Anar al contingut

Sesbania bispinosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gỏi bông điên điển và tép đồng.jpg
Sesbania bispinosa (Sesbania bispinosa)


La Sesbania bispinosa, també denominada Sesbania aculeata (Willd.) Pers., és una planta de la família Fabaceae del gènero Sesbania.

La flor que és comestible; és la flor oficial de la Província de Phra Nakhon Si Ayutthaya, Tailàndia.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust anual que pot alcançar els 7 m d'altura, encara que per lo general creix d'1 a 2 m d'altura. Produïx tallos fibrosos en llarcs fulls i les seues flors són flors grogues en pintes violeta. Produïx baïnes que contenen grans marró clar.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És nativa d'Àsia i parts d'Àfrica, és molt comuna en la zona tropical d'Àfrica a on creix com un yuyo invasor comú, i li l'introduït en Amèrica. Pot créixer en sols salinos. S. bispinosa es troba adaptada a sols humits pesats pero aparentment també s'adapta a regions arenenques o proclius a la sequia. És molt cultivada en la Índia i li la cultiva en arrossarés en Vietnam per a us com a combustible.

Esta planta té un gran número d'usos, inclosos abonament vert, palla d'arròs, combustible i forraje per a ganado.

  • Li la pot utilisar com cànem industrial per a fabricar sogues, rets de peixca, vés-les i lones. Les seues fibres són similars a les dels abedulls i podrien ser utilisades com a fibra per a produir paper.
  • El fullage és un bon forraje per a ganado i els grans poden utilisar-se per a alimentar to aus de corral. La planta també ha segut utilisada com a aliment en casos de hambruna o pobrea extrema.
  • La goma natural d'esta planta es pot utilisar com a agent espesante.
  • De la mateixa manera que atres llegums, li la pot plantar per a millorar el sol ya que ajuda a fixar nitrogen.
  • És un bon combustible per a fer fòc.
  • Els grans han segut utilisat per a preparar cataplasmas per a tractar tinya i atres infeccions de la pell.

Us de les seues flors en gastronomia

[editar | editar còdic]

Les flors grogues de S. aculeata són consumides en el surest asiàtic. Són molt més menudes que les flors blanques de Sesbania grandiflora que no obstant són més populars, pero posseïxen una forma similar. Li les aprecia en la cuina de Tailàndia i Vietnam.[2]

En tailandés les flors són denominades ดอกโสน (dok santō). En la cuina tailandesa li les utilisa tant crues com cuites,[3] a voltes li les utilisa per a preparar omeletes[4] i dolços.

[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Sesbania bispinosa va ser descrita per (Jacq.) W.Wight i publicat en O.S. Department of Agriculture Bureau of Plant Industry Bulletin 137: 15. 1909.[6]

Sinonímia
  • Aeschynomene aculeata Schreb.
  • Aeschynomene aculeata Royle
  • Aeschynomene bispinosa Jacq.
  • Aeschynomene spinulosa Roxb.
  • Coronilla aculeata Willd.
  • Coronilla aculete Willd.
  • Sesban aculeatus Poir.
  • Sesbania aculeata (Willd.) Pers.
  • Sesbania aculeata Poir.
  • Sesbania aculeata var. elatior Prain
  • Sesbania aculeata var. micrantha Chiov.
  • Sesbania aegyptiaca sensu Bojer
  • Sesbania arborescens Kostel.[7]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Howard, R. A. 1988. Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.
  2. Labat, J. N. & D. J. D. Puy. 1997. New species and varieties in Sesbania (Leguminosae-Papilionoideae- Robinieae) from Madagascar and the Comoro Islands. Adansonia, sér. 3, 19(1): 93–99.
  3. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  4. Schatz, G. I., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N. Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
  5. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
  6. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]