Anar al contingut

Serra Pelada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Avinguda en Serra Pelada

Serra Pelada (en espanyol, Serra Pelada) és un lloc brasiler, districte del municipi de Curionópolis, en el surest del estat de Pará (Brasil)

Es va fer coneguda durant la década de 1980 per una febra de l'or moderna, havent-se transformat en la major explotació d'or a cel obert en el món. Es localisa en el municipi de Curionópolis al sur de l'estat de Pará, a aproximadament 35 km de la sèu del municipi.

Descobriment, auge i decaiguda

L'història de Serra Pelada comença en 1936, quan un geòlec del Departament Nacional de Producció Mineral del Brasil (DNPM) va trobar mostres d'or en el sur del estat de Pará. La notícia inicialment es va mantindre en secret, pero va començar a filtrar-se en 1977. En octubre d'eixe any, el president de la Companyia Entanque do Rio Dotze (CVRD), propietària dels drets sobre el jaciment, confirma l'existència d'or en la serra dels Carajás.

A partir de 1980, ones d'emigrants es varen desplaçar per a l'estat de Pará i varen invadir el jaciment.

L'apogeu de l'extracció es va donar en 1983, quan es varen extraure 13,9 tonellades d'or. De 1984 a 1986 la producció es va mantindre entorn a 2,6 tonellades per any. En 1987 es varen produir desórdens en la zona quan els miners varen exigir l'intervenció del govern per a profundisar l'excavació. Els miners varen ocupar el pont sobre el riu Tocantins, i en l'operació de desestage portada a terme per la policia es varen produir vàries morts, 3 segons la policia i més de 60 segons els miners.

Serra Pelada, una elevació transformada en un enorme forat, per la presència d'or en la superfície, es va convertir molt ràpidament en una concentració humana molt important aplegant a contar, segons algunes estimacions, en casi 100.000 miners. A mida que s'anava profundisant el clot es varen ser fent més freqüents els removiment en massa (esmonyides de sol, caigudes de roca) i conseqüentment les morts.

En els voltants de Serra Pelada va sorgir una verdadera ciutat que va ser cridada Curionópolis. Actualment té una població de poc més de 6.000 habitants.

La producció va continuar decaent: en 1988 va ser de 745 kg i, en 1990, ya era de menys de 250 kg. Actualment el pou a on es va excavar el mineral està inundat per un llac.

En les zones de mineria artesanal, el dany ambiental, com la sedimentació i la desviació de rius, la deforestació, la degradació del paisage i la destrucció de l'hàbitat i la vida aquàtica, és recurrent. Ademés, l'activitat minera és una font important de contaminació per elements potencialment tòxics (EPT), per la generació d'efluents, la pols emesa i la disposició de relaves i enrunes que poden contaminar el sol i l'aigua.

El material parental del sol de Serra Pelada està compost principalment per carbono amorfo, cuarzo, sericita, caolinita, hematita, goetita, òxits de manganeso, traces de turmalina, carbonat, clorita i magnetita. Ademés, es troben relictos de sulfur primaris com a pirita, calcopirita, arsenopirita, covelita, bornita, galena, sulfur de níquel i sulfur de níquel-cobalt-cobre. Estes característiques apunten a la presència de varis elements potencialment tòxics (EPT), que, per la seua disposició en piles de relaves, poden haver-se acumulat i enriquit en la superfície. Alguns d'estos minerals contenen en la seua estructura una série d'elements potencialment tòxics (EPT), com la turmalina, rica en bor.

La diversitat mineral i els distints patrons d'us del sol donen lloc a una àmplia gama de valors en els atributs del sol en Serra Pelada, lo que dificulta les mides de remediació. No obstant, el nivell de contaminació en la zona exigix una acció de remediació immediata, aixina com l'establiment de valors de calitat de referència per als sols de la província minera de Carajás. El contingut total de bor (B) i minerals vinosos (V) és elevat en tota la zona d'estudi, per la formació geològica local. La zona s'ha enriquit i contaminat en bor (B), estronci (Sr) i minerals vinosos (V). La major contaminació es va produir en la mina a cel obert i en els seus màrgens, seguida dels depòsits de relaves i estèrils.

Serra Pelada en l'actualitat

Referències