Anar al contingut

Selliguea feei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Selliguea feei

Selliguea feei és una espècie de planta pertanyent al gènero Selliguea. Este falaguera es troba en Indonèsia.[1]

Descripció

Selliguea feei té un rizoma de 4 mm de diàmetro, en escates denses quan són jóvens. Escamas de color marró rojós, ovado-lanceoladas, de 6-8 mm, peltate en la base, marge sancer, àpiç acuminado. Frondas remot, llaugerament dimórficos. Frondas estèrils: estípite 18-20 cm. Làmina 15-20 × 7-9 cm, base anchament cuneadas, marge sancer, àpiç agut. Les venes reticulars, venes laterals alçades en la superfície abaxial, vetillas obscures. La làmina en abdós superfícies glabras. Frondas fèrtils: estípite 20-35 cm; ovadas làmina, 13-20 × ca. 3 cm, base cuneada, àpiç acuminado. Soro de color marró rojós, llineal, de 3 mm de diàmetro.[2]

Distribució i hàbitat

És una espècie epífita que es troba en els troncs dels arbres, per baix d'1.200 metros en Guangdong, Indonèsia, Malàsia, Filipines, les illes del Pacífic (Polinèsia).

Referències

  1. ↑ Baek, NI; Chung, MS; Shamon, L; Kardono, LB(1993).«Selligueain A, a novell highly sweet proanthocyanidin from the rhizomes of Selliguea feei».Journal of natural products.56(9): 1532–8.
  2. ↑ Selliguea feei en Flora de China