Sesia apiformis
Sesia apiformis, coneguda com oruga perforadora de chops o abejilla de l'àlber i del chop,[1] és un insecte lepidòpter de la família Sesiidae. Els imagos imiten en el seu aspecte a una avespa.[2] Este lepidòpter perforador s'alimenta en estat d'oruga fonamentalment de chops (Populus sp.) i, en menor mida, de sauces (Salix sp.) i aliso Alnus glutinosa.[2] Està considerada una plaga per a estos arbres, als que causa importants danys en la base i en les raïls que afecten a la formació de la planta.[1]
Biologia
[editar | editar còdic]Per a completar el seu cicle biològic necessiten a lo manco dos anys. Despuix d'emergir de les galeries de l'arbre en que es varen desenrollar i despuix d'estirar les ales, les femelles es posen en el tronc o en les seues rodalies i emeten feromonas que els mascles detecten en les seues antenes i acodixen per a aparearse; una volta fecundada, la femella realisa la posada d'uns 2000 ous que almagasenava en el seu abdomen, prop de la base del tronc o raïls grosses de l'arbre. En nàixer les larves tenen el cap de color castany en forma de cor i l'abdomen blanc, en el seu últim segment conten en un gancho quitinoso estovat cap a davant; conforme van evolucionant són més amples i de major llongitut, podent alcançar fins a 55 mm, i escomencen a alimentar-se de la fusta. Aproximadament a mitat del seu desenroll construïx un capoll de color pardo obscur en els serrines de la fusta en el que es transformarà en crisálida; una miqueta més d'un més despuix el nou imago trenca el capoll i ix a l'exterior. Encara que la palometa es assembla en el seu aspecte a una avespa, es pot distinguir d'estes pel seu abdomen en prolongació en el tórax, sense el característic estretament de les avespes. Els mascles són de menor tamany i tenen una menor envergadura que les femelles (40 mm, front als 45 mm de les femelles). Els seus antenes són de color negre, bipectinadas i conten en un mechón de pèls de color groc en la base; el quart segment de l'abdomen diferix dels demés i té un color groc en tons pardo obscur en el cas del mascle i negre cobrizo en el cas de les femelles.[3][1]
Danys en els arbres
[editar | editar còdic]Els danys que produïxen les orugas d'estos lepidòpters perforadores afecten principalment a la formació dels arbres en els que s'estagen i al seu posterior creiximent. Les galeries que excaven trenquen els teixits conductors i afecten a la circulació de la llacor, lo que du com a conseqüència una debilitación de l'arbre. Els danys en les raïls i la base del tronc poden tindre com a conseqüència que els peus afectats puguen aplegar a partir-se per l'acció del vent.[3][1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Enrique Martín Vernal. «Sesia apiformis L., oruga perforadora de chops». Plagues i malalties de les masses forestals espanyoles. Colege Oficial d'Ingeniers Tècnics Forestals. Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2014. Consultat el 11 de juliol de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 Sonia Villalva Quintana (2005). Plagues i malalties de jardins, 2ª edició, Mundi-Prensa Llibres, p. 180. ISBN 8484761789.
- ↑ 3,0 3,1 «Oruga perforadora de chops». Informacions tècniques. Departament de Mig ambient. Govern d'Aragó. Consultat el 3 de febrer de 2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sesia apiformis.
Wikispecies té un artícul sobre Sesia apiformis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Sesia apiformis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
