Secretari d'Estat (Administració General del Estat)

El secretari d'Estat, en Espanya, és una figura de la Administració General del Estat intermija entre el ministre i el subsecretari d'Estat que actua com un verdader viceministre. Es va crear en 1977 en el Real Decret 1558, de 4 de juliol,^[1] per a conformar l'estructura del primer govern posterior a les primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977), presidit per Adolfo Suárez.

El secretari d'Estat eixercix respecte al seu Departament, l'iniciativa, direcció, inspecció de tots els servicis del Departament i l'alta inspecció de tots els servicis del Departament. El secretari d'Estat també pot dispondre de les despeses pròpies dels servicis del seu Departament no reservats a la competència del Consell de Ministres, dins de l'import dels crèdits autorisats, i interessar del Ministeri de facenda l'ordenació de les despeses corresponents.^[2]

Els secretaris d'Estat varen tindre un protagonisme històric inesperat el 23 de febrer de 1981 en motiu de l'intent de colp d'Estat (23-F) que va mantindre seqüestrat al Govern d'Espanya i al Congrés dels Diputats. La reunió dels alts càrrecs de l'Administració presidida pel director de la Seguritat de l'Estat Francisco Laína (que alguns denominen informalment govern Laína) va actuar en absència de ministres com un poder eixecutiu en contacte en el rei Juan Carlos I; de fet, com a únic poder llegítim de l'Estat que permaneixia funcionant a part del judicial, ya que el Senat d'Espanya no va aplegar a reunir-se i molts senadors estaven també seqüestrats en l'edifici del Congrés.^[3]

La Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern els definix com a òrguens superiors de l'Administració General de l'Estat, directament responsables de l'eixecució de l'acció del Govern en un sector d'activitat específica d'un Departament o de la Presidència del Govern. Actuen baix la direcció del titular del Departament al que pertanyguen. Quan estiguen adscrits a la Presidència del Govern, actuen baix la direcció de President. Aixina mateix, podran ostentar per delegació expressa dels seus respectius ministres la representació d'estos en matèries pròpies de la seua competència, incloses aquelles en proyecció internacional, sense perjuí, en tot cas, de les normes que rigen les relacions d'Espanya en atres Estats i en les Organisacions internacionals.

Segons l'artícul 14 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organisació i Funcionament de l'Administració General de l'Estat Els secretaris d'Estat dirigixen i coordinen les Direccions generals situades baix la seua dependència, i responen davant el ministre de l'eixecució dels objectius fixats per a la Secretaria d'Estat. A tal fi els correspon:

Eixercir les competències sobre el sector d'activitat administrativa assignat que els atribuïxca la norma de creació de l'orgue o que els delegue el Ministre i eixercitar les relacions externes de la Secretaria d'Estat, llevat en els casos llegalment reservats al ministre.

Eixercir les competències inherents a la seua responsabilitat de direcció i, en particular, impulsar la consecució dels objectius i l'eixecució dels proyectes de la seua organisació, controlant el seu compliment, supervisant l'activitat dels òrguens directius adscrits i impartint instruccions als seus titulars.

Nomenar i separar als subdirectors generals de la Secretaria d'Estat.

Mantindre les relacions en els òrguens de les Comunitats Autònomes competents per raó de la matèria.

Eixercir les competències atribuïdes al ministre en matèria d'eixecució presupostària, en els llímits que, en el seu cas, s'establixquen per aquell.

Celebrar els contractes relatius a assunts de la seua Secretaria d'Estat, i els convenis no reservats al Ministre del que depenguen o al Consell de Ministres.

Resoldre els recursos que s'interponguen contra les resolucions dels òrguens directius que depenguen directament d'ell i els actes dels quals no agoten la via administrativa, aixina com els conflictes d'atribucions que se susciten entre dits òrguens.