Saxofón baríton
El saxofón baríton o saxo baríton és un instrument de vent-fusta, membre de la família dels saxofones. És el que té un registre més greu dins dels saxofones més comuns, posat els baix, contrabajo i subcontrabajo són rara volta utilisats. Els saxofones baríton moderns estan afinados en el meu bemol (I♭), una octava per baix del saxofón alt.
És un habitual en bandes simfòniques, grups de cambra, bandes militars, combos de jazz i big bands. En ocasions, també apareix en orquestes simfòniques i fins a bandes de roc, entre molts atres conjunts.
No obstant, és principalment en el jazz a on es varen formar alguns dels seus cultores més destacats, que han sabut utilisar-ho com a vehícul dels seus improvisacions. Entre els seus màxims exponents, cal destacar a Gerry Mulligan, Harry Carney, i Pepper Adams.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saxofón barítono» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.