Sauromalus ater
El chacahuala del Noroest (Sauromalus ater) és una espècie de fardacho iguanio de la família Iguanidae que es troba en els deserts del suroest d'Amèrica del Nort.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El nom comú "chuckwalla" (o chuckawalla) deriva de la paraula shoshone "tcaxxwal" o "caxwal", la forma utilisada pels indis Cahuilla del surest de Califòrnia.[1]
El nom del gènero, Sauromalus, és una combinació de dos paraules gregues: σαῦρος (sauros), que significa "fardacho", i ομαλυς (omalus) que significa "plana";[1] el seu nom d'espècie, ater, procedix del llatí i significa "negre" o "obscur".
El seu epítet original va ser Sauromalus obesus, nom que ya no està oficialment reconegut pero que encara pot trobar-se en moltes referències. En 1998, Bradford D. Hollingsworth examinant les variacions en Sauromalus va aplegar a la conclusió de que només cinc espècies deuen ser reconegudes, entre elles esta espècie.[2]
Morfologia
[editar | editar còdic]La chuckwalla nortenya té un cos gran i pla, en la pancha redonejada i la punta de la coa ampla.[1] Pot alcançar una llongitut de 40 cm i un pes de 0,9 kg.[3] La pell està recoberta de chicotetes escamas, en grans escamas protegint les obertures del oït.[1]
La coloració varia segons el seu hàbitat, la seua edat, aixina com entre machos i femelles; en machos adults el cap i l'esquena sobre les quatre pates són negres, en la part central del cos és clara motejada en marró, mentres que les femelles adultes són de color marró en taques roig obscur; els jóvens tenen quatre o cinc grans bandes en tot el cos.[1]
Hàbitat i biologia
[editar | editar còdic]Inofensius per als sers humans, estos fardachos són coneguts per la seua forma de reaccionar davant una amenaça: quan és pertorbat, la chuckwalla nortenya engol aire distendiendo el seu cos en l'interior d'un clavill d'una roca, en lo que l'efecte cunya ho afiança i impedix als seus depredadors capturar-ho.[3]
Els machos són condicionalmente territorials, una abundància de recursos tendix a crear una jerarquia basada en tamany, en un gran mascle dominant sobre les àrees dels machos més menuts. Defenen estos territoris en demostracions de color i força física.[3]
Estes iguanas estan ben adaptades a les condicions del desert, a on són actius de dia a temperatures de fins a 39 °C, passant gran part dels matins al sol. Hibernan durant l'hivern i no desperten fins a febrer. El apareament es produïx a partir d'abril a juliol, en 5 a 16 ous posats entre juny i agost, que eclosionan a finals de setembre.[3]
Són fonamentalment herbívors, alimentant-se de cactus, encara que ocasionalment mengen insectes.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sauromalus ater Common Chuckwalla». Field Guide. Sant Diego Natural History Museum. Consultat el setembre de 2008.
- ↑ Hollingsworth, Bradford D. (2004). The Evolution of Iguanas an Overview and a Checklist of Species, University of Califòrnia Press, p. 42. ISBN 9780520238541.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Stebbins, Robert C.,(2003) «A Field Guide to Western Reptils and Amphibians», 3ª edició. Houghton Mifflin Company, ISBN 0395982723
- Sauromalus ater en l'ITIS.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Sauromalus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sauromalus ater.- Este artícul conté una traducció derivada de «Sauromalus ater» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.