Schoenesmahl dyspepsia
Schoenesmahl dispèpsia (bell menjar de difícil digestió) és l'única espècie coneguda del gènero extint Schoenesmahl un fardacho de la Formació Painten del Jurásico Tardà d'Alemània.[1][2]
Es coneix únicament per l'espècimen SNSB-BSPG AS I 563b, un únic espècimen desarticulat (que consta d'un esquelet incomplet en la part inferior del cràneu preservada, vómeres, palatinos, postorbitarios, quadrats, vèrtebres presacras anteriors, cintures pectorals, la majoria dels radis i cúbitos, manus, ilion, ísquion, tarso i les falanges pedalas distales formen els dits I, II, IV i V) [2] tots estos restants estan conservats en l'estòmec de l'espècimen holotip del chicotet dinosauri terópodo Compsognathus longipes, que va ser descobert per Joseph Oberndorfer en Kelheim, Baviera, pocs anys abans de 1859.[3] En 1866, la colecció estatal paleontológica de Munich va adquirir la colecció de Oberndorfer, inclosos els espècimen holotips de Schoenesmahl dyspepsia i Compsognathus longipes.[4] Othniel Charles Marsh, que va examinar l'eixemplar en 1881, va pensar que este chicotet esquelet en la pancha de Compsognathus era un embrió, pero en 1903, Franz Nopcsa va concloure que es tractava d'un fardacho.[5] En 1978, John Ostrom va identificar els restants com a pertanyents a un fardacho del gènero Bavarisaurus,[6] del que va concloure que era un corredor ràpit i àgil per les seues llargues proporcions de coa i extremitats.
Este espècimen va estar classificat durant molt temps en el gènero Bavarisaurus,[7] pero un estudi de 2018 va trobar que era un tàxon distint més estretament relacionat en Ardeosaurus i ho reclasificó en el seu propi nou gènero. L'estatus de l'espècimen com a assut de Compsognathus es reflectix en el nom del gènero i de l'espècie, en Schoenesmahl derivant de schöne Mahl (en alemà, "menjar bell"), mentres que dispepia (en grec, "digestió difícil") es referix a la seua naturalea no digerida.[2][8]
La naturalea ben conservada de l'espècimen sugerix que va ser menjat per Compsognathus poc abans de la seua mort i conservació. La naturalea desarticulada de l'espècimen sugerix que, com ocorre en algunes aus depredadores modernes, Compsognathus va poder haver immovilisat i desmembrado a Schoenesmahl durant el consum, possiblement usant les seues mans i dents.[2]
Referències
- ↑ «Re-evaluating Moodie’s Opisthotonic-Posture Hypothesis in Fossil Vertebrates Part I: Reptils—the taphonomy of the bipedal dinosaurs Compsognathus longipes and Juravenator starki from the Solnhofen Archipelago (Jurassic, Germany)».Palaeobiodiversity and Palaeoenvironments.92(1)
- 119–168.ISSN 1867-1594.doi:10.1007/s12549-011-0068-i.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «A new lizard (Squamata) was the last meal of Compsognathus (Theropoda: Dinosauria) and is a holotype in a holotype».Zoological Journal of the Linnean Society.183(3)
- 584–634.ISSN 0024-4082.doi:10.1093/zoolinnean/zlx055.
- ↑ (1859).«Über einige im lithographischen Schiefer neu aufgefundene Schildkröten und Saurier».Gelehrte Anzeigen der Bayerischen Akademie der Wissenschaften.49
- ↑ «Juravenator starki (reptilia, theropoda), ein neuer Raubdinosaurier aus dem Oberjura der Südlichen Frankenalb (Süddeutschland)».Archaeopteryx: Jahreszeitschrift der Freunde dones Jura-Museums in Eichstätt.24
- 1–26.
- ↑ Nopcsa, Baron F. (1903). "Neues ueber Compsognathus". Neues Jahrbuch für Mineralogie, Geologie und Paläontologie. 16: 476–494.
- ↑ Ostrom, J.H. (1978). "The osteology of Compsognathus longipes". Zitteliana. 4: 73–118.
- ↑ Hoffstetter, R. (1953). Els sauriens anté-cretacées. - Bull. Mus. nat. Hist. natur., 25:345-352, 1 Abb.
- ↑ «The Jurassic rise of squamates as supported by lepidosaur disparity and evolutionary rates».eLife.11
- i66511.ISSN 2050-084X.doi:10.7554/eLife.66511.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Schoenesmahl dyspepsia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.