Scanisaurus
Scanisaurus és un nom dubtós de gènero de plesiosaurio que va viure en lo que hui és Suècia i Rússia durant el Campaniense del Cretácico superior. El nom Scanisaurus significa «fardacho d'Escania», sent Escania la província més meridional de Suècia, a on s'han recuperat la majoria dels fòssils referits al gènero. El gènero conté una espècie, S. nazarowi, descrita en 1911 per Nikolay Bogolyubov com una espècie de Cimoliasaurus basada en un sol centre vertebral descobert prop de Orenburgo, Rússia. L'espècie va ser transferida al seu propi gènero per Per-Ove Persson en 1959 despuix d'observar vàries diferències entre els centres russos i nous fòssils de Escania i l'espècie tipo de Cimoliasaurus. Pel material tipo llimitat i la falta de característiques diagnòstiques en els fòssils suecs que separen en confiança a Scanisaurus d'atres elasmosáuridos del Cretácico superior, el gènero té una validea qüestionable, encara que continua utilisant-se en la pràctica.
Els fòssils de Scanisaurus s'han trobat principalment en la Conca de Kristianstad en el noreste de Escania, a on representen els fòssils de plesiosaurios més comuns. Scanisaurus va compartir el seu entorn en una fauna marina diversa, incloent molts atres reptils marins. Hauria segut un depredador de nivell trófico intermig, d'uns 4-5 metros (13-16 peus) de llongitut, i hauria segut capaç d'alimentar-se tant en aigües obertes com en el fondo marí, provablement alimentant-se principalment d'assuts chicotets com a peixos chicotets o belemnites.
Història de l'investigació
En 1911, el paleontòlec rus Nikolay Bogolyubov va descriure un centre vertebral cervical posterior (coll) del Cretácico superior descobert prop de Orenburgo, Rússia. Bogolyubov va referir el centre al gènero de plesiosaurio Cimoliasaurus i va creure que representava una nova espècie, que va nomenar C. nazarowi.[1] Bogolyubov va comparar el centre en els de atres plesiosaurios i ho va trobar més similar a una vèrtebra referida a Cimoliasaurus sp. de la Formació Quiriquina del Cenomaniano de l'Illa Quiriquina, Chile, i a vèrtebres referides a Cimoliasaurus magnus, l'espècie tipo de Cimoliasaurus.[2] La principal característica distintiva utilisada per Bogolyubov per a justificar la creació d'una nova espècie va ser que el seu centre era més ample que atres centres referits a Cimoliasaurus.[2]
En 1959, el paleontòlec suec Per-Ove Persson va examinar el registre fòssil fragmentario de plesiosaurios del Cretácico superior d'Escania en el sur de Suècia, recuperat principalment de jaciments fòssils dins de la Conca de Kristianstad (molts de l'illa de Ivö) i del suroest de Escania. Va trobar que els centres vertebrals cervicals de Escania concordaven tan be en la vèrtebra descrita per Bogolyubov que «deuen pertànyer a un mateix gènero». Ademés, Persson va notar vàries diferències entre el centre de Bogolyubov i el material suec i els fòssils de C. magnus, i va considerar que C. nazarowi era lo suficientment distinta com per a meréixer ser colocada en un gènero separat. Persson va nomenar este nou gènero Scanisaurus, que significa «fardacho de Escania».[1] Persson va notar que S. nazarowi permaneixia com una espècie «indefinible» ya que es basa solament en un centre vertebral, pero es va sentir confiat que el material suec era referible a l'espècie ya que no diferia en cap punt essencial del fòssil de Bogolyubov.[1] Persson va notar que els fòssils suecs eren la mateixa espècie «en un grau prou alt de provabilitat» i els va designar provisionalment com S. cf. nazarowi.[1]
Hi havia tres característiques principals que Persson va percebre per a diferenciar Scanisaurus de Cimoliasaurus. Primer, en Cimoliasaurus, les costelles estaven fusionades a les vèrtebres en a lo manco els centres prepectorales, mentres que en Scanisaurus les costelles cervicals estaven fusionades als centres sol per les sutures. Segon, la llongitut dels centres cervicals posteriors disminuïa cap al cap en Cimoliasaurus, mentres que lo opost era cert en Scanisaurus. Tercer, els centres cervicals de Scanisaurus eren més amples proporcionalment a la seua llongitut que els centres corresponents de Cimoliasaurus.[1]
Ya que els centres referits a S. cf. nazarowi eren molt més comuns en els jaciments fòssils suecs en comparació als centres d'atres plesiosaurios, Persson va concloure que S. cf. nazarowi era «òbviament el plesiosaurio més comú» en el Cretácico superior de Escania. En açò en ment, també va referir el tipo més comú de dents de plesiosaurio trobats, alguns dels quals s'havien trobat en associació en vèrtebres de S. cf. nazarowi, a l'espècie, junt en ossificacions associades d'húmers i fèmurs.[1]
En 1995, en un examen del material referit a l'espècie inválida Plesiosaurus houzeaui (trobada en Bèlgica), la paleontòloga francesa Nathalie Bardet i el paleontòlec belga Pascal Godefroit varen discutir atres espècies qüestionables de plesiosaurios d'Europa. Bardet i Godefroit varen notar que encara que Persson havia referit el material suec a varis gèneros diferents de elasmosáuridos, incloent Scanisaurus i Elasmosaurus, els fòssils solament posseïen les característiques necessàries per a ser referits als Elasmosauridae, no a un gènero o espècie particular. Encara que el material referit a S. cf. nazarowi, que consistia en vèrtebres, dents i ossos d'extremitats, era més complet que el material referit a Elasmosaurus, es va considerar que caria de qualsevol característica diagnòstica en la que poguera diferenciar-se d'atres elasmosáuridos del Cretácico superior.[3] Encara que Scanisaurus per esta raó típicament ya no es considera un tàxon vàlit (constituint un nomen dubium), el nom continua utilisant-se en la pràctica.[4]
En 1996, Persson va referir provisionalment un cràneu de reptil esclafat recuperat de la pedrera de Ignaberga en la Conca de Kristianstad a Scanisaurus sp., ya que dos fragments de dents associades en el fòssil mostraven el mateix patró de estrías que en les dents referides a S. cf. nazarowi. Encara que el cràneu està massa esclafat per a proporcionar molta informació anatòmica útil, és l'únic fòssil craneal referit a Scanisaurus (en l'excepció de dents) i demostra que el seu cap era comparativament més gran que els caps d'atres plesiosaurios dolicodiran.[5]
Descripció
Scanisaurus era un plesiosaurio «dolicodiro» (és dir, de coll llarc), encara que en un coll relativament més curt que el d'alguns dels seus parents (com Elasmosaurus).[1] A voltes s'ha descrit com un plesiosaurio «mesodiro», en un cap més gran i un coll més curt en relació en atres gèneros dolicodiros.[6] Provablement era similar a atres elasmosáuridos de coll relativament curt, com Cimoliasaurus i els gèneros de la subfamília Aristonectinae.[7] Basat en el tamany dels seus fòssils i comparacions en les proporcions d'atres plesiosaurios, Scanisaurus provablement alcançava 4-5 metros (13-16 peus) de llongitut.[7]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Scanisaurus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.