Anar al contingut

Santuari de La nostra Senyora de la Soletat (Llima)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:NtraSradelaSoledad2013.jpg
Santuari de La nostra Senyora de la Soletat (Llima)
Archiu:Iglesiasoledad.jpg
Iglésia de La nostra Senyora de la Soletat en Lima segons foto de 1910, pot vore's la dreta l'entrada al Convent de Sant Francisco de Jesús
Archiu:NtraSradelaSoledadLima2013.jpg
Processó de La nostra Senyora de la Soletat, Divendres Sant en Lima

El Santuari de La nostra Senyora de la Soletat és un temple religiós situat en el centre històric de Lima. Va ser edificat a fins de el XVI al costat del Convent Màxim del Santíssim Nom de Jesús (Sant Francisco). Es troba a dos quadres de la Plaça Major.

Història

[editar | editar còdic]

Tant l'iglésia primitiva de 1604 com l'actual temple de 1669 varen ser construïts per la Confraria de La nostra Senyora de la Soletat i finançats pels seus mateixos integrants per al cult de la Mare de Crist en el Misteri dels seus Dolors i Soledad. Per motius estilístics i arquitectònics s'efectua una segona fàbrica paralela a la segona iglésia franciscana. En 1672 s'estrena dita iglésia orientada cap al sur, conseguint junt a la Basílica de Sant Francisco "el Gran" el més notable i unitari conjunt arquitectònic barroc que conserva la capital.

Característiques

[editar | editar còdic]

L'interior del temple és neoclàssic, els retaules de la qual i púlpit són atribuïts al presbítero Matías Mestre, és de notable harmonia entre els temples en els que va intervindre Mestre en Llima durant el XIX. La seua unitat estilística contrasta en el barroc de la seua arquitectura. En el seu retaule major es troba l'image fundadora de Nostra Senyora de la Soletat, una de les doloroses més venerades de la ciutat, davant la qual durant més de quatre sigles els limeño han recorregut en les seues diferents necessitats rebent els beneficis de tan bella devoció.

En 1609, un terremot sacsa la Ciutat dels Reis en lo que es danyen les 3 voltes de la Catedral, lo que va dur a la seua primera remodelació passant d'un estil renaixentiste a un estil gòtic. Per la gravetat de la fàbrica, l'arquidiócesis, el Cabildo i la Sèu Episcopal varen ser traslladats a la veïna iglésia de la Soletat que va fer per espai de 90 anys de Catedral

Vore també

[editar | editar còdic]