Segona guerra berberisca
La segona guerra berberisca (1815), també coneguda com a guerra algerina, va ser la segona de les dos guerres berberiscas lliurades entre els Estats Units d'Amèrica i les ciutats semiautónomas del nort d'Àfrica d'Argèlia, Tunis i Trípoli, conegudes com la «Berbería». Va dur el final definitiu a la pràctica nortamericana de pagar tribut als Estats pirates.
Despuix de la seua victòria en la primera guerra berberisca (1801–1805), l'atenció dels Estats Units s'havia desviat cap als seus cada volta pijors relacions en el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, que culminarien en la cridada guerra de 1812. Els Estats pirates varen aprofitar eixa oportunitat per a tornar a la seua vella pràctica d'atacar bucs mercants nortamericans en la mar Mediterrànea i prendre com a presoners a les seues tripulacions i oficials per a obtindre rescat. Incapacitats per a comprometre recursos militars i voluntat política a la situació, els Estats Units varen tornar tranquilament a pagar rescat pels presoners.
L'expulsió de naus nortamericanes del Mediterràneu durant la guerra de 1812 pels britànics va ajudar encara més als estats pirates. El dey d'Argèlia va expulsar al general Tobias Lear, cònsul nortamericà, i va declarar la guerra als Estats Units per haver fallat en pagar els seus tributs a temps. Al no haver bucs nortamericans en la regió, el desafiu no va ser respost.
No obstant, en concloure la guerra contra Gran Bretanya, els Estats Units varen poder concentrar l'atenció de nou sobre Àfrica del Nort. El 3 de març de 1815, el Congrés dels Estats Units va autorisar el desplegament de la força naval contra Alger, i una força de dèu naus va ser enviada baix el mando dels comodoros Stephen Decatur Jr. i William Bainbridge, abdós veterans de la primera guerra berberisca. La escuadrilla de Decatur va eixir per al Mediterràneu el 20 de maig del mateix any. La força de Bainbridge encara estava reunint-se, i no va salpar fins a l'1 de juliol, fallant per tant les iniciatives militars i diplomàtiques que Decatur, ràpida i decisivament, havia portat a terme.
Poc despuix d'eixir de Gibraltar camí d'Alger, la escuadrilla de Decatur va trobar el buc insígnia algerí, Meshuda, i, despuix d'un dur enfrontament, ho va capturar (batalla de el cap de Gata). No molt despuix, la escuadrilla americana va capturar ademés el bergantín algerí Estedio. L'última semana de juny, la escuadrilla havia alcançat Alger i havia iniciat negociacions en el dey. Persistents demandes de compensació, mesclades en amenaces de destrucció, varen conseguir que el dey capitulara. Decatur va acordar tornar el Meshuda i el Estedio capturats, mentres que els algerins varen entregar a tots els captius nortamericans (aixina com una gran part dels europeus), junt en 10000 dólars en pagament per danys i perjuïns. El tractat va garantisar la cessació de l'exigència de més tributs i va concedir als Estats Units ple dret de navegació.
Poc despuix d'haver partit Decatur rumbo a Tunis per a forçar un acort similar, el dey va repudiar el tractat. L'any següent, una flota anglo-holandesa, al mando de l'almirant britànic vescomte d'Exmouth, va castigar a la ciutat d'Alger en un bombardeig de nou hores. L'atac va immovilisar a la majoria de les forces corsarias del dey i li va forçar a firmar un segon tractat que va reafirmar les condicions impostes per Decatur. Ademés, el dey va acordar terminar en la pràctica d'esclavizar a cristians. Alger i Tunis varen acabar sent colónies de França en 1830 i 1881, respectivament, mentres que Trípoli va tornar baix control del Imperi otomà en 1835 fins que va ser colónia italiana en 1911. Els europeus governarien la zona fins a mediats del XX.
Vore també
Bibliografia
- Adams, Henry. History of the United States of America During the Administrations of Thomas Jefferson. Originally published 1891; Library of America edition 1986. ISBN 0-940450-34-8.
- Lambert, Frank. The Barbary Wars: American Independence in the Atlantic World. New York: Hill and Wang, 2005.
- London, Joshua I. Victory in Tripoli: How America's War with the Barbary Pirates Established the O. S. Navy and Shaped a Nation. New Jersey: John Wiley & Sons, Inc., 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segunda guerra berberisca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.