Anar al contingut

Sebja de Ndrhamcha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sebja de Ndrhamcha

La sebja de Ndrhamcha és un ampli salar de Mauritània, a uns 50 km al nordest de Nuakchot, entre l'oceà Atlàntic i el desert del Sahara. Té uns 70 km en direcció suroest-nordest i uns 50 km en direcció noroest-surest. Prop de 4.100 km² estan situats baix el nivell de la mar, dels que 2.400 km² seguixen baix el nivell de la mar en les marees baixes.[1]

La temperatura mija anual era en 1976 de 25,ORDC, en una oscilació entre les miges màximes i mínimes anuals de 32,ORDC i ORDC. La precipitació mija anual ea d'uns 127 mm, en les pluges agrupades en els mesos de juliol a octubre.

Sebkha, sebja, sabkha o sabja és la transcripció de la paraula àrap per a salar. En Ndramcha es poden trobar dos mijos, la sebja morta o inactiva, uns 3.365 km² de salar d'algeps sedimentario format per evaporament de les aigües retingudes despuix de la cordonera llitoral, durant el tancament del golf, en una profunditat de 0,5 a més de 3,5 m, considerat fòssil i no evolutiu, i la sebkha viva o activa, uns 735 km², el 18 per cent de la superfície, format per argila yesíferas en una chicoteta part de sal, la part més afonada, immediatament darrere de la cordonera llitoral que la domina per damunt varis metros i l'aïlla de la mar, en una profunditat de 50 a 120 cm.

El tancament del golf que dona lloc a la sebja es forma per l'acumulació d'arena molt fina junt en closques de moluscs (Dosinia iscoardia, Arca senilis i Cardium edule) en el llitoral procedent d'una antiga duna, donat lloc als cridats depòsits nuakchotianos.[2]

El periodo nuakchotiano (Nouakchottien) és una fase que es desenrolla entre 6800 i 4500 a. C. i està marcada per la transgressió marina que origina la submersión del llitoral senegalo-mauritano i la formació d'estanys. Posteriorment, entre 2000 i 1800 a. C. domina la sequetat i es formen les dunes vives blanques que tanquen els estanys costers, que es desecan.[3]


Referències