Sant Bartolomé de Almonte

Sant Bartolomé de Almonte és un jaciment arqueològic situat en Almonte, Huelva, d'época tartésica dedicat a la producció metalúrgica, especialment d'argent.

Context geogràfic

Ubicat en la Serra Morena, zona en una riquea important de minerals nobles i no nobles, que obtindria de les mines de Aznalcóllar i del seu entorn, pero també en materials calizos, necessaris en la metalúrgia per a crear mòles com per a realisar la copelaació pero també prop de la costa, lo que va permetre l'eixida i comercialisació dels materials finalisats a través del mar.

Es troba en la llínea d'una anterior via de comunicació entre Aznalcóllar, Tejada la Vella, Sant Bartolomé i El Rocío, terminant molt provablement en Càdis, principal emporio fenicio, en el que terminaven gran part dels seus productes metalúrgics.

Descripció

El jaciment, molt danyat per l'activitat agrícola, està dividit en varis sectors en quatre altozanos que no sobrepassen els noventa y cinco metros sobre el nivell de la mar, travessats per la riera de Sant Bartolomé, actualment sec, pero que per l'amplitut del seu caixer ha degut carrejar més aigua en atres temps. S'estima que el poblat va aplegar a comprendre unes quaranta hectàrees seguint un patró d'assentaments en núcleus de vivendes circulares i ovalades.

Bibliografia

• «El jaciment metalúrgic d'época tartésica de Sant Bartolomé de Almonte (Huelva)».Huelva arqueològica.(8)

6-243.ISSN 0211-1187.

• «El poblat metalúrgic d'época tartésica de Sant Bartolomé (Almonte, Huelva)».Madrider Mitteilungen.(22)

150-170.ISSN 0418-9744.