Senat de la Monarquia romana

El Senat de la Monarquia romana va ser una institució política del periodo monàrquic de Roma. La paraula Senat, Senatus, deriva del llatí senex, que significa "vell" i per tant, Senat significa "consell de vells". Els indoeuropeos que es varen assentar en lo que seria Roma sigles abans de la seua llegendària fundació en el 753 a. C. estaven organisats en comunitats tribals. Estes tribus a sovint contaven en un consell aristocràtic de vells que eren investits en autoritat suprema sobre la seua tribu. Les tribus que inicialment s'havien establit a lo llarc dels bancs del riu Tíber finalment es varen agrupar en una laxa confederació i més vesprada varen formar una aliança per a protegir-se davant els invasores. Per la qual cosa es varen fer encara més forts de lo que eren.

Els primers romans era profundament patriarcals. La família romana arcaica era cridada gens o "clan". Cada clan era un grup de famílies associades baix la presència d'un patriarca comú cridat pater (terme llatí per a "pare"). El pater era l'amo indiscutible del seu clan i tenia el poder absolut per a resoldre disputar i decidir pel seu gens. A mida que les primerenques gens de Roma s'anaven agrupant per a formar una comunitat, els patres dels clans predominants eren elegits per al consell de vells, que es convertiria en el Senat romà. Segons la tradició, el Senat va créixer fins a alcançar trescents membres despuix de ser ampliat en blocs de cent senadors en moments concrets. No obstant, lo més provable va ser que s'incorporaren més senadors en el temps a mida que més clans alcançaven la seua rellevància. El Senat arcaic rebia la seua sobirania del fet de que estava format pels caps patriarcals de les famílies predominants. Igual que un pater dirigia la seua família, el consell de patres dirigia la confederació d'estes famílies. En el temps, els patres vorien la necessitat de tindre un únic líder. Aixina, elegirien un rei (rex) al que concedirien el seu poder sobirà. El rei presidia el senat, designava als senadors i expulsava a individus del senat. Quan el rei moria, la seua sobirania tornava de forma natural als patres.