Sea Dragon

Esquemes del Sea Dragon.

Sea Dragon va ser un eixida nortamericana proyectat en 1962 per Robert Truax, d'Aerojet, i que no va passar de la fase d'estudi.

Es tractava d'un llançador enorme de dos etapes que desapegaria des del mar. Seria capaç de posar 550 tonellades de càrrega en òrbita baixa terrestre. La primera etapa tenia un sol motor en una cámara alimentada a pressió per mig de nitrogen, consumint LOX i querosén i en un espente de 353 meganewton. La segona etapa hauria cremat LOX i LH2, en un espente de 62 meganewton. En un diàmetro de 23 m i una altura total de 150 m, l'eixida hauria pesat 18.000 tonellades.

El procediment per al llançament hauria consistit en omplir els tancs de querosén en terra, després tirar l'eixida a l'aigua horisontalment i remolcar-ho fins al punt de llançament en mar oberta. Allí s'omplirien els tancs de propelente criogènic (el hidrogen i oxigen líquits) i finalment s'inundarien unes cambres en la part inferior de l'eixida per a fer-ho surar verticalment, despuix de lo que es procediria al llançament. El concepte havia segut provat anteriorment en les eixides Sea Bee i Sea Horse.

Aparte de la versió de dos etapes, també es va dissenyar una versió d'una sola etapa i reutilisable, en una tovera de tapó.

En el moment de l'ignició la pressió de la cámara seria de 20 atmòsfera. Despuix de 81 segons la pressió hauria disminuït a 14 atmòsfera. La primera etapa finalisaria la seua combustió a una altitut d'uns 40 km i una distància d'uns 33 km des del punt de llançament, duent una velocitat d'1,8 km/s. La primera etapa cauria a la mar a uns 290 km del punt de llançament. La segona etapa funcionaria durant 260 segons, en la cámara a 7 atmòsfera, i dispondria d'una delta V de 5,8 km/s, lo que li permetria alcançar òrbita a una altitut de 230 km i a 940 km del punt de llançament.

Una particularitat del disseny del Sea Dragon és que la tovera hauria segut extensible, en una taxa de superfície podent canviar entre 7:1 a 27:1. Les primeres proves en este tipo de toveres varen ser prometedores, pero varen cessar per falta de fondos. No obstant, el concepte va ser utilisat durant el programa Peacekeeper.

El proyecte va coincidir en el decliu del programa Apolo i l'inici de la guerra de Vietnam, en lo que l'interés pels grans proyectes espacials va cessar, fent que Aerojet no poguera seguir la llínea de desenroll del Sea Dragon.

Principi del Sea Dragon i comparació en la Saturn V

Especificacions

Carrega útil: 450.000 kg a LEO (185 km d'altura i 90 graus d'inclinament orbital).
Espente en envolament: 350 MN
Massa total: 18.000.000 kg
Diàmetro: 23 m
Llongitut total: 150 m

Vore també

Sea Horse

Referències

Wade, Mark (2008). «Sea Dragon» (en anglés). Archivat des de l'original, el 6 de febrer de 2005. Consultat el 13 de setembre de 2008.