'Israel en el desert, en l'única esperança de guardar les lleis de Sión. Pero ací en les valls de les Montanyes Rocoses nos ha anat pijor que en Misuri i Illinois. Durant alguns anys despuix de l'arribada dels pioners, es va intentar viure l'Orde Unida i el matrimoni plural, pero tant els líders com els membres no varen continuar en eixes importants lleis. D'esta manera, l'Iglésia s'ha desviat de guardar totes les lleis de Sión, i la redenció de Sión rara volta es menciona.[5]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Bushman, Richard Lyman (2008). "Mormonism: A Very Short Introduction". New York: Oxford University Press.
  2. The Pearl of Great Price (1913)/Moses, en anglés, consultat el 30/11/2024.
  3. Doctrine and Covenants 97:21, en anglés, consultat el 30/11/2024.
  4. Moses 7:18, en anglés, consultat el 30/11/2024.
  5. Kraut, Ogden (1992), "The Holy Priesthood", vol. 5, Salt Lake City: Kraut's Pioneer Press.


Referències

editar