Anar al contingut

Selecció direccional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gràfica que mostra el percentage de supervivència dels individus d'una població baix selecció direccional.
Gràfica que mostra el percentage de supervivència dels individus d'una població baix selecció direccional.

La selecció direccional és un tipo de selecció natural negativa en el que es favorix un fenotip extrem sobre atres fenotips, lo que fa que la freqüència alélica canvie en el temps en la direcció d'eixe fenotip. Baixe selecció direccional, l'alel ventajós aumenta com a conseqüència de les diferències en supervivència i reproducció entre diferents fenotips. Els auments són independents de la dominancia de l'alel, i inclús si l'alel és recesivo, finalment es tornarà fix.[1]

La selecció direccional va ser descrita per primera volta per Charles Darwin en el llibre L'orige de les espècies com una forma de selecció natural.[2] Atres tipos de selecció natural inclouen la selecció estabilizadora i disruptiva. Cada tipo de selecció conté els mateixos principis, pero és llaugerament diferent. La selecció disruptiva favorix abdós fenotips extrems, a diferència d'un extrem en la selecció direccional. La selecció estabilizadora favorix el fenotip mig, lo que provoca la disminució de la variació en una població a lo llarc del temps.[3]

Evidencia

[editar | editar còdic]

La selecció direccional ocorre en major freqüència baix canvis ambientals i quan les poblacions migran a noves àrees en diferents pressions ambientals. La selecció direccional permet canvis ràpits en la freqüència d'alels i juga un paper important en l'especiación. L'anàlisis dels efectes de QTL s'ha utilisat per a examinar l'impacte de la selecció direccional en la diversificació fenotípica. Este anàlisis va mostrar que els loci genètics que es correlacionaban en la selecció direccional eren més alts de lo esperat; lo que significa que la selecció direccional és una causa principal de la diversificació fenotípica, que conduïx a la especiación.[4]

Métodos de detecció

[editar | editar còdic]

Hi ha diferents proves estadístiques que es poden eixecutar per a provar la presència de selecció direccional en una població. Algunes de les proves inclouen la prova de signes QTL, la prova de relació Ka/Ks i la prova de taxa relativa. La prova de signes de QTL compara el número de QTL antagónicos en un model neutral i permet provar la selecció direccional contra la deriva genètica.[5] La prova de relació Ka/Ks compara el número de substitucions no sinònimes en substitucions sinònimes, i una relació major que 1 indica selecció direccional.[6] La prova de raó relativa analisa l'acumulació de ventages front a un model neutral, pero necessita un arbre filogenético per a la comparació.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Molles, MC (2010). Ecology Concepts and Applications. McGraw-Hill Higher Learning.
  2. Smithsonian Libraries, Charres; Burndy Library, donor DSI; Henry Sotheran Ltd., bookseller DSI; Edmonds & Remnants, binder DSI (1859). On the origin of species by means of natural selection, or, The preservation of favoured races in the struggle for life, London : John Murray....
  3. Nature Reviews Genetics.8(11)
    845–856.ISSN 1471-0064.doi:10.1038/nrg2207.Consultat el 2023-03-09.
  4. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.
    12242–5.doi:10.1073/pnas.192360899.
  5. Genetics.149(4)
    2099–2104.ISSN 1943-2631.doi:10.1093/genetics/149.4.2099.Consultat el 2023-03-09.
  6. Trends in Genetics.18(9)
    486–487.doi:10.1016/S0168-9525(02)02722-1.Consultat el 2023-03-09.
  7. Gene.300(1-2)
    43–51.doi:10.1016/S0378-1119(02)01039-9.Consultat el 2023-03-09.