Anar al contingut

Serra del Tauló

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sierra del Tablón (10608929756).jpg
Serra del Tauló

La serra del Tauló és un enorme bloc calcáreo situat en l'extrem septentrional de la Serranía de Ronda, sistema montanyós del que forma part. Administrativamente pertany als térmens municipals de Pruna i Algámitas, en la comarca de la Serra Sur de Sevilla, Espanya. Presenta un terreny prou accidentat en desnivells entre el 30% i el 50%. Alcança esta serra la major elevació de la província de Sevilla: El Terril (1.129 metros).

Ademés del Terril engloba el peñón de Algámitas (1.121 m i que està separat de l'anterior pel port del Zamorano) i l'adjacent a abdós, serra de les Lebronas (835 m). La temperatura mija és de 17.3 °C i la precipitació mija anual és de 890 mm. L'us principal és el pasturage associat al xara i a l'arborat, que s'aprofiten en pastoreig extensiu a pur de vacas, cabras i ovellas en baixes càrregues ganaderes.

Espai protegit

[editar | editar còdic]

El seu alt valor ecològic, paisagístic, i referencial fan que esta àrea estiga protegida en estar inclosa en el catàlec d'Espais Protegits del Pla Especial de Protecció del Mig Físic (PEPMF) de la província de Sevilla. La seua protecció es justifica fonamentalment per ser el punt més elevat de la província, en bosc i xara originària ben conservat i incloure vàries espècies botàniques endèmiques, ben amenaçades, ben rares o escasses. Els tallats i falles del terreny servixen de refugi a molts animals i plantes ademés de constituir un paisage de gran interés. Ademés de lo anterior es justifica també per la problemàtica del canvi d'us del sol, moviments de terra indiscriminats, fòcs, esquilmación de la vegetació endèmica, etc.

La vegetació natural està formada per encinar degradat en abundància de xara, lentiscos, coscojas, esparragueras, espinos, acebuches, algarrobos, espígols, aixina mateix el margallonera i el tomello sent estos suistituidos per les sàlvias i espliegos en les parts altes. En esta serra es donen vàries espècies endèmiques. També és de destacar la vegetació de ribera que sorgix entorn a les rieres i les espècies de les quals són arbres de full caduc com alisos, àlbers, eucaliptos i formacions arbustivas com són les baladres, tarajes, zarzal, roser, madreselva, juncs, lentiscos, etc.


Referències

[editar | editar còdic]