Samuha
'___protected_title_0___' (Šamuḫa) [1] és el nom d'una ciutat hitita situada en el centre d'Anatolia en la regió del curs alt del riu Kizilirmak, l'ubicació exacta del qual no ha segut determinada per l'investigació arqueològica, encara que varis elements apunten al jaciment arqueològic de Kayalıpına, excavat per arqueòlecs alemans.[2] L'idea de que hi haguera dos ciutats en el mateix nom és recolzada per alguns hititòlecs, que es basen en dos texts, la ___protected_title_1___ i la ___protected_title_2___ (de Muwatalli I). En dites fonts hititas hi ha una contradicció: una ubica Samuha a la vora del Kizilirmak i l'atra no menciona este riu i diu que la capital de la regió de les terres altes del riu Éufrates era Samuha.[3] Alguns estudis la situen prop de la moderna ciutat de Sivas.[4] Escassegen els testimonis assiris sobre la política, el comerç i el història de la ciutat. Una carta menciona a un mercader assiri cridat Amur-Šamaš en un almagasén en Samuha.[5] Una atra, a Šamlim-ahum, un atre assiri que residia allí.[6] En una tercera, es parla de que Samuha i la seua veïna Luhuzattiya formaven un centre de producció lanero.[7] Un text del corpus en antic assiri conta la relació entre Kuburnat i Samuha, i que per a aplegar d'una a una atra provablement caldria travessar un para d'assentaments, que comportava uns pocs dies de viage.[8] Identificar Kayalıpınar en Samuha, supon que Sulasaray distava uns 6 km, que incloïen la travessia dels monts Akdağlar.[8]
Tablillas de fanc hititas l'ubiquen junt a un ample riu navegable.[9]
Va cobrar especial rellevància durant el regnat de Tudhaliya I/II (1385-1360 a. C., aproximadament), baix el regnat del qual es varen produir unes invasions que varen elevar a Samuha a capital hitita de facto durant aquella etapa crítica per a Hatti.[7][10]
A finals del regnat d'Arnuwanda I, l'imperi hitita va ser assolat per una série de rebelions de vassalls i invasions de pobles bàrbars; entre estes últimes destaca la dels kaskas, que varen aplegar a prendre la capital, Hattusa. Va sofrir atacs procedents del nort i de l'est de la seua enemiga Azzi-Hayasa.[3]
En pujar al tro Tudhaliya III, va decidir establir una capital provisional en Samuha, com una llar temporal per a la cort real hitita en algun moment despuix del seu abandó de Hattusa davant els atacs contra el seu regne pels kaskas i atres enemics del seu estat, fins a la reconquista de Hattusa (que va succeir poc despuix). Va fer d'ella un important centre de cult ubicat en el curs alt del riu Kizilirmak[11] No obstant, Samuha va ser capturat temporalment per forces del país de Azzi, i és en esta época en la que la ciutat alcança el seu màxim esplendor,[12] declinant a partir de llavors.
Samuha era també important per a la religió hitita, com a centre de cult de dos importants divinitats: el deu tormenta, i '___protected_title_0___', equivalent hitita d'Ishtar (Ištar-Šaušga);[13] fins a tal punt era venerada Sausga que el rei hitita Hattusili III va començar la seua carrera com a sacerdot d'esta deesa en Samuha.[14]
No es coneix referència alguna a Samuha posterior al regnat de Hattusili III.
Referències
- ↑ Álvarez-Pedrosa (2004). Història i lleis dels hititas (Oriente). Texts de l'Imperi Nou i el Regne Mig, Edicions Akal, pp. 96, 214 i 215. ISBN 8446009455.
- ↑ (2000).Mitteilungen der Deutschen Orientgesellschaft.(132)
- 355-365.
- ↑ 3,0 3,1 Barjamovic, 2011, p. 154.
- ↑ Barjamovic, 2011, p. 152.
- ↑ Kt 87/k 582.
- ↑ AKT 3, 77.
- ↑ 7,0 7,1 Barjamovic, 2011, p. 153.
- ↑ 8,0 8,1 Barjamovic, 2011, p. 282.
- ↑ KUB 31.79.
- ↑ Bryce, 2005, pp. 145-148.
- ↑ Bryce, Trevor (1998). The Kingdom of the Hittites (en anglés), Oxford: Oxford University Press, p. 160. ISBN 0199281327.
- ↑ Burney, Charres (2004). Historical Dictionary of the Hittites, Oxford: Scarecrow Press, p. 237. ISBN 0-8108-4936-4.
- ↑ McMahon, Gregory (2003). Hittite Studies in Honor of Harry A. Hoffner, Jr: On the Occasion of His 65th Birthday (en anglés), Eisenbrauns, p. 121. ISBN 1575060795.
- ↑ (1991) Les primeres civilisacions: dels despotisme orientals a la ciutat grega, Madrit: Akal, p. 329. ISBN 84-7600-675-6.
Bibliografia
- Bryce, Trevor (2001). El regne dels hititas, Edicions Càtedra. ISBN 978-84-376-1918-1.
- Collins, Billie Jean (2007). The hittites and their world (en anglés), Society of Biblical Literature Atlanta. ISBN 978-1-58983-296-1.
- Bryce, Trevor (2005). The Kingdom of the Hittites (en anglés), Oxford i Nova York: Oxford University Press. OCLC 858780016. ISBN 978-0-199-28132-9.
- González Salazar (2010). L'Imperi Hitita. Suppiluliuma, Editorial Alderabán. ISBN 978-84-95414-75-5.
- Barjamovic, Gojko (2011). A Historical Geography of Anatolia in the Old Assyrian Colony Period (en anglés), Museum Tusculanum Press, p. 154. ISBN 8763536455.</ref>
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Samuha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.