Sequia en Amèrica del Nort de 1988-1990

La sequia de 1988-1989 en Amèrica del Nort es troba entre els pijors episodis de sequia en els Estats Units. Esta sequia de varis anys va començar en la majoria de les àrees en 1988 i va continuar en 1989 i 1990 (en certes àrees). La sequia va causar danys per $ 60 mil millons ($ 131 mil millons en 2021 USD) en dólars nortamericans, ajustats per inflació). La sequia va ocasionar alguns dels pijors events de pols bufada des de 1977 o la década de 1930 en molts llocs del mig oest dels Estats Units, inclosa una tormenta de pols prolongada, que va tancar les escoles en Dakota del Sur a fins de febrer de 1988. Durant la primavera, vàries estacions meteorològiques varen establir récorts per a la precipitació total mensual més baixa i l'interval més llarc entre les precipitacions mensurables, per eixemple, 55 dies seguits sense precipitació en Milwaukee. Durant l'estiu, es varen desenrollar dos ones de calor récort, similars a les de 1934 i 1936. Les ones de calor simultànees varen matar de 4.800 a 17.000 persones en els Estats Units. Durant l'estiu de 1988, la sequia va provocar molts incendis forestals en l'oest boscós d'Amèrica del Nort, inclosos els incendis de Yellowstone de 1988.

En el seu apogeu, la sequia va cobrir el 45% dels Estats Units. Si be cobrix menys àrea que el Dust Bowl, que va cobrir el 70% dels Estats Units, la sequia de 1988 s'ubica no solament com la sequia més costosa en l'història dels Estats Units, sino també com un dels desastres naturals més costosos en l'història dels Estats Units. En Canadà les pèrdues relacionades en la sequia varen ascendir a 1.800 millons de dólars (dólars canadencs de 1988).

Orige

Despuix d'una sequia més lleu en el surest dels Estats Units i Califòrnia l'any anterior, la sequia de 1988-1989 va afectar als estats del Atlàntic mig, el surest dels Estats Units, el mig oest dels Estats Units, el nort de les Grans Planures i l'oest dels Estats Units. Les ones de calor que varen acompanyar a la sequia varen causar la mort d'entre 4.800 i 17.000 nortamericanes, aixina com de ganado en tot Estats Units. El cultiu de terres marginalment cultivables, aixina com el bombeig d'aigües subterrànees fins a casi el seu agotament varen contribuir al dany d'este event. La sequia va destruir cultius en casi tot el país, l'herba es va tornar marró i moltes ciutats varen declarar restriccions d'aigua. Més de quatre polzades (100 mm) de pluja útil varen ser dutes a parts del Mig Oest en setembre de 1988 pel huracà Gilbert, que va creuar Texas i Oklahoma com una depressió tropical, debilitant-se a mida que alvançava cap al nort cap a Misuri, i la pluja s'estenia fins als Grans Lagos. En algunes àrees, l'huracà Gilbert va superar la sequia per complet, pero atres ubicacions estaven en & menys; 6 o menys en l'Índex de severitat de la sequia de Palmer a principis de l'autumne de 1988 i un canvi general en l'Es requeria un patró que s'havia mantingut durant els nou mesos anteriors per a aliviar els impactes hidrològics de la sequia.

Incendis forestals en el parc nacional de Yellowstone varen cremar i varen crear una destrucció excepcional en l'àrea. Per múltiples raons, la sequia catastròfica va continuar en l'Upper Midwest i els estats del nort de Great Plains durant 1989, i no va terminar oficialment fins a 1990. Les condicions seques varen continuar durant 1989, afectant a Iowa, Illinois, Misuri, l'est de Nebraska, Kansas i certes parts de Colorat.