Segona guerra anglo-maratha
La segona guerra anglo-maratha que va tindre lloc des de 1803 fins a 1805 va ser el segon conflicte entre la Companyia Britànica de les Índies Orientals i l'Imperi maratha en Índia.
Antecedents
editarEls britànics que havien recolzat a el "fugitiu" Peshwa Raghunathrao en la primera guerra anglo-maratha, varen continuar recolzant al seu fill, Baji Rao II, qui pronte es enemistó en Malhar Rao Holkar de l'imperi Maratha quan va manar matar a un dels seus parents.[1]
L'Imperi maratha en eixe moment consistia d'una confederació de cinc caps principals: el Peshwa (primer ministre) en la ciutat capital de Poona, el cap Gaekwad de Baroda, el cap Scindia de Gwalior, el cap Holkar d'Indore i el cap Bhonsale de Nagpur. Els caps Maratha estaven enredrats en disputes internes entre sí. Lord Mornington governador de l'Índia Britànica havia oferit repetidament un tractat subsidiari als Peshwa i Scindia, pero Nana Fadnavis un ministre Maratha molt respectat es va negar a firmar-ho.
En octubre de 1802, els eixèrcits combinats del Peshwa Baji Rao II i els Scindia varen ser derrotats per Yashwantrao Holkar, governant de Indore, en la batalla de Poona (Pune). Baji Rao va buscar la protecció britànica, i en decembre del mateix any va firmar el Tractat de Bassein (Vasai) en la Companyia Britànica de les Índies Orientals, cedint territori per al manteniment d'una força combinada i acordant no firmar cap tractat en una atra potència. El tractat es convertiria en la "sentència de mort de l'Imperi Maratha".[1]
Guerra
editar
Este acte per part dels Peshwa, el seu senyor nominal, va horrorisar i va disgustar als caps Maratha; en particular als governants Scindia de Gwalior, i els governants Bhonsale de Nagpur i Berar varen impugnar l'acort.
L'estratègia britànica incloïa assegurar el replanell de Decán, en Gerard Lake prenent Doab i després Delhi, Powell entrant a Bundelkhand (districte de Sagar), Murray prenent Badoch i Harcourt neutralisant Bihar. Els britànics disponien de més de 53 000 hòmens per a conseguir els seus objectius.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 66–67
En setembre de 1803, les forces de Scindia varen ser derrotades per Lake en Delhi i Arthur Wellesley en Assaye. El 18 d'octubre, les forces britàniques varen prendre el fort Burhanpur. Els Holkar gobernant d'Indore es varen unir tardíament a la refrega i varen obligar als britànics a firmar la pau.
Referències
editarBibliografia
editar- Bhattacharyya, Sukumar, and Sukumar Bhattacharya. "THE SECOND ANGLO-MARATHA WAR AND MEWAR." Proceedings of the Indian History Congress. Vol. 22. 1959. online
- Chaurasian, R. S (2004). History of the Marathas, New Delhi: Atlantic Publishers and Distributors. ISBN 978-81-269-0394-8.
- Cooper, Randolf G. S. (2003). The Anglo-Maratha Campaigns and the Contest for Índia: The Struggle for Control of the South Asian Military Economy, Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 0-521-82444-3.
- Pemble, John. "Resources and Techniques the Second Maratha War." Historical Journal 19.2 (1976): 375-404. online
- Henty, G. A.. At the Point of the Bayonet: A Tale of the Mahratta War, London. - historical fiction describing the war
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segunda guerra anglo-maratha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.