Selma Lagerlöf

Erro al crear miniatura:

Selma Lagerlöf

Selma Ottilia Lovisa Lagerlöf /ˈsɛlma ʊˈtuːlɪa lʊˈvaig voreːsa ˈlɑːgərˌløːv/, també escrit com Selma Lagerlof o Selma Lagerloef (Mårbacka, província de Värmland, Suècia meridional, 20 de novembre de 1858-Mårbacka, 16 de març de 1940), va ser una escritora sueca de fama universal i la primera dòna en obtindre un Premie Nobel de Lliteratura (1909).

Chiquea i adolescència

Selma Lagerlöf va nàixer el 20 de novembre de 1858 en Mårbacka, una propietat dels seus pares en el municipi Sunne, en la província de Värmland. Va ser la quarta dels cinc fills de Louise Wallroth i del tinent Erik Gustaf Lagerlöf.

Possiblement va sofrir de displàsia infantil de la cadera, sense rebre tractament, lo que li va fer dur una vida més be sedentaria en la seua chiquea, favorint la seua natural afició a la llectura. Als 7 anys d'edat va llegir el llibre de Thomas Mayne-Reid Oceola, i va quedar tan impressionada que, es diu, va prendre la decisió de ser algun dia escritora.

Als 10 anys havia llegit la Bíblia i va començar a familiarizarse en les obres d'H.C. Andersen, els Germans Grimm, Esaías Tegnér, Carl Michael Bellman, Alexandre Dumas (pare), Walter Scott, etc. Més vesprada, en l'adolescència, va llegir a William Shakespeare, Lord Byron i Johann Wolfgang von Goethe.

Complits els 12 anys, va escriure un llarc poema sobre Mårbacka, iniciant aixina la seua carrera lliterària. Tres anys més tart va ser enviada a Estocolm a terminar els seus estudis (1873); este periodo ho reflectix en la seua obra Diari. A estes altures, ya era clar que no li interessaven els quefers domèstics, segons les seues pròpies paraules: «ademés de ser #terramaner en la cuina i pijor en el brodat».

La situació econòmica familiar era molt mala, de la mateixa manera que la salut del pare. El seu germà Johan havia assumit la responsabilitat per la família i lluitava, casi desesperadament, en la producció agrícola de Mårbacka, en magros resultats. Selma va entendre que devia deprendre alguna professió per a poder mantindre's per sí mateixa. Va elegir la docència, pero no va trobar la manera de finançar l'aprenentage. Johan li va recolzar, i a pesar de no tindre diners per a donar-li, li va conseguir un préstam en el qual ella va poder començar els estudis, retornant a Estocolm per a estudiar Docència en 1881. Primer en el Liceu Sjöberg per a Senyoretes i a l'any següent postulant i ingressant en el Real Seminari Superior per a Estudis Docents, una universitat per a jóvens i talentoses dames. El ser major que les seues companyeres li va donar una posició distinta, ya que la consideraven més madura; ademés es va fer popular pels seus sonets i poemes.

Germans

Anna, la primera germana, va morir molt jove víctima de la #tuberculosis, en 1875. Daniel es va graduar com a mege en l'Universitat de Upsala i, despuix de treballar durant un any en l'hospital de Lidköping, es va traslladar a Kungälv, a on Selma li va visitar moltes voltes.

Johan, es va fer càrrec de Mårbacka a la mort del pare, pero la conjuntura econòmica de la Suècia de llavors li va arruïnar i li va fer decidir-se en 1890 a emigrar a Estats Units, al no poder evitar l'arremate de la propietat. Va ser ell qui va conseguir el préstam en 1881 per als estudis de Selma. Ella li va estar agraïda tota la seua vida per això, i per a retribuir-li li va comprar en part del seu salari un passage d'anada quan treballava de professora en Landskrona. En 1895, va comprar els passages per al restant de la família. A Johan li va anar mal en EE. UU. i Selma li va seguir ajudant econòmicament fins a la seua mort, en 1912. De la seua descendència es va perdre el rastre. La seua primera novela editada, El desagravi, està inspirada en la seua vida.

La seua germana menor, Gerda, es va casar i es va traslladar a viure a la ciutat de Falun.

Landskrona: de mestra a escritora

Un dia d'autumne de 1885, la flamant mestra de 26 anys va descendir del tren en l'estació de Landskrona, per a iniciar la seua nova carrera en l'escola primària per a chiquetes de dita ciutat. Arrere quedava el seu volguda Mårbacka i la pena de vore morir el seu pare en l'estiu del mateix any.

Posseïdora d'una personalitat introvertida pero afable, no va tardar en fer la seua primera amiga, Anna Oom, que ensenyava en la mateixa escola. També va iniciar amistat en Elise Malmros, una empleada bancària interessada en qüestions socials i feministes. A través d'ella coneixeria la vida real de la chicoteta ciutat costera: la pobrea, l'alcoholisme, la discriminació cap a la dòna i l'ignorança, que deixarien chafada en la seua futura carrera lliterària. Esta amistat seria de per vida. Ella seria també el model per a la seua novela La vella Agneta.

La seua vida com a mestra es va ser desenrollant junt a la seua afició lliterària. Va aplegar a ser molt popular entre les alumnes per les seues amenes i cautivantes lliçons. També va escomençar a escriure artículs per al periòdic i l'iglésia locals. La rodalia de Copenhague i la seua vida cultural varen atraure el seu interés, i les visites varen ser freqüents, lo que li va permetre fer noves amistats.

En autumne de 1886 va rebre una carta d'Estocolm, i segons les seues pròpies paraules: «Quan vaig llegir un parell de llínees, varen començar les meues mans a tremolar i les lletres a ballar davant els meus ulls». La carta estava firmada per la principal figura del moviment [feministe] suec, Sophie Adlersparre, i l'invitava a visitar-la. Les seues antigues companyeres del Real Seminari havien enviat alguns dels seus sonets a la revista lliterària femenina Dagny i havien despertat el seu interés en la talentosa mestra. La visita va fructificar per a Selma, en obtindre una guia lliterària i una important amistat. La baronesa Adlersparre la va convéncer per a que desenrollara la seua obra en prosa.

En 1888 va rebre la trista notícia de que la propietat Mårbacka eixiria a subasta per a pagar els deutes pendents. Est va ser un dur colp per a ella i per a la seua família, ya que es varen vore forçats a dispersar-se. Selma es va fer càrrec de la seua tia paterna Lovisa i la va dur a viure en ella a Landskrona. La jove professora, ademés, es va fer el ferm propòsit de recuperar algun dia la propietat familiar.

També per eixe temps, el periòdic cultural Idun va oferir un premi de 500 corones a la millor novela. Esta cantitat, que corresponia a mig any del seu salari, li va interessar moltíssim i li va animar a enviar cinc capítuls de la seua obra La saga de Gösta Berling al periòdic.

Com era d'esperar, va guanyar el concurs i ho va posar en coneiximent de Sophie Adlersparre. La baronesa li va respondre entusiasmada, i li va conseguir ademés una beca per a que es prenguera un temps lliure de l'escola i es dedicara a temps complet a terminar l'obra. El llibre es va publicar en 1891, pero va tindre una tébea rebuda. L'estrany relat descollava un tant localista.

Dos anys despuix, la seua amiga Anna Oom escriuria la primera resenya de la seua novela La saga de Gösta Berling en el diari de Landskrona, pero no va despertar major interés. Selma va creure llavors que la seua carrera lliterària havia terminat. Pero el reconeiximent li aplegaria a través del moviment feministe, i de l'atre costat del Öresund.

Dos dames daneses, Anada Falbe-Hansen, que havia traduït la seua obra al danés, i Sophie Alberti, de l'Associació Femenina de Llectores, abdós amigues de Selma, li varen aconsellar presentar el seu llibre al destacat crític lliterari Georges Brandes. Uns dies despuix va aparéixer una lluenta resenya en el periòdic Politiken, desencadenant l'anhelat interés entre els llectors de Dinamarca. Açò va significar el començ d'una nova etapa en la vida de Selma Lagerlof. En tristor, va decidir, en 1897, terminar la seua carrera en Landskrona i mudar-se junt a la seua vella tia Lovisa a la ciutat de Falun, a on residien la seua mare i la seua germana Greta. En el temps que va residir en Landskrona havia escrit la seua primera novela, La saga de Gösta Berling, la colecció de contes Llaços invisibles i la novela Una aventura en Vineta.

La saga de Gösta Berling

La novela de Lagerlöf, ambientada en la seua província natal de Värmland, conta l'història d'una granja que és salvada de la ruïna per un grup d'aventurers autodenominats "Els Cavallers de Ekeby" que la defenen del malvat Sintram. Entre els dotze temeraris ginets es troba el jove Gösta, héroe de la saga. La seua atractiva personalitat encanta a tots. Gösta conseguix casar-se en la seua amada, la comtesa Elizabeth, a qui el seu marit havia abandonat, i, per mig de la benèfica influència de la chicona i la seua denodado esforç, el cavaller conseguix per fi viure en pau i harmonia. La saga de Gösta i els cavallers va ser duta al cine en un film homònim de 1924, dirigit per Mauritz Stiller i protagonisat per Greta Garbo.

Atres texts

A partir de La llegenda de Gösta Berling, Lagerlöf va gojar d'una llarga série d'èxits. En 1894 va publicar un llibre de relats curts, Llaços invisibles (Osynliga länkar), que li va valdre la celebritat a nivell nacional.

Durant eixe mateix any, Selma va conéixer al seu colega Sophie Elkan, en qui va trobar la seua ànima bessona, que es convertiria en la seua parella fins al seu decés i la biografia del qual Lagerlöf deixaria inconclusa en morir. Una selecció de l'ingent i interessantíssima correspondència enviada per Selma, va ser arreplegada en el llibre Tu m'ensenyes a ser lliure (Du lär mig att bli fri), publicat en 1992.

Els èxits de públic i crítica varen cridar l'atenció del rei Oscar II de Suècia i Noruega i de l'Acadèmia Sueca, a tal punt que abdós varen decidir resoldre els problemes financers de l'escritora per a que poguera dedicar-se enterament a escriure. Aixina va poder la novelista establir-se en Falun, a on passaria la major part de la seua vida.

Despuix de viajar en Sophie Elkan a Itàlia i Sicília, Selma va publicar una atra novela d'èxit, titulada Els milacres del Anticristo (Antikrists mirakler), una novela socialista ambientada en l'illa italiana que acabava de visitar. Despuix d'un viage per Egipte (1899-1900) que li va inspirar grans idees, va escriure Jerusalem: en Dalecarlia (Jerusalem: i Dalarne) (1901) i Jerusalem: en la Terra Santa (Jerusalem: i det heliga landet) (1902), que ràpidament la varen establir com la novelista sueca més venuda, llegida i respectada.

Es tracta de dos coleccions de contes ambientats al voltant de 1890, que relaten els efectes destructius d'un "renaixença" religiós entre els membres d'una comunitat rural ubicada en la província de Dalecarlia. Una família, els Ingmars de Ingmarsson, decidixen vendre la seua granja familiar a efectes de poder realisar un pelegrinage a Jerusalem. Un membre de la família, veent que el futur de tots està en perill, decidix sacrificar-se pels seus parents: renunciant a l'amor de tota la seua vida, seduïx i es casa en una rica hereua, en els diners de la qual conseguix salvar les terres de la seua hereteu pero, òbviament, pert en el procés la seua felicitat.

Seguint l'eixemple del seu personage, Selma Lagerlöf va conseguir, en 1904, tornar a comprar la llar de la seua infància en Mårbacka, que la seua mare s'hi havia vist obligada a vendre en 1880 en quedar viuda i sense recursos.

El Premi Nobel

En 1909, l'Acadèmia Sueca va decidir concedir a Selma Lagerlöf el Premie Nobel de Lliteratura, «en reconeiximent al altivo idealisme, la vívida imaginació i la percepció espiritual que caracterisen a totes les seues obres». Lagerlöf es convertia d'esta manera en la primera dòna en rebre un Nobel de Lliteratura.

El discurs de presentació del premi va ser llegit pel president de l'Acadèmia, Claes Annerstedt, el 10 de decembre d'eixe any, i, entre atres elogis, remarcava el «retrat totalment original de la vida llauradora» que era capaç de dibuixar la prosa de l'autora, aixina com "«la purea de la seua dicció, la claritat de l'expressió i la bella musicalidad que són característiques de tots els seus escrits».

"La grandea del seu art", conclou l'acadèmic, "consistix precisament en la seua habilitat per a utilisar tant el seu cor com el seu geni per a conseguir el peculiar i original caràcter i les actituts dels seus personages, en els quals tots nosatres nos reconeixem". 1899, Drottningar i Kungahälla (“Reines en Kungahälla”). Contes. 1901, Jerusalem: I Dalarne (“Jerusalem: En Dalecarlia”) Tom I. Novela. 1902, Jerusalem: I Heliga Landet (“Jerusalem: En Terra Santa”) Tom II. Novela.

1904, Herr Arnes penningar (“Els diners del senyor Arne”), traduïda com “El Tesor”. Traduïda en 1997 per Miguel Benito en el títul “Les monedes de dò Arne”. Novela. 1904, Kristuslegender ("Llegendes de Crist"). Contes. 1906, Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige. Första delen.(“El maravellós viage de Nils Holgersson a través de Suècia. Primera part”), traduïda com El maravellós viage de Nils Holgersson. Llibre escolar.

Kipling i Lagerlöf

A pesar de la gran calitat lliterària de totes les obres mencionades, sense dubte la més coneguda de Lagerlöf és El maravellós viage de Nils Holgersson (Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige) inspirat pels contes d'animals de Rudyard Kipling i encarregat pel Consell d'Educació suec per a ensenyar als chiquets la geografia del país.

Es tracta de l'història d'un chicon de 14 anys, Nils, el qual, pel seu caràcter egoiste, és fetillat per un donyet que ho convertix en un chiquet d'un pam d'altura. A lloms d'un oca blanca domèstica que s'unix a una bandada d'oques grises salvages en la seua migració anual al nort, Nils visita Laponia i viaja a lo largo y a lo ancho de tota Suècia. Observant la conducta dels components de la bandada, Nils Holgersson comprén els seus errors anteriors, deprén solidaritat i es rehabilita del seu gos i egocentrisme. De fort to moral, la novela ensenya l'amor per la naturalea al mateix temps que la geografia, la cultura, la mitologia i les costums del país escandinau. L'efecte final està tan ben conseguit, que quan el lliterat japonés Kenzaburō Ōi va viajar a Estocolm en 1994 per a rebre el seu propi Premie Nobel de Lliteratura i va invertir el seu temps lliure en recórrer el país, va manifestar que, de chiquet, havia llegit moltes voltes la novela de Lagerlöf i que tot era tan idèntic a les descripcions del llibre, que li semblava estar viajant per un país que ya coneixia.

Un atre rendit admirador de "El maravellós viage de Nils Holgersson" va ser el filòsof Karl Popper, qui afirmava que havia llegit i rellegit el llibre a lo manco una volta a l'any durant tota la seua vida, i que ho fascinava de tal modo que ho havia impulsat a llegir cada paraula escrita per Selma Lagerlöf a lo llarc de tota la seua carrera.

Konrad Lorenz va ser molt influenciat per les aventures de Nils escrites per Lagerlof.

"El carreter de la mort"

Selma va treballar tota la seua vida en un estil narratiu que tendia a difuminar els llímits entre el somi i la realitat. Esta particular forma de fantasia, que en esta autora sempre mescla lo sobrenatural en la crítica social, és particularment notable en "El carreter" (Körkarlen) (1912), que conta l'història d'un home que mor en la nit d'Any Nou i deu manejar el carro de la Mort durant tot l'any següent. El cineaste suec Victor Sjöström va fer en 1921 una adaptació cinematogràfica de la novela, que seguix sent considerada una de les millors películes d'eixa nacionalitat de tots els temps.

Acadèmica

Durant la Primera Guerra Mundial va ser nomenada membre de l'Acadèmia Sueca. Les tasques pròpies d'eixe càrrec la varen privar de temps per a escriure, per lo que la seua producció durant eixe periodo és escassa: "L'Emperador de Portugalia" (Kejsarn av Portugallien) (1914), una història fantàstica sobre mentires i veritats, considerada per la crítica com la seua última gran obra, i " Proscrit" (Bannlyst) (1918), novela pacifista a l'estil de l'escritor nortamericà Dalton Trumbo que senyala descarnadamente les misèries de la guerra.

Feminista convençuda, Lagerlöf va dedicar gran part de la década de 1920 a lluitar pels drets de la dòna, en un país pioner en eixos assunts.

Trilogia, biografia, autobiografia

Durant este periodo, la lliterata va escriure multitut de relats breus i la seua aclamada trilogia composta per les noveles " L'anell dels Löwensköld" (Löwensköldska ringen) (1925), Charlotte Löwensköld (1925) i Anna Svärd (1928), aixina com una biografia de l'escritor finés Zacarías Topelius.

L'autobiografia de Selma Lagerlöf, en varis voluminosos toms, es va publicar a fins d'eixa década i va ser tan popular que va aplegar a vendre centenars de mils d'eixemplars durant els dèu anys següents.

Els seus relats breus

El conte és, en Selma Lagerlöf, el resultat d'una inteligent fusió entre els contes de fades escandinaus i els relats sobrenaturals victorians.

"La vella Agneta" (Gamla Agneta), per eixemple, narra la vida d'una dòna sola en una granja ubicada a la vora d'un enorme glaciar. Atormentada per la soletat, comença a parlar en si mateixa, es deprimix i termina pensant en el suïcidi com un mig d'aliviar el seu sofriment. No obstant, un dia aplega un monge que li fa vore que lo que ella prenia per la boira de les montanyes està constituïda, en realitat, per les ànimes dels morts que se senten més sols i abandonats que ella. La dòna encén vés-les per a atraure als fantasmes, que es regocijan en la llum i la calor i la recent descoberta companyia. Quan finalment la vella mor, els fantasmes allumenen, en el seu homenage, tota la montanya en chicotetes flames com les que ella encenia per a ells.

Una atra volta la guerra

La persecució nazi contra els intelectuals alemans va ser terrible, i Selma Lagerlöf va ocupar els últims anys de la seua vida en ajudar als escritors i pensadors a amagar-se, eixir del país i lluitar contra la dictadura alemana que oprimia a Europa.

Aixina va conseguir, per eixemple, un visat oficial suec per a la poetisa alemana judeua Nelly Sachs, destinada pels nazis a un camp d'extermini alemà nazi, salvant-la d'esta desgràcia.

Quan Finlàndia va deure enfrontar l'agressió soviètica en la cridada Guerra d'Hivern, l'escritora donó la seua medalla d'or del Premi Nobel per a ser subastada en destí a juntar fondos per a la Resistència finlandesa.

Últims dies

En mig del treball i l'esforç que li costava ajudar als refugiats finesos, agobiats per un llarc bloqueig militar soviètic, la laureada artista va sofrir un atac cardíac massiu que la va dur a la mort en el seu llogaret el 16 de març de 1940 als 81 anys d'edat.

Homenages

Existix un importantíssim premi lliterari suec (que entrega anualment la suma de 100.000 corones) en el nom de "Premi Lliterari Selma Lagerlöf" (Selma Lagerlöfs litteraturpris)

En la ciutat de Sunne, a on va viure, hi ha dos hotels que també duen el seu nom. La casa de Selma és un visitat museu dedicat a la seua memòria.

Des de 1991 el govern suec l'ha homenajat posant el seu rostre en el billet de 20 corones, vàlit entre 1997 i 2016, mentres que l'Acadèmia Sueca ha emés vàries séries de sagells postals en la seua efigie.

Obres principals

• 1891, Gösta Berlings Saga (La saga de Gösta Berling, novela)
• 1894, Osynliga Länkar (Llaços invisibles, contes)
• 1895, Ett äfventyr i Vineta (Una aventura en Vineta, novela)
• 1897, Antikrists mirakler (Els milacres del Anticristo, novela)
• 1899, En Herrgårdssägen (Conte d'una casa solariega, novela)
• 1899, Drottningar i Kungahälla (Reines en Kungahälla, contes)
• 1901, Jerusalem: I Dalarne (Jerusalem: En Dalecarlia, Tom I, novela)
• 1902, Jerusalem: I Heliga Landet (Jerusalem: En Terra Santa, Tom II, novela)
• 1904, Herr Arnes penningar (Els diners del senyor Arne, traduïda com El Tesor, traduïda en 1997 per Miguel Benito en el títul Les monedes de Don Arne, novela)
• 1904, Kristuslegender (Llegendes de Crist, contes)
• 1906, Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige. Första delen. (El maravellós viage de Nils Holgersson a través de Suècia. Primera part, traduïda com El maravellós viage de Nils Holgersson)
• 1907 Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige. Andra delen. (íd. Segona part)
• 1907 Tösen från Stormyrtorpet (La Chicona de la finca Turbagrande, traduïda com La chicona de Marsh Croft, conte)
• 1908 En saga om en saga och andra sagor' (Un conte sobre un conte i atres contes, contes)
• 1911 Liljecronas hem' (La llar dels Liljecrona, novela)
• 1911 Hem och stat (Llar i Estat, discurs pel dret al sufragi femení)

• 1914, Stenen i sjön Rottnen (La Pedra en el llac Rottnen, conte)
• 1914, Kejsaren av Portugallien. En Värmlandsberättelse (L'emperador de Portugalia. Un relat de Värmland, novela)
• 1914, Dunungen (El Gansito, obra de teatre basada en un conte inclós en la seua obra Llaços Invisibles de 1894)
• 1915, Troll och människor. De l'I (Donyets i Mortals, Tom I, contes)
• 1918, Bannlyst (El proscrit, novela)
• 1918, Kavaljersnoveller (Noveles d'un galà, novela)
• 1920, Zachris Topelius. Utveckling och mognad. (Zachris Topelius. Evolució i madurea, biografia del poeta finés homònim)
• 1921, Körkarlen (El Carreter, traduïda com El carro fantasma, o en Mèxic com El carreter de la mort, novela)
• 1921, Troll och människor. De l'II (Donyets i Mortals, Tom II, contes)
• 1922, Legender i urval (Llegendes triades, contes)
• 1922, Mårbacka (traduïda com a Mårbacka: història d'una hereteu, Trilogia Mårbacka, Tom I, memòries)
• 1925, Löwensköldska ringen (L'anell dels Löwensköld, traduïda com L'anell del general, Trilogia Löwensköld, Tom I, novela)
• 1925, Charlotte Löwensköld (Trilogia Löwensköld, Tom II, novela)
• 1928, Anna Svärd. (Trilogia Löwensköld, Tom III, novela)
• 1929, En Herrgårdssägen,(obra de teatre basada en la seua novela homònima de 1899)
• 1930, Mårbacka. Ett barns memoarer. (Recorts d'una chiqueta, Trilogia Mårbacka, Tom II, memòries)
• 1932, Mårbacka. Dagbok för Selma Ottilia Lovisa Lagerlöf. (Diari de vida per Selma Ottilia Lovisa Lagerlöf, Trilogia Mårbacka, Tom III, memòries)
• 1933, Höst.Berättelser och tal. (Autumne. Relats i discursos, traduïda com La Collita, contes)
• 1933, Skrifter (Escrits, 12 volums)
• 1933, Skriften på jordgolvet. (L'escrit en pis de terra, escrits a benefici d'intelectuals alemans judeus exiliats)
• 1938, Donen heliga natten och andra julberättelser (La Nochebuena i atres contes de Nadal, contes)

Obres dutes al cine

• 1917, Tösen från Stormyrtorpet, dirigida per Victor Sjöström. Una atra versió, en 1947 dirigida per Gustaf Edgren. Existixen també 2 versions alemanes (1935 i 1958), una de Turquia (1935), Finlàndia (1940) i Dinamarca (1952) respectivament.
• 1919, Herr Arnes penningar, dirigida per Mauritz Stiller.
• 1921, Körkarlen, dirigida per Victor Sjöström. Una versió francesa (1939).
• 1924, Gösta Berling saga, dirigida per Mauritz Stiller, interpretada per Greta Garbo.
• 1925, Kejsaren av Portugallien. Dirigida per Victor Sjöström, filmada en Hollywood en el títul The tower of lies, i interpretada per Lon Chaney. Dos versions sueques, una dirigida per Gustaf Molander (1944) i una atra dirigida per Lars Molin (1992).
• 1930, Charlotte Löwensköld, dirigida per Gustaf Molander. Una atra versió, en 1979 dirigida per Jackie Söderman. També va dirigir una miniserie per a TV en 1981, titulada Charlotte Löwensköld i Anna Svärd.
• 1962, Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige, dirigida per Kenne Fant.
• 1995, Jerusalem, dirigida per Bille August, interpretada per Max von Sydow i Olympia Dukakis. També una miniserie per a TV en 3 capítuls.

Vore també

• Premie Nobel de Lliteratura
• Dònes guanyadores del Premi Nobel
• (11061) Lagerlöf

Bibliografia

• Berendsohn, Walter Arthur: Selma Lagerlöf: Her Life and Work, Kennikat Press, 1968.
• Edstrom Vivi: Selma Lagerlöf, Vivi Edström och Bokförlaget Natur och Kultur, 1991, ISBN 91-27-02261-7
• Ying Toijer-Nilsson: Du lär mig att bli fri (M'ensenyes a ser lliure). Selecció i comentaris de cartes enviades a Sophie Elkan, Albert Bonniers Förlag, 1992, ISBN 91-0-055397-2
• Ingmar Bergman: Bildmakarna (Els creadors d'image), 2000.

Enllaços externs

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Selma Lagerlöf.

• Mårbacka the home of Selma Lagerlöf (en anglés)

Predecessor: Rudolf Christoph Eucken

Premie Nobel de Lliteratura 1909

Successor: Paul von Heyse